Valle di Vicari (Palerm, Sicília), 2 d'agost de 1958. Fa 68 anys. En un revolt de la carretera SS118 —entre Corleone i Prizzi— el Fiat 1100 on viatjaven el doctor Michele Navarra, "capo" dels corleonesos des de 1943 i el seu col·lega professional —el també doctor Giovanni Russo i sense cap relació amb el fenomen mafiós— era emboscat i metrallat per uns sicaris de Luciano Leggio, antic lloctinent de la "família" corleonesa i, en aquell moment, en rebel·lia contra l'autoritat del "capo" corleonès. En aquell atemptat el vehicle de Navarra va rebre 120 impactes de bala que penetrarien a l'interior de l'habitacle del vehicle i causarien la mort immediata dels seus dos ocupants.
120 bales que provocarien, també, un triple efecte. La fi de l'era Navarra, marcada per la tradició, el relleu en la direcció a benefici de Leggio, desitjós d'imprimir un nou model relacional i de negoci, i l'aparició d'una sèrie de personatges clau en les següents dècades, com Provenzano o Riina. Un triple efecte que transportaria "i corleonesi" al cim de la "Cosa Nostra". Però com s'explica l'ascens meteòric d'un grup local i rural fins al cim del poder? Què va passar perquè es produís aquesta alteració? Va ser el nou règim republicà italià posterior a la dictadura de Mussolini? O va ser l'aportació política de l'Autoritat Militar Aliada —de Roosevelt— durant la II Guerra Mundial?
Com arriba Navarra al poder?
La designació de Navarra per liderar els corleonesos no va ser imposada per les "famílies" de Nova York. Però sí que es va produir durant el desembarcament aliat a Sicília (juliol — agost, 1943). I sí que és cert que Calogero Lo Bue —"capo" dels corleonesos des del 1930— va ser convidat a cedir el relleu a Navarra, i, malgrat el paper secundari d'aquest grup en aquell moment, és molt possible que l'opinió de Vito Genovese —l'enllaç entre les "famílies" de Nova York que havien signat l'acord amb el govern nord-americà i els mafiosos supervivents a la repressió de Mussolini— hagués tingut molta importància. Tot i això, els corleonesos proclamarien que Navarra rellevava un Lo Bue afectat per una diabetis que no li permetia continuar liderant l'organització.
Quina relació prèvia tenia Navarra amb la "família" dels corleonesos?
L'ascens de Navarra al poder explica que aquests nomenaments obeïen a una combinació d'equilibri i tradició. Angelo Gagliano, el primer "capo" dels corleonesos, havia estat assassinat durant la persecució feixista a la "Cosa Nostra" (1930). Però quan es va produir aquell crim, "il Prefetto di Ferro" Cesare Mori —que havia assassinat dotzenes de mafiosos— ja havia cessat en el càrrec i havia estat nomenat senador (1929), per la qual cosa la mort de Gagliano quedaria envoltada per un halo de misteri. Lo Bue seria elegit per liderar els corleonesos durant l'època de repressió (1930-1943). I superada aquella etapa crítica (1943), s'imposaria el relleu. Navarra, nebot de Gagliano, arribava com la forma de restaurar la legitimitat i la tradició en la "família".
Com construeix Navarra el seu poder?
Quan Navarra va recollir el relleu es va trobar que la societat local corleonesa havia conegut un escenari inèdit d'absència del fenomen mafiós. La seva missió seria restaurar el poder de la "família" i aquesta comesa implicaria eliminar físicament els opositors. Navarra va declarar la guerra als militants socialistes i comunistes de Corleone que defensaven una redistribució de la propietat de la terra. Aquesta reivindicació era totalment contrària als interessos de la "família", que, històricament, havia fonamentat la seva força mitjançant els seus "gabellotti", personatges que, per la via de les pressions i les amenaces, obtenien l'arrendament i l'explotació dels latifundis de la noblesa absentista.
A qui va assassinar Michele Navarra?
Durant el regnat del "respectable" metge de Corleone, la "família" va cometre dotzenes d'assassinats. Per exemple, el de Placido Rizzotto (1948), un jove pare de família de 34 anys, excombatent partisà, cap local del Partit Socialista Italià i líder de les reivindicacions dels pagesos sense terra. Rizzotto va ser segrestat i assassinat per Leggio, en aquell moment, lloctinent de Navarra. Aquell crim va ser circumstancialment presenciat per Giuseppe Letizia, un jove pastor de 12 anys. L'endemà, el jove pastor va ser citat a la consulta del doctor Navarra per a una vacunació i el "respectable" metge de Corleone li va injectar una solució letal. Les tombes de Placido i Giuseppe són, paradoxalment, al costat de la de Navarra.
El debat entre la tradició i la "modernitat"
A la conclusió de la II Guerra Mundial (1945), el món va entrar en una fase de grans transformacions que també afectarien el món de la màfia. I les diverses "famílies" de la "Cosa Nostra" es debatrien entre el model tradicional (protecció, extorsió, robatori, control de la terra) i els nous canals de contraban a gran escala (drogues, armes). Navarra era un tradicionalista que s'oposava a fer el salt cap a aquesta pretesa modernitat. Però, en canvi, el seu lloctinent Luciano Leggio —secundat pels seus surdati (soldats) Bernardo Provenzano i Salvatore Totò Riina —era un entusiasta partidari d'aquestes noves activitats. Leggio es va rebel·lar contra l'autoritat de Navarra i el "capo" va sentenciar el seu lloctinent.
El relleu de Navarra
Una tarda a inicis d'estiu de 1958, els sicaris de Navarra van emboscar Leggio en un camp d'oliveres als afores de Corleone i el van metrallar. Leggio, sorprenentment, sobreviuria a l'atac i, conscient que o bé acabava amb Navarra o bé el "capo" acabaria amb ell, planificaria i ordenaria l'atemptat mortal del 2 d'agost de 1958 a Valle di Vicari. Sobre la ferralla d'aquell Fiat 1100 metrallat i del cadàver del "capo" Navarra, s'iniciava la història de l'ascens i plenitud dels corleonesos i dels anys de plom de la "Cosa Nostra". Amb la desaparició de Navarra, la cúpula d'"i corleonesi" passaria a ser ocupada per personatges d'un perfil extraordinàriament ambiciós i extremament violent —Leggio, Provenzano, Riina— que marcarien una època.
Què van fer "i corleonesi" per ser la "família" més poderosa de la "Cosa Nostra"?
L'ascens dels corleonesos al cim de la "Cosa Nostra" s'explica per l'astuta combinació de diversos factors: fabricació de conflictes entre famílies que desgastarien els grups rivals, aplicació d'un grau d'extrema violència, i anticipació en la transformació del negoci tradicional. El "capo" Leggio, els "sottocapi" Provenzano i Riina, i la seva extensa nòmina de "surdati" van aterrir i arraconar les "famílies" de Palerm, que, tradicionalment, havien ostentat el control de la "Cosa Nostra". Ni Mussolini ni Roosevelt van posar els corleonesos al capdavant de la "Cosa Nostra". El seu ascens va ser fruit de l'evolució del fenomen mafiós, i va ser també un desig de rebel·lió de les "famílies" rurals i rústiques contra el domini secular de les "famílies" urbanes i refinades.
El pròxim viatge d'autor del programa Experiències ElNacional.cat, gestionat per Viatges Viñolas i que conduirà l'autor d'aquesta peça, ens portarà fins a Palerm i fins a Corleone. Serà del 27 al 30 de novembre, ambdós inclosos, i hi anem, entre moltes altres coses, per a conèixer sobre el terreny i amb testimonis colpidors l'origen i la història de la Cosa Nostra. En aquests moments està oberta la inscripció i queden algunes places lliures per a completar el grup. Podeu consultar-ho clicant aquí.