Jordi Amat s'ha sumat al selecte grup que fins ara formaven Cèlia Cañellas i Rosa Toran, Francesc Torralba i Martí Domínguez, com a guanyador del cinquè Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic amb l'obra Les batalles de Barcelona, una revisió de l’evolució del model de la ciutat a través dels imaginaris culturals.
Barcelona a través de la seva cultura
Des dels anys de l’esperança i creació de la ciutat democràtica, la Transició, el període de la socialdemocràcia i la postmodernitat, fins a la precarietat i la despossessió de l’actual ciutat global, aquest és el recorregut a través de la cultura que Jordi Amat ofereix a Les batalles de Barcelona, assaig, que es publicarà el pròxim mes d’octubre a Edicions 62, amb què el filòleg i escriptor ha estat guardonat amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic. Una obra que ha seduït el jurat del premi, enguany conformat per Judit Carrera, Martí Domínguez, Marta Segarra, Margalida Tomàs i Borja de Riquer, destacant-ne la personal revisió que ha traçat l'autor de l’evolució del model de la ciutat a través dels imaginaris culturals: novel·les, pel·lícules, cançons o exposicions. Un recorregut per la història recent de la capital catalana des de la cultura que mostra els grans debats i els reptes i batalles, guanyades i perdudes, que ha afrontat i afronta la ciutat.
El jurat ha destacat la personal revisió que ha traçat Jordi Amat de l’evolució del model de la ciutat a través dels imaginaris culturals: novel·les, pel·lícules, cançons o exposicions
Jordi Amat (Barcelona, 1978) és filòleg i escriptor. Ha publicat, entre d’altres, les biografies Els laberints de la llibertat. Vida de Ramon Trias Fargas (2009, Premi Gaziel de Biografies i Memòries) i Com una pàtria. Vida de Josep Benet (2017, Premi Octavi Pellissa); els assaigs Las voces del diálogo, El llarg procés i La primavera de Múnich (XXVIII Premio Comillas de Historia, Biografía y Memorias). El pamflet La confabulació dels irresponsables (2017) el va situar com un dels principals comentaristes polítics del present. Amb El fill del xofer (2020), una lúcida radiografia dels darrers cinquanta anys de la història política catalana, va obtenir un èxit majúscul de crítica i de lectors. Posteriorment, a Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater (2022) Amat, en un vibrant relat de no-ficció, va oferir el retrat més complet d’una de les figures clau de la cultura catalana recent. Ha col·laborat durant anys a La Vanguardia i actualment escriu al diari El País, on coordina el suplement de cultura Babelia.