El president Quim Torra ha estat avui al Centre Moral i Cultural del Poblenou per presentar, en un diàleg amb Carme Canet, la reedició del seu llibre Honorables. Cartes a la pàtria perduda (Gregal Editors). Es tracta d'una compilació dels articles publicats entre 2009 i 2011 a El Matí Digital. En format epistolar, Quim Torra s'adreça als prohoms catalans de la República: Carrasco i Formiguera, Xammar, Rovira i Virgili, Rafael Patxot, Pau Casals, Pompeu Fabra, Ferran Soldevila... L'objectiu del seu llibre és, justament, reivindicar el llegat intel·lectual d'aquests homes i denunciar el tall cultural que va suposar el franquisme. Ara bé, l'acte, convocat per l'editorial Gregal, per la Fundació Mossèn Pius Bosch, per Òmnium Cultural i per l'Assemblea, s'ha convertit en una reivindicació de l'alliberament dels presos i de la independència. "No defallirem fins a aconseguir la llibertat de Catalunya", ha afirmat en la presentació
Reivindicació de l'alliberament
Quim Torra ha arribat amb més de tres quarts d'hora de retard perquè venia de rebre els presos a la presó Lledoners. Abans de començar ha lamentat el retard, però ha afirmat que "és el deure del president anar a rebre els presos". Ha afirmat que els presos "estan bé però cansats" i ha criticat la dinàmica del viatge, que ha qualificat d'incomprensible. "El fet que continuïn en una presó demostra que el judici no busca cap justícia, sinó que és un acte de venjança i d'escarment", ha valorat, i ha afirmat que el seu alliberament és exigit per organismes internacionals, com Amnistia o el Grup de Treball de Nacions Unides. Per això només en reclama l'alliberament immediat i ha assegurat que hi haurà "una resposta de país" en cas de sentència condemnatòria.
Una generació compromesa
Quim Torra ha explicat que, després de deixar el món de les assegurances i passar-se al món de l'edició, va decidir reivindicar el llegat d'una sèrie de persones coherents i compromeses amb el país, reeditant les seves obres, però també escrivint sobre ells, perquè afirma, "jo sóc catalanista per la gent que ha passat per aquest país". A partir d'aquí en van sortir la vintena de textos que formen aquest volum i que intenten reconstruir la biografia d'aquests personatges. El president Torra ha citat com els seus referents preferits el periodista Xammar, però també el líder democristià independentista Manuel Carrasco i Formiguera, afusellat pels franquistes (qui ha contraposat a "aquell que va segrestar Unió Democràtica durant tant de temps"). Però ha apuntat que ha inclós també alguns personatges menys coneguts però amb un gran bagatge intel·lectual, com Amadeu Hurtado. De fet, els personatges biografiats són diversos, però l'autor confessa que tots tenen una afinitat amb ell i que no ha treballat sobre personatges amb els que no es trobava "còmode" (hi manca un Andreu Nin, per exemple). Torra afirma que, en conjunt, són "el reflex d'una generació" "amb compromís de país" i afegeix que "avui en dia se'n pot fer una lectura molt actual". Ha elogiat, per exemple, la tasca cultural realitzada per tots ells en plena guerra civil.
Epitafi per a una generació malaguanyada
Torra ha insistit en què aquesta generació va tenir una fi molt dissortada i que per això, justament, calia reivindicar-la, i ha apuntat que un home com Pompeu Fabra, "que mereixeria tots els honors", va acabar morint a França a la misèria. Ha definit Honorables com un llibre "de memòria contra l'oblit". I ha volgut destacar que Catalunya ha pogut reviure després de la catàstrofe cultural que va suposar el franquisme, però també ha manifestat que "un país no pot estar renaixent contínuament. Ens cal viure amb plenitud amb normalitat".