El déu o la deessa de la pluja, tan esquiva amb la catalana terra aquests mesos, si no anys, ha estat complaent i comprensiva amb els catalans habitants. Ahir, per fi, va ploure a bots i barrals. Avui, diada de Sant Jordi, les 24 hores més boniques de l'any, el dia s'ha despertat fred. Fred, però amb un cel que es pinta de blau Picasso i un sol que sembla que vol lluir com una medalla de bronze penjada del coll d'un atleta olímpic.
🔴 Sant Jordi 2024, DIRECTE | Signatures de llibres, parades, recomanacions i última hora de la Diada de Catalunya
🌹 Signatures de llibres per Sant Jordi 2024: horaris i on seran els autors
📚 Llibres Sant Jordi 2024: recomanacions i novetats editorials de l'any
Són les vuit. Al carrer els paradistes de roses comencen a muntar la paradeta. Els més matiners ja porten la rosa a la mà. En Basté diu que avui es vendran un total de set milions de roses. Si actualment som vuit milions, un milió de nosaltres es quedarà avui sense. És una dada. Interpreteu-la com vulgueu.
A la Diagonal, els treballadors d'aquells grans magatzem de tall anglès, comencen a treure prestatgeries de llibres al carrer. Una mica més endavant, a la cafeteria Farga, els cambrers comencen a omplir les taules de la terrassa de safates d'entrepans i croissants, cafès amb llet (de vaca i d'avena) i sucs de taronja. Un any més, Grup 62 hi organitza el seu esmorzar amb la premsa presidida pels que l'editorial considera que seran els seus tres escriptors més venuts de la jornada. Enguany Ramon Gener, Jaume Clotet i Jordi Puntí; premi Ramon Llull 2024 per Història d'un piano, premi Josep Pla 2024 per La germandat de l'Àngel Caigut i premi Sant Jordi 2024 per Confeti, respectivament.
Diumenge passat l'Albert Om entrevistava Sergi Pàmies a les pàgines de l'ARA. L'autor d'A les dues seran les tres (un altre títol que apunta a encapçalar les llistes del més venut de la jornada) descrivia la diada de Sant Jordi com un gran pessebre, amb figures que poden desaparèixer de retaule sense que ningú les trobi a faltar (els escriptors que passaran Sant Jordi sense signar cap llibre): els bous, les mules, el pastor... I d'altres del tot imprescindibles: el nen Jesús, la verge Maria, Sant Josep, l'àngel anunciador, el caganer i els tres reis mags, que en el pessebre de Sant Jordi d'aquest 2024 molt probablement serien Ramon Gener, Jaume Clotet i Jordi Puntí.
Una muntanya anomenada Sant Jordi
Jaume Clotet ha estat el primer a arribar a la Farga. "Què, plourà avui?", ha deixat anar l'autor del premi Josep Pla 2024 per La germandat de l'Àngel Caigut com qui entra en un ascensor amb gent que no coneix de res i deixa anar tres formalismes per trencar un d'aquells silencis que es poden fer eterns. "La pluja és un tema que preocupa a tothom. Jo crec que avui no plourà. Ahir, afortunadament, va ploure molt i jo pensava que cada gota que queia ahir era una gota que no cauria avui, per tant...". La seva confiança, però, és relativa i confessa que porta un paraigua a la motxilla... per si un cas. "Però esperem que no plogui perquè és molt important que la gent pugui sortir".
Com viu Sant Jordi un Premi Josep Pla?
Es viu amb molta il·lusió, evidentment. Amb moltes ganes de parlar amb la gent que té ganes de comprar el llibre, de llegir-lo o de comentar qualsevol cosa. La segona cosa és aquesta expectativa que es genera tan alta, aquesta notorietat, aquesta visibilitat, per tant... També amb un punt de responsabilitat que l'obra estigui a l'altura, evidentment, del que els lectors esperen.
Acabaré esgotat, però serà un esgotament bo, com aquells esgotaments que tens quan puges una muntanya, que estàs molt cansat, però estàs molt content del que has fet
La jornada de signatures de Jaume Clotet ha començat a les 9 del matí i no finalitzarà fins a les 9 de la nit. Tot el dia que anirà amunt i avall per Barcelona parlant amb la gent i dedicant el llibre. "Acabaré esgotat, però serà un esgotament bo, com aquells esgotaments que tens quan puges una muntanya, que estàs molt cansat, però estàs molt content del que has fet. Serà una cosa similar. Durant Sant Jordi et surt una energia, no sé ben bé d'on, de la il·lusió suposo, i per tant és esgotador, però alhora és la sensació d'energia permanent".
Tot i l'agenda atapeïda, Jaume Clotet va fer els deures ahir comprant els llibres per a les seves filles. "La meva filla gran em va demanar un llibre de la Laura Gallego i la petita em va demanar el tercer volum del Massagran. Aquest Sant Jordi recomano a tothom que es comprin els tres volums del Massagran".
Acabat de sortir de llit
Ramon Gener irromp en escena amb la voracitat del tenor entonant la primera nota al Gran Teatre del Liceu. Amb els auriculars encara a les orelles clama als quatre vents que fa tot just quinze minuts que s'acaba de llevar. Però tot i que només fa un quart d'hora que ha abandonat el nòrdic es presenta perfectament clenxinat. Nervis, ell? Ben al contrari, assegura que ha clapat com un tronc.
Si Sant Jordi tingués banda sonora, Gener, premi Ramon Llull 2024 per Història d'un piano, diu que seria l'últim moviment de la novena de Beethoven. "És l'himne a l'alegria, l'himne a l'amor, l'himne a la germanor. L'himne a ser feliç, l'himne a una festa molt bonica".
No penso passar el Sant Jordi pensant si seré el més venut o no. No. Sant Jordi és les ganes de conviure amb els lectors, de signar, de passar una jornada molt bonica
Ramon Gener figura en totes les travesses com un dels principals opositors a encapçalar la llista dels més venuts de la jornada. Ell hi resta importància. "Si ho soc, genial, i si no, també. No penso passar el Sant Jordi pensant si seré el més venut o no. No. Sant Jordi és les ganes de conviure amb els lectors, de signar, de passar una jornada molt bonica. I no només amb els lectors, sinó també amb els altres escriptors, amb els companys. És una festa molt especial, molt d'un tarannà, d'una manera de ser. D'un país que fa una festa per compartir llibres, per compartir roses, per compartir les ganes de voler ser d'una manera, i això és molt bonic".
Aquest Sant Jordi al popular comunicador li han regalat L'ombra blanca de Carme Riera. "Me l'han regalat, però ja el tenia", admet entre rialles. "Vaig per la meitat més o menys i m'està encantant".
Un Sant Jordi en un Rolls Royce i un chihuahua
Jordi Puntí és l'últim a arribar, potser perquè ahir va anar a veure els Mishima a la sala La Paloma. Ho fa amb aquell somriure de bon jan que dibuixa de forma perenne. En una butxaca duu un grapat de confeti i a l'altre un bolígraf de la botiga Muji. "Són els que més m'agraden. És el bolígraf amb què vinc signant des que es va publicar la novel·la i està a punt de quedar-se sense tinta. Si passa, com hi ha un Muji a Passeig de Gràcia, m'escaparé un moment per comprar-ne un de nou.
Setmanes enrere Puntí va trencar anys de silenci editorial amb la publicació de Confeti, l'antibiografia del músic Xavier Cugat amb què va guanyar l'última edició del premi Sant Jordi. "Realment ja fa tres setmanes que vaig voltant pel país amb el llibre. En aquesta mena de prèvia, hi ha hagut molta gent que m'ha demanat que els signés el llibre, però m'han dit que no l'obririen fins Sant Jordi. També m'he trobat amb molta gent que m'ha explicat històries del Cugat. A Tarragona vaig conèixer un pianista que havia tocat amb el Cugat. M'he trobat el metre del Ritz que servia en Cugat. Gent que va cantar amb ell en festes majors. Gent que el va convidar per inaugurar la Volta Ciclista a Catalunya. Està sent un viatge fascinant".
No m'havia presentat mai a cap premi i, evidentment, no n'havia guanyat mai cap. He d'admetre que es viu amb una intensitat més gran
Jordi Puntí ha viscut desenes de diades de Sant Jordi, però és la primera que ho farà com a guanyador d'un premi literari. "No m'havia presentat mai a cap premi i, evidentment, no n'havia guanyat mai cap. He d'admetre que es viu amb una intensitat més gran. Perquè hi ha més gent que ho espera. De fet, ara venint cap aquí, ja m'he trobat una noia que m'ha dit que em vindria a veure. D'alguna manera, aquesta expectativa té a veure amb el premi". Intensitat que no es tradueix amb patiment per figurar entre els més venuts. "Més venuts no vol dir més llegits, ni més comprats vol dir més estimats. Això m'és igual. L'important és que cadascú es diverteixi. Que vagi a buscar el llibre que li agrada i, si no ho té clar, que remeni".
L'any 1980 Xavier Cugat va publicar les seves memòries. Creador de memòries construïdes, si encara fos viu, segur que diria que va ser el més venut d'aquell Sant Jordi. "Va publicar el llibre el novembre de 1980, o sigui que aquell Sant Jordi no sé si hi devia arribar. El que sé segur és que va signar llibres, perquè tinc amics que tenen el llibre del Cugat signat per ell. Però si va arribar, segurament devia anar amb el Rolls Royce. M'hauria agradat llogar un Rolls Royce per avui anar d'una llibreria a una altra. Un Rolls Royce i un chihuahua".