Corleone (província de Palerm, Sicília), en algun moment de setembre de 1943. Fa 83 anys. Fase final de la II Guerra Mundial (1939-1945). Calogero Lo Bue, "capo" de la família mafiosa d'"i corleonesi" (els "corleonesos"), cedia el comandament de l'organització a Michele Navarra, metge del poble, excapità de l'exèrcit italià i excap local del Fascio, l'únic partit autoritzat durant el règim dictatorial de Mussolini (1922-1943). Lo Bue, cap local de la "família" dels corleonesos des de l'assassinat del seu antecessor i fundador de la família, Angelo Gagliano (1930), transferia el poder a Navarra poc després d'un fet transcendental en aquell context: el desembarcament aliat a Sicília (agost, 1943).
Aquesta transferència podria estar relacionada amb el canvi de poder a l'illa (del règim feixista de Mussolini a l'administració militar aliada). Però el passat immediat de Navarra, estretament vinculat amb l'extint règim feixista, genera molt interrogants. I, sobretot, planteja una pregunta transcendental: ¿Qui va posar els corleonesos —fins llavors una petita organització mafiosa local— al capdavant de la ressuscitada i poderosíssima Cosa Nostra? ¿El buit de poder que provocaria el derrocament de Mussolini a mans del seu propi govern (juliol, 1943)? ¿O el president nord-americà Roosevelt, que hauria volgut compensar les "famílies" de Nova York per la seva inestimable col·laboració en el desembarcament de Sicília (agost, 1943)?
Quina era la situació de la "Cosa Nostra" quan Michele Navarra es converteix en el cap dels "corleonesos"?
Durant la primera etapa del règim feixista de Mussolini, l'Estat italià havia desplegat una ofensiva inèdita contra el fenomen mafiós a Sicília. Entre 1925 i 1929, Cesare Mori, nomenat prefecte de policia de Palerm amb la missió d'acabar amb la màfia i, a partir de les seves primeres operacions, anomenat "il Prefetto de Ferro" (el prefecte de ferro) no va decebre ningú i va combatre, a sang i foc, les diferents famílies "Cosa Nostra" fins a, pràcticament, erradicar el fenòmen. Per primer cop en la seva història, la "Cosa Nostra", es veuria obligada a passar a un pla molt discret o, en alguns casos, a desmantellar la seva estructura i buscar recer a Nova York entre les "famílies" de l'emigració pionera de finals del segle XIX.
Què va passar per a què la "Cosa Nostra" sortís de sota de les pedres el 1943?
La resposta a la qüestió "què va fer ressuscitar la Cosa Nostra després de dues dècades d'ostracisme?" es comença a desentrellar amb els fets que succeirien l'estiu de 1943. En aquell moment, el conflicte mundial ja s'havia començat a inclinar cap al bàndol aliat. Els alemanys, després de la derrota d'Stalingrad (febrer, 1943), havien iniciat el replegament. I el govern italià de Mussolini —sense Mussolini— perpetraria un cop d'estat per cessar el dictador i trencar l'aliança amb l'Alemanya de Hitler (juliol, 1943). El nou govern de Roma, dirigit pel mariscal Pietro Badoglio, seria tot menys un govern, i el buit de poder que es va produir facilitaria una tímida emersió de les organitzacions locals de la "Cosa Nostra".
Què passava, mentrestant, al nord d'Àfrica?
Uns mesos abans (novembre, 1942) les forces alemanyes del nord d'Àfrica, dirigides pel mariscal Rommel —anomenat "la guineu del desert"— havien estat derrotades a mans dels exèrcits britànic i nord-americà —liderats pels generals Montgomery i Patton—, i, tot seguit, Londres i Washington planificarien una operació de desembarcament a Europa per Sicília (gener, 1943), amb l'objectiu posat en la conquesta d'Itàlia. Però, l'èxit d'aquella operació, depenia —en gran manera— de l'acció prèvia de "netejar" les platges del sud de l'illa —que seria per on els aliats haurien previst desembarcar— i, en aquest punt és on entraria en joc la "Cosa Nostra".
Els nord-americans van provocar la caiguda de Mussolini per fer emergir la Cosa Nostra a Sicília?
La investigació historiogràfica sosté que el cop d'estat contra Mussolini va ser una operació interna. Per tant, d'entrada, la reaparició del fenomen mafiós està més relacionada amb el buit de poder provocat durant les setmanes posteriors al cop d'estat, que no amb la necessitat aliada de comptar amb la col·laboració d'algú que havia de destruir les defenses de les platges del desembarcament. No obstant això, convé no perdre de vista que la fi del poder de Mussolini —el gran enemic de la "Cosa Nostra"— es va produir un 25 de juliol de 1943, a l'inici de l'operació de desembarcament aliada (10 de juliol de 1943-17 d'agost de 1943). I, per tant, aquell buit de poder de les primeres setmanes posteriors a Mussolini, beneficiaria l'operació de desembarcament i conquesta aliada de Sicília.
Així doncs... com ressuscita la "Cosa Nostra" a Sicília?
El 14 de gener de 1943 (dos mesos després de la derrota alemanya al nord d'Àfrica), el primer ministre britànic Churchill i el president nord-americà Roosevelt es reunien a Casablanca (en aquell moment, territori de la França Lliure) i planificaven l'Operació Husky, el desembarcament aliat a Sicília. És en aquell moment que entra en joc la "Cosa Nostra". Roosevelt va ordenar l'Oficina de la Intel·ligència Naval dels Estats Units (ONI) —un dels tres precedents de l'actual Defense Intelligence Agency (DIA)— cercar la complicitat dels "capos" de les cinc "famílies" de Nova York, per a aconseguir que la "Cosa Nostra", o el que quedava de la màfia siciliana, col·laborés en la "neteja" de les platges on es volia desembarcar.
Els "corleonesos" ja són presents en aquelles negociacions?
La negociació entre els governs dels Estats Units i les "famílies" de Nova York (primavera, 1943) va estar presidida per una extrema discreció i per una desconfiança inicial que es va vèncer amb la intermediació d'una altra organització criminal. Als vèrtexs d'aquell triangle negociador, que el Pentàgon reveladorament anomenaria "Operation Underworld" (Operació baixos fons) s'hi van situar el comandant Charles R. Haffeded —de la ONI, els "capos" Charles "Lucky" Luciano —excarcerat puntualment perquè era complint condemna— i Victor "Vito" Genovese, i Meyer Lansky, un dels "capos" principals de la màfia jueva (la popularment anomenada "Koscher Nostra") com a intermediari. Els corleonesos encara no apareixen en aquell escenari.
Els corleonesos són presents en aquell desembarcament?
En aquella negociació es va pactar que les restes de la Cosa Nostra al sud-est de Sicília, "netejarien" les platges entre Licata i Gela (Agrigento) i entre Marzamemi i Torrefano (Siracusa). Poques setmanes després, el 7è exèrcit dels Estats Units i el 8è exèrcit britànic —comandats, respectivament, pels generals Patton i Montgomery— desembarcaven, ocupaven Sicília i iniciaven la conquesta d'Europa. Encara, en aquest punt (tardor, 1943), els corleonesos no tenien un paper protagonista. Però en el lliurament de demà veurem com a partir de l'Administració Militar Aliada (setembre, 1943), "i corleonesi" escalen, ràpidament, posicions en la jerarquia de "famílies" i esdevenen el clan més poderós de la "Cosa Nostra".
El pròxim viatge d'autor del programa Experiències ElNacional.cat, gestionat per Viatges Viñolas i que conduirà l'autor d'aquesta peça, ens portarà fins a Palerm i fins a Corleone. Serà del 27 al 30 de novembre, ambdós inclosos, i hi anem, entre moltes altres coses, per a conèixer sobre el terreny i amb testimonis colpidors l'origen i la història de la Cosa Nostra. En aquests moments està oberta la inscripció i queden algunes places lliures per a completar el grup. Podeu consultar-ho clicant aquí.