Tot coincidint amb la Setmana del Llibre en Català, l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, com cada any, ha presentat un balanç sobre l'edició en català el 2015, mitjançant les dades obtingudes d'un estudi de la Federación de Gremios de Editores. L'Associació fa una valoració optimista d'aquestes dades, i dóna per acabada la davallada: és el segon any consecutiu que la facturació del llibre en català puja. Això sí, les dades de vendes encara estan molt lluny de les de 2008.

La davallada

La crisi del 2008 va suposar un cop a tota regla al conjunt del sector editorial, i va afectar durament al llibre en català. La despesa de les llars en oci es va reduir sensiblement i això va implicar una reducció de la compra de llibres. Per altra banda, les administracions van reduir significativament les compres de llibres per a les biblioteques. La crisi va arribar en un moment particularment difícil per als llibres: l'expansió del llibre electrònic va facilitar la pirateria i molta gent llegia sense pagar els corresponents drets. Per altra banda, amb les xarxes socials arribaven nous tipus d'oci que competien amb el llibre, i alguns sectors de població anaven perdent el gust per la lectura. Amb tot això, la davallada del mercat editorial català va ser espectacular del 2008 al 2013.

Indicadors positius

Els editors en llengua catalana consideren que, després d'uns anys molt complicats, el pitjor de la crisi ja ha passat. Les dades de què disposen, de la Federación de Gremios de Editores, indiquen una recuperació limitada. El 2014 la facturació del llibre en català es va elevar a 222,95 milions d'euros, i el 2015 va créixer fins als 230,31 (molt lluny, per això, dels 255,56 milions assolits el 2008). No només creix la facturació: també augmenta el nombre de llibres publicats (de 10.272 el 2014 a 11.348), tot i que el tiratge mitjà disminueix (això en part es deu al fet que cada cop és més fàcil reeditar i els editors ajusten més els tiratges per evitar acumular estocs). Però aquest augment de les vendes es deu, en bona part, a l'increment de la facturació del llibre de text (que suposa gairebé la meitat de totes les vendes). Ara per ara el 14% dels llibres editats a l'Estat ho són en català; i d'aquests, el 90 % es publiquen a Catalunya (on s'edita també el 43 % dels llibres en castellà). Així, doncs, el 45 % de la facturació del llibre a Catalunya correspon al llibre en català, unes dades que es poden considerar positives si tenim en compte que l'oferta de títols en català és més reduïda i que hi ha molta gent que no és catalanoparlant d'origen.

Els punts febles

Si excloem el llibre escolar, el percentatge de la facturació del llibre en català, respecte al total, disminueix fins al 25%. És a dir: bona part del llibre que es compra en català es correspon al llibre escolar, dictat per les escoles, i no a les obres que trien lliurement els lectors. Per altra banda, és preocupant que la facturació del llibre infantil i juvenil en català pateixi una davallada de gairebé el 3%: podria indicar que les noves generacions van perdent l'hàbit de la lectura (tot i que hi ha qui ho atribueix a la creixent tendència a compartir i sociabilitzar els llibres). La facturació del llibre electrònic s'ha estancat entorn al 5 % del total. No queda gaire clar si això succeeix perquè no creix la lectura de llibre electrònic o perquè la pirateria augmenta. També hi ha problemes per garantir la continuïtat de les traduccions, tot i que de les 11. 348 obres publicades en català, n'hi ha 625 que són traduccions. Davant la baixa quantitat dels tiratges, els editors en català es veuen obligats a posar preus superiors a l'edició castellana, si no tenen ajudes, per això reclamen que s'incrementin les partides destinades a aquesta tasca. Els editors exigeixen que, per a la promoció del llibre en català, hi hagi una actuació decidida de les administracions, i demanen que es reactivi ja la compra de fons per a les biblioteques, una promesa del conseller de Cultura, Santi Vila. I, per altra banda, els editors insisteixen en què cal millorar els hàbits lectors dels catalans, que encara se situen en xifres molt baixes.