Raül Romeva, qui va ser conseller d'Afers Exteriors del Govern de l'1 d'Octubre i ara exerceix com a portaveu de la Fundació Irla ja que, mentre no sigui amnistiat, no pot ser-ne el president, torna aquest octubre a la ficció amb la novel·la Hipòxia, publicada per l'editorial La Campana. Tot i que pot resultar sorprenent, aquesta és la cinquena obra de ficció escrita pel polític, ja que bona part de les seves 21 publicacions són d'assaig, com l'últim, publicat el setembre del 2023 sota el nom el títol d'"Idiota!". Romeva, molt lligat al món de l'esport, ell mateix reconeix en una trobada amb periodistes que el seu somni era ser esportista olímpic, aprofita aquest món per endinsar-se en les profunditats (de les piscines i els oceans) a través del personatge d'en Blue, un noi amb altes capacitats i també alta sensibilitat que no encaixa en el món que l'envolta, cada cop més agressiu i superficial. Ell troba refugi en l'aigua, on sol se sent més comprès, tot i que un accident canviarà la seva vida i la seva manera de relacionar-s'hi.
En Blue, que com el Romeva quan era petit, també somia en poder participar uns Jocs Olímpics, concretament als de París el 2024. Aquest és el seu gran repte, és el motiu pel qual entrena cada dia al CAR de Sant Cugat, com també fan els dos fills de Romeva, cadascun amb una disciplina diferent. El noi, a qui coneixem amb vuit anys i a qui la seva mare es refereix afectuosament com el seu "petit oceà", és el primer personatge protagonista masculí de l'exconseller, que fins ara havia posat al centre dones o noies. A més, tal com ell mateix explica, en Blue no és un "heroi" com el que es pot trobar en llibres on els seus personatges han de superar reptes impossibles. Ell és un noi que "pateix", i que transmet aquest patiment als lectors, ja que el món al qual li ha tocat viure no està fet per una sensibilitat com la seva.
Una metàfora del procés?
A banda d'aquesta crítica a la superfície i a la superficialitat, Romeva també ha volgut que la seva novel·la sigui un elogi a aquelles persones que intenten fer alguna cosa per primer cop, malgrat que la possibilitat del fracàs és molt gran i pot resultar inhabilitant: per què esforçar-se per una cosa quan ja saps que, molt probablement, no ho aconseguiràs? L'autor ha volgut valorar "atrevir-se malgrat que quan fem alguna cosa per primer cop pot no sortir bé". Així, lamenta que "la societat" critiqui, penalitzi i, fins i tot, condemni, aquelles persones que "s'atreveixen", quan pot ser els que vagin després sí que aconseguiran la fita que s'havien marcat gràcies a tot el coneixement que la seva experiència prèvia els havia generat. És això una metàfora del procés? Aquells que ho intenten són els líders polítics, entre els quals el mateix Romeva que va ser cap de llista de Junts pel Sí, del moviment independentista que el 2017 van organitzar i celebrar un referèndum d'autodeterminació tot i que després el seu resultat mai no es va arribar a aplicar i Catalunya continua formant part de l'Estat espanyol? És una pregunta inevitable i Romeva, que destaca de nou aquesta "valentia" que suposa ser el primer, ho rebutja, tot i que també entén que es pugui relacionar una cosa amb l'altra. Considera que aquest elogi cap als "atrevits" es pot aplicar al món de la política, és clar, però també al de l'esport o qualsevol altre camp.
Tot i que és inevitable intentar trobar vincles entre el que explica el llibre i tot el procés independentistes, encara que en principi aquestes dues situacions s'assemblin més aviat poc, Romeva ha volgut deixar de banda al 100% el seu paper com a exconseller del Govern a l'hora d'escriure i de presentar aquesta novel·la. Sense anar més lluny, en la presentació de l'autor, no s'esmenta que hagués estat eurodiputat a Brussel·les, conseller del Govern de l'1 d'octubre i pres polític durant gairebé quatre anys, tampoc que encara pesa sobre ell una pena d'inhabilitació mentre no se li apliqui la llei d'amnistia. Se'n destaca el fet que és doctor en Relacions Internacionals, en Ciències de l'Educació i de l'Esport i llicenciat en Ciències Econòmiques, així com que l'esport és una de les seves grans passions com a "vector de transformació personal i col·lectiu". "Després d'una intensa carrera en diferents institucions polítiques i acadèmiques, Romeva torna a la narrativa", afegeixen, sense donar-ne més detalls. Si algú agafa aquesta obra a la biblioteca o a una llibreria sense conèixer l'autor, mai podria endevinar les seves implicacions polítiques.
La relació amb el fracàs
Un dels altres temes que sobrevolen la novel·la és la gestió del fracàs per part d'en Blue, tenint en compte les seves altes capacitats, i del seu entorn, quan es queda pel camí en una de les grans fites que s'havia marcat en la seva carrera esportiva. Què succeeix quan treballes molt per aconseguir un repte però tot l'esforç és en va? Per Romeva, és important deixar de penalitzar els errors de la manera que es fa en l'actualitat i aprendre'ls a tractar com una passa més en el camí. Si en Blue no hagués "fracassat" i hagués aconseguit el que ell mateix pensava que era el seu gran objectiu, no hauria trobat una altra passió, tal com li passa a la novel·la. Així, la novel·la es converteix també en una crítica al que defineix com una societat "resultadista" i que "enfonsa a l'abisme a les persones a qui les coses no li surten a la primera".