El trono no se defiende a besos, se defiende a ostias, diu Paco El Cóndor a l’arrencada de Reyes de la Noche. La dita es farà realitat cinc capítols després, en una final de Copa, davant la mirada campechana del mateix Joan Carles I, en una les escenes més esbojarrades de la sèrie de sis capítols de mitja hora que aquest divendres ha estrenat Movistar+. Reyes de la Noche funcionarà de meravella, cert, com des de fa generacions funciona de meravella el vi en cartrons amb què es fan els kalimotxos. Ara, ningú pensa que fa una copa quan beu aquella barreja, sinó en agafar el punt abans de la festa de forma econòmica, fàcil i eficient.
L’argument de la sèrie, signada per Adolfo Valor i Cristóbal Garrido, penja de la llarga guerra implacable entre José María García, aka Butanito, i José Ramón de la Morena, conductors dels programes esportius nocturns —noctàmbuls, millor— de la difunta Antena 3 Ràdio i de la SER a principis del anys 90 del segle passat. Va ser l'època en què la ràdio esportiva es va fer gran, influent i noticiosa, i els guionistes de la sèrie només presenten aquest moment com el decorat de fons d'una mala paròdia. Llàstima.
Jota Montes (Miki Esparbé) i Paco El Cóndor (Javier Gutiérrez) se les tenen
Espanyolada contemporània de baixa graduació
Als que no sàpiguen res de García ni de De la Morena, no els farà mal aquesta espanyolada contemporània de baixa graduació que retrata el duel de western decadent entre Paco El Cóndor (Javier Gutiérrez, alter ego de García) i Jota Montes (Miki Esparbé, figura de De la Morena), que combaten a mort pel lideratge entre el fum de mil cigarretes i copes de conyac matarrates. El Cóndor, que veu amenaçat el seu tron pel Jota, el deixeble que l’ha traït, prova d’aturar-lo posant en joc totes les barrabassades possibles més enllà de la vergonya i al límit del codi penal. Ho pagarà molt car, personalment i professional.
Reyes de la Noche fa més pels que hagin viscut aquella conflagració de les ondes —mitja Espanya n’estava pendent a diari, amb el transistor penjat de l’orella—. Els farà vergonyeta recordar que n’eren l’audiència, una mica com als romans després d’assistir al circ on els lleons es cruspien als cristians. Però també els donarà tema de conversa retro, com en altre temps les arbitrarietats de la mili. Si no saps què vol dir mili, no cal que llegeixis més, però si t’enyores de la tabarra camp sobre el servei militar, aquesta és la teva sèrie. No et deixen parlar de les carallades de l’oficial xusquero o de les timbes a la sala de banderes? Reyes de la Noche et dona l’excusa per iniciar una conversa succedània sense que ningú t’engegi a dida.
Marga Laforet (Itsaso Arana) i Jota Montes (Miki Esparbé), amor impossible
Com ha progressat el país
Per als boomers —i per a tothom—, Reyes de la Noche serveix per adonar-se, per comparació, que el país ha prosperat en l’estil (vocabulari i vestuari són noranters però xarons) i la salut (tothom fuma i beu molt i dorm poc). No en altres coses. Quan Onda España es planteja rellevar el programa esportiu de Jota pel de trucades de matinada de Marga Laforet, el director general confessa que estaría loco si la mejor franja se la doy a una tía, mentre que El Cóndor se’n riu de la idea d’entregar el millor horari a un chocho. A l’inici de la sèrie, El Cóndor fa saber al seu equip que marxaran a l’emissora “que més ens respecti” i tot seguit accepta l’oferta econòmicament més sucosa. Passa el mateix amb l’estil cipotudo de fer periodisme, que ha saltat dels gasetilers de la ràdio esportiva a tants columnistes de diari i tertulians de ràdio i televisió.
Els secundaris tenen gràcia. Ricky Belafonte, l’estrella de Radio Nueve, que representa que és la COPE, a més de l’al·lusió surrealista al cantant, és un locutor cerimoniós amb vestit de tres peces de dia, i de nit es deixa anar com a folclòric que canta coplas al jovent d’un local d’ambient. El fill d’El Cóndor és un adolescent malcriat per sa mare, sensible i fluixet, alt com un Sant Pau i melenut, tot el contrari que el seu pare, calb i baixet que tot ho fa a crits i echándole cojones, sigui fer xantatge a un ministre o subornant les fonts del rival. Bermúdez és una caricatura de Luis Aragonés i Carmona una de Kiko Narváez. Jesús Gil surt tal qual, sense al·lusions.
Llàstima que quedin en un esborrany. Com la mateixa sèrie, que promet molt i entrega poc. Va de més a menys, com el Barça d’aquest final de Lliga. Representa molt bé aquest decrescendo Marga Laforet, personatge que havia de fer de contrapunt emocional als dos protagonistes i que queda desdibuixat entre dos perfils aigualits i simultanis de xicota impossible de Jota Montes i la seva rival dins la ràdio. Això, que si t’agrada el kalimotxo, Reyes de la Noche és la teva sèrie. Si t’agraden les copes, però, pensa-t’ho dos cops.