La Llibreria Ona, l'Associació Catalana pels Drets Civils i alguns cooperants catalans amb Bòsnia, de l'associació Trenkalòs han volgut reivindicar conjuntament l'alliberament del conseller Raül Romeva. Unes cinquanta de persones han omplert l'espai disponible de la llibreria de Gràcia, amb alguna gent de peu, tot manifestant la seva solidaritat amb el conseller. Hi ha estat present l'esposa de Romeva, Diana Riba, que ha rebut, durant l'acte, una trucada de Romeva, que ha manifestat la voluntat de mantenir-se ferm per aconseguir el seu alliberament, i ha manifestat que aquests actes donen molta força als presos i a les seves famílies. "Ells es preparen per passar molt de temps a la presó, i nosaltres hem de preparar per reivindicar-los durant molt de temps", ha afirmat Diana Riba, que ha demanat que "Donem-los veu als que no els donen veu". I demana que se'ls escrigui, perquè per a els presos polítics és essencial mantenir el contacte amb el món (Romeva passa tres hores al dia responent missives).
Romeva: "Que la nostra presó sigui l'altaveu que l'Estat posi davant el mirall"
Carta des d'Estremera
El 13 d'abril el conseller Romeva va escriure una carta per agrair la iniciativa dels cooperants amb Bòsnia, en què manifestava que ell i els seus companys se senten forts físicament i mental i denunciava la seva situació, esperant que serveixi de revulsiu: "que la nostra presó sigui l'altaveu que l'Estat posi davant el mirall". Jordi Rodri, de Trenkalòs, que va acompanyar Romeva a l'Audiència Nacional en el seu primer viatge, ha reivindicat que "No és de rebut deixar de costat als que han empresonat per fer el que els hem demanat de fer", i ha continuat defensant la resistència pacífica.
Imatge d'Els Olovkis. Una història de Bòsnia.
Romeva va aprendre serbocroata abans de viatjar a Bòsnia
La marca de Bòsnia
Barcelona va ser una de les primeres ciutats en mobilitzar-se en suport de Sarajevo, assetjada per les forces unionistes sèrbies en la Guerra de Bòsnia. Raül Romeva va ser en aquell conflicte, contractat per l'UNESCO, cap el 1995 (i va aprendre serbocroat abans d'anar-hi). Després d'això sempre va mantenir vincles amb el país. Va analitzar aquell conflicte en una tesi, que més endavant donaria pas al seu llibre Bòsnia-Hercegovina. Lliçons d'una guerra (editorial Mediterrània). Fins i tot va publicar una novel·la ambientada a Bòsnia, Pont de cendra (Ara Llibres), basada en una història real de dos amants separats per la guerra. El 2016, quan Romeva era conseller d'Afers Exteriors, va prologar el llibre Els Olovkis, una història de Bòsnia, un conte il·lustrat per l'artista Swen Schmitz i amb guió de Jordi Rodri. El llibre explica la llegenda dels Olovkis, uns personatges mitològics que ajuden el poble de Bòsnia i Hercegovina a superar les pors i els traumes de la guerra. L'altre pròleg és de Jovan Divjak, un general serbi que es va passar al bàndol bosni i que es va destacar en la defensa de Sarajevo. Divjak s'ha solidaritzat amb Romeva davant el seu empresonament i manté correspondència amb ell.
Solidaritat obliga a solidaritat
Jordi Rodri afirma que "per als presos cal fer el que sigui per no oblidar-los", però reconeix que la seva relació amb Romeva és especial: "sempre tenim una connexió especial entre els que hem treballat a Bòsnia. És una experiència que ens ha transformat per complet, i suposo que per això ens identifiquem entre nosaltres". El mateix Romeva, al seu pròleg d'Els Olovskis, assegura que conèixer Bòsnia i la seva gent li "va canviar la seva forma de veure el món i la vida". La iniciativa de la llibreria Ona vol recuperar el Romeva més humanitari, perquè el conseller, més enllà de la seva vessant política, sempre ha estat preocupat per la solidaritat internacional. El seu pròleg a Els Olovskis es clou amb una crida a construir ponts, un missatge que, en el seu cas, ha topat amb la repressió.