La cessió de locals universitaris per al referèndum genera molta tensió a la comunitat acadèmica a algunes universitats. A la Universitat de Barcelona (UB), la Coordinadora Obrera Sindical (COS) ha criticat que el rector Joan Elias no ha ofert locals per a la celebració del referèndum, a deu dies d'aquest. I ha exigit que l'equip de govern acompleixi els acords de la Junta de Govern del 30 de juny, en què es va acordar l'adhesió al Pacte Nacional per al Referèndum per 24 vots a favor, 13 en contra i dues abstencions. Però a l'acord s'establia que es pretenia "impulsar un pacte entre els governs de l'Estat i de la Generalitat que permeti la celebració d'un Referèndum eficaç i vinculant", però no es concretaven les mesures per a això.  La COS parla del "silenciament dantesc de la UB sobre el major conflicte polític viscut a Catalunya des del 1977". Preguntat per El Nacional sobre aquesta qüestió, el rectorat de la Universitat de Barcelona no ha contestat sobre si oferirà locals per al referèndum, i s'ha limitat a respondre que "no han rebut cap petició oficial per a fer-ho" però també han aclarit que no han rebut cap requeriment judicial o de la Fiscalia perquè no ho fessin. El rectorat ha comentat, amb evasives, que la seva posició sobre el referèndum és la fixada ahir en un comunicat conjunt dels 8 rectors de les universitats públiques catalanes. Aquesta mateixa tarda Elias ha emès un comunicat on expressa el seu "rebuig més profund a l’escalada d’hostilitats entre la Generalitat i l’Estat". El comunicat evita qualsevol crítica directa al govern central i aposta pel diàleg i la negociació, però formula una crítica directa a la intervenció dels comptes perquè "bloqueja totalment el nostre funcionament ordinari". I fa una crida a la no-violència i al "respecte al marc legal".

candidat joan elias.ub

Joan Elias. Foto: UB.

Manifest conjunt

Els 8 rectors de les universitats públiques catalanes ahir van consensuar un manifest molt eteri, en què ni tan sols hi ha cap menció clara al referèndum, al dret a decidir, ni als atacs del govern central contra l'autonomia. Es limita a condemnar "els episodis coercitius de la llibertat d'expressió que s'estan produint en els darrers dies". El breu text reivindica el diàleg, la llibertat d'expressió i el respecte a l'altre i a les lleis. I acaba amb una disquisició que no fa referència directa als fets d'actualitat: "La visió universal que és pròpia de la universitat obliga a fixar-se en els valors més fonamentals que estan a la base de la convivència i els drets de les persones. Totes les autoritats i institucions han d'actuar amb un respecte escrupolós a aquests valors originals de la democràcia i de la llibertat".

Els moviments universitaris a les antípodes

Les principals sindicats estudiantils, representants de partits polítics d'esquerres i sobiranistes a les universitats i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya van signar ahir un manifest força diferent en què clarament fan costat al "Govern de Catalunya i a la voluntat del seu poble". Afirma que els successos d'ahir, "vulneren principis fonamentals de la democràcia". Amb el principi que "les universitats no poden romandre al marge" del que està succeint exigeixen al govern espanyol que pacti el referèndum i proposen que es pacti una "aturada general indefinida i unitària de les universitats", per dinamitzar la mobilització social.

Lleida en contra

A la Universitat de Lleida alguns grups d'estudiants han reclamat insistentment la dimissió del rector, Roberto Fernández. Aquest havia afirmat que la Universitat havia de ser "neutral" en aquest conflicte. Ahir es van manifestar 700 universitaris pel dret a decidir i contra el rector. Uns 300 s'han tancat al centre i han convocat una nova manifestació per a avui. La UdL és la única universitat pública catalana que va rebutjar la proposta d’adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per 19 vots en contra, 9 a favor, 5 en blanc, 2 abstencions i un de nul. En canvi el rector de la Universitat de Girona (UdG) ha manifestat clarament el suport institucional al referèndum i ha participat en els actes en favor d'aquest.

Estudiants mobilitzats a la UAB

La convocatòria en favor del dret a decidir i contra la repressió de la Plaça Cívica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha comptat amb un ple absolut, en un acte amb participació de Lluís Llach, David Fernández, Josep Maria Terricabras i altres líders sobiranistes. 5.000 persones, segons els organitzadors, han assistit a la concentració. A la Diagonal de Barcelona alguns alumnes de la UB han tallat la Diagonal en una protesta contra l'actuació del govern espanyol. A continuació s'han sumat a altres concentracions i han promés noves mobilitzacions. Per altra banda, més de 1.400 professors i investigadors universitaris, catalans i d'arreu del món han signat un document en favor del referèndum. És la resposta a un manifest signat per 400 acadèmics en què es posicionaven en contra del referèndum i exigien al govern espanyol que actués amb fermesa contra el soberanisme.