Foment del Treball Nacional acaba de publicar el número 2149 de F. La Revista del Foment. La secció central d'aquesta publicació està dedicada al tema "Què en queda, de la Il·lustració?". El primer article, de Manuel Arias Maldonado, comença de forma contundent i dóna el to del dossier: "La Il·lustració no ha perdut vigència". A l'acte de presentació, realitzat aquest dimecres a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, hi han participat Santi Vila, conseller de Cultura, Pere Moles, president de l'Acadèmia de Bones Lletres, Gay de Montellà, president del Foment, i diversos autors de la revista. A la reunió hi havia una àmplia representació del món empresarial català i s'ha desenvolupat enmig d'una gran formalitat, poc habitual al món cultural. Qui vulgui llegir F en té prou amb descarregar-se el pdf de forma gratuïta a la pàgina del Foment.

Defensa dels il·lustrats

Els articles de la secció Panorama, centrada en la Il·lustració, van a càrrec de Manuel Arias Maldonado, Pau Luque, José Enrique Ruiz-Domènec i Josep M. Colomer. En la presentació, Valentí Puig, el director de la revista, ha deixat clar el motiu d'aquest número de la revista en afirmar que "la Il·lustració és la base de la llibertat", tot especificant que la llibertat és la "llibertat individual". Els autors han reivindicat la validesa de la democràcia representativa, però amb matisos: mentre al seu parlament Maldonado ha fet una abrandada defensa d'aquesta ideologia i dels seus valors, que ha considerat "universals"; Ruiz-Domènec, sense qüestionar-ne el valor d'aquest moviment, ha posat més èmfasi en les limitacions en les seves realitzacions. També Santi Vila s'ha proclamat un gran admirador i seguidor de la Il·lustració (i de Valentí Puig) i ha fet una crida en favor de les llibertats individuals, fins i tot per sobre de les col·lectives (fins i tot ha fet referència a la negativa a un increment de l'impost de successions, vinculant aquesta decisió a una suposada defensa dels drets i llibertats il·lustrats).

La Il·lustració menys consensuada

La Il·lustració fins fa alguns lustres havia generat grans consensos a Occident; els filòsofs il·lustrats eren reivindicats per un ampli espectre polític, des de la dreta fins a l'esquerra. A les escoles els mestres d'història elogiaven la Il·lustració i els nens es limitaven a prendre nota d'allò que els deien. Fins fa alguns anys només alguns nostàlgics de l'Antic Règim s'hi oposaven i la diabolitzaven. En els darrers anys, en l'esfera intel·lectual, la Il·lustració ha estat molt més qüestionada. El moviment decolonial, molt potent a l'Amèrica Llatina, reclama que la Modernitat va anar associada, no tant a la llibertat, com a l'expansió colonial, a l'esclavatge i a la difusió de les formes de dominació occidentals. Però també hi ha altres autors, no alineats amb les teories decolonials, que adverteixen dels efectes nocius de la Il·lustració. L'editor i historiador Gonzalo Pontón acaba de publicar La lucha por la desigualdad. Una historia del mundo occidental en el siglo XVIII (editorial Pasado & Presente). Es tracta d'una crítica ferotge a les teories clàssiques sobre el "Segle de les Llums". Per a Pontón, aquest segle no va obrir el camí de llibertats universals, sinó que va constituir "el primer pas per a crear un model de societat que va condemnar definitivament a les classes populars a l'explotació, la incultura i la desigualtat". Sembla, doncs, que la Il·lustració torna al centre de debat polític. 

Proust

L'altre plat fort de la revista F és un dossier sobre Proust, que compta amb la participació de Valentí Puig, que entrevista a Amadeu Cuito. També escriuen al dossier la traductora Valéria Gaillard i l'escriptor Lluís Maria Todó. La publicació també inclou un apartat de temes d'actualitat ("Temes de demà") en què es tracta, amb qualitat bastant variable, de qüestions tan diverses com el túnel de l'Estret de Gibraltar o el futur de la universitat. I la part final de la revista, la part centrada en l'àmbit artístic, es constitueix a base de peces ben diverses: des d'un article sobre l'escriptora Rosa Regàs, emblema de la gauche divine, fins a un text sobre el cineasta trencador Albert Serra, passant per homenatges a Borges, Shakespeare, Joyce...

Una revista centenària

La publicació del Foment ha passat per moltes etapes, però ja té més de 150 anys. Va començar a publicar-se el 1849 com a diari; aleshores anomenat El bien público. Ara fa dos anys, el setembre de 2014, es va inaugurar una nova etapa de la revista, que volia obrir-se a diferents ambients intel·lectuals i artístics aliens a Foment. S'edita en català i en castellà i vol convertir-se en un referent al món cultural català.

 

Fotografia de portada: Gaspar Melchor de Jovellanos, de Francisco de Goya.