Macià se'n va anar a l’exili com un simple diputat. Però durant aquell exili (1923-1931) va fabricar la seva figura política. Va viatjar incansablement per Europa i Amèrica cercant suports polítics i econòmics per a la causa independentista catalana. La gira pels casals catalans d’Amèrica, la creació d’un exèrcit que havia de provocar una revolució independentista, o un judici a París que se saldaria amb la colossal derrota de l’estat dictatorial espanyol, humiliat per França i per l’independentisme català, dimensionarien la seva figura política fins a la categoria d’heroi nacional i el catapultarien a una victòria electoral decisiva, que culminaria amb la restauració de l’autogovern perdut el 1714.