Melilla (capital del Protectorat espanyol del Rif), 17 de juliol del 1936. Fa 90 anys, 17 hores i 17 minuts. Juan Seguí Almuzara, general de l’exèrcit espanyol a la reserva activa, ordenava l’aixecament de totes les guarnicions espanyoles de la ciutat. El general Seguí actuava d’acord amb el pla redactat pel general Mola, anomenat el Director en els cenacles colpistes. Aquest pla era el resultat de diverses reunions preparatòries que s’havien celebrat des del març del 1936 i que ni van ser tan discretes ni van ser tan clandestines com podríem pensar. El juny del 1936, un destacat grup de militars colpistes celebrava una de les darreres i definitives reunions al bosc de Las Raíces, a Tenerife. I la pregunta és: realment, la Guerra Civil espanyola va començar el juliol del 1936?
El mite de l’esclat de la guerra
El comandament de la rebel·lió havia planificat un cop d’estat ràpid i violent per a assolir el poder de l’Estat en 72 hores. L’endemà de la rebel·lió al Rif, 18 de juliol, les guarnicions militars de la Península havien de secundar la rebel·lió. I l’endemà passat, 19 de juliol, els quarters de Catalunya (l’únic territori autònom de la Península) s’havien de sumar a la rebel·lió i completar el pla. Els colpistes van assegurar la primera fase: el control del Rif. Però en el desplegament de la segona van sorgir els primers dubtes. Es van imposar en places estratègicament importants com la Corunya, Lleó, Burgos, Vitòria, Pamplona, Saragossa, Sevilla i Palma. Però van fracassar en altres de més importants, com Madrid, Bilbao o València, perquè els comandaments militars d’aquestes places no es van atrevir a treure l’exèrcit al carrer.
Ara bé, el fracàs definitiu del cop d’estat s’escriuria a Barcelona. A la capital catalana, el general Goded —arribat en hidroavió des de Palma després de posar Mallorca sota control dels rebels— va treure l’exèrcit als carrers. Però les forces lleials a la Generalitat (Mossos d’Esquadra, Guàrdia d’Assalt i Guàrdia Civil) i milers de milicians armats (de la CNT, del PSUC, del POUM i d’Estat Català) els van presentar batalla; Barcelona seria l’única ciutat de la República que derrotaria la rebel·lió amb les armes (19 i 20 de juliol). Després de la batalla de Barcelona, l’Estat espanyol havia quedat dividit en dues masses de pesos semblants, incapaces d’imposar-se l’una a l’altra. El pla del Director havia fracassat i el que havia de ser un cop d’estat ràpid i violent de 72 hores es transformava en un conflicte bèl·lic que duraria tres anys.
Però, quan comença de debò aquell conflicte?
La investigació historiogràfica revela l’existència d’unes primeres reunions conspiratives el desembre de 1935, coincidint amb la crisi política provocada per l’escàndol de l’estraperlo. La implicació de diversos ministres i alcaldes del PRR de Lerroux (liberal i jacobí) en el cas de les ruletes fraudulentes havia provocat la inesperada i estrepitosa caiguda del govern central (octubre, 1935). Amb anterioritat, l’executiu de Lerroux, amb la col·laboració de la CEDA de Gil-Robles i el PAE de Martínez de Velasco (el tripartit de dretes del Bienni Negre, 1934-1936), havia derogat bona part de les lleis progressistes dels governs anteriors... i, després dels Fets d’Octubre de 1934, havia empresonat i intervingut el Govern de Catalunya, que les classes conservadores espanyoles consideraven la pitjor amenaça per a la unitat d’Espanya.
La caiguda de Lerroux obria l’escenari a un possible retorn a l’anterior paisatge polític progressista. I aquesta possibilitat —que s’acabaria confirmant en les eleccions del febrer del 1936— inquietava enormement els sectors més reaccionaris de l’Espanya del moment. Ara bé, la mateixa investigació historiogràfica revela que la primera reunió en què realment es consensua l’estratègia d’un cop d’estat i la direcció d’un nou poder es produiria a Madrid, a casa de José Delgado y Hernández de Tejada —agent de borsa i amic personal de Gil-Robles— el 8 de març de 1936, tres setmanes després del triomf electoral de les plataformes progressistes Frente Popular —a Espanya— i Front d’Esquerres —a Catalunya— i una setmana i mitja després de l’amnistia al Govern de Catalunya i de la restauració de l’autogovern català!!!
Qui va intervenir en aquella primera reunió?
La importància d’aquella reunió radica en els noms dels personatges que hi intervenen. Són els comandaments militars que, poc després, assumirien el protagonisme de la rebel·lió i de la guerra: els generals Franco, Mola, Fanjul, Saliquet, Ponte, Orgaz Yoldi, Rodríguez del Barrio i Garcia de la Herran, i els coronels Varela i Galarza. I radica, també, en el fet que aquella reunió —de vuit generals i dos coronels!!!— se celebrés sense que ningú ho sabés o ho impedís. En aquest punt és on entraven en joc una sèrie d’elements contraris a la República, però que, paradoxalment, controlaven l’aparell de seguretat de l’Estat. Com, per exemple, Santiago Martín Báguenas, un comissari de la Dirección General de Seguridad amb un sinistre historial de tortures i crims contra activistes d’esquerra o catalanistes i amic personal de Mola.
En aquella reunió es va decidir organitzar un aixecament militar, que s’havia de produir en el termini d’unes quatre setmanes, però que, posteriorment, el mateix nucli dirigent colpista endarreriria fins al juliol per raons estratègiques Els colpistes van acordar que el moviment seria dirigit pel general José Sanjurjo, que en aquell moment estava expatriat a Portugal i que moriria en estranyes circumstàncies quan es dirigia a Sevilla per a liderar el cop d’estat. Van acordar que s’eliminaria físicament Manuel Azaña, president del govern (aquesta era la tasca assignada al policia Martín Báguenas). I van acordar, també, que es derrocaria i empresonaria els governs centrals de la República i de Catalunya (reversió de l’amnistia). En cap moment, el nucli dur del cop d’estat va considerar la restauració del règim monàrquic.
El 8 de març del 1936 es pot considerar l’inici de la guerra?
L’estratègia del cop d’estat i la direcció del nou poder es van pactar a la reunió del 8 de març a casa de l’agent de borsa madrileny Delgado y Hernández de Tejada. Les reunions posteriors, com la del bosc de Las Raíces, a Tenerife (17 de juny del 1936), serien importants, però sempre a partir dels acords de Madrid i amb el propòsit, purament, de sumar adhesions i de perfilar accions. Amb tot això, podríem dir que el cop d’estat que va conduir a la Guerra Civil va prendre forma definitiva en el moment en què el progressisme havia recuperat el govern de la República (16 de febrer del 1936) i que, amb el retorn del president i del govern catalans i la reobertura de la Generalitat i del Parlament, s’havia restaurat la normalitat política i institucional a Catalunya (1 de març del 1936). Prenguem-ne nota.