"Per a mi ha estat un procés bellíssim treballar amb joves de 13 i 14 anys. Era el seu primer projecte, que tractava un tema que els interpel·la directament, perquè en la pubertat el teu cos comença a desenvolupar-se d'una altra forma, sents que la mirada dels altres canvia la teva pròpia. També connectes amb el teu propi desig i no saps què fer-ne".
Una denúncia d'agressió sexual a una menor perpetrada la nit de Sant Joan per tres adolescents trenca la vida en una colla castellera de Tarragona. Així comença la sèrie Pubertat, el projecte més ambiciós de Leticia Dolera (Barcelona, 1981) que mostra una adolescència descobrint la seva sexualitat exposada al costat més tòxic de les xarxes socials i els mòbils. Una producció rodada en català i ambientada a l'interior de Tarragona, en una colla castellera, que funciona en la narració com una metàfora, ja que si la base d'aquestes construccions humanes no és sòlida, si els adults no les sostenen i no hi ha confiança, els menors que pugen a dalt, cauen. Leticia Dolera (Vida perfecta, Requisitos para ser una persona normal) dirigeix, protagonitza i escriu -amb la col·laboració d'Almudena Mozú i David Gallart- aquesta sèrie que ahir es va estrenar a HBO Max i es compon de sis capítols, que narren la mateixa realitat des de diferents plans.
La vida és complexa
Pubertad destaca per un repartiment coral, amb actors veterans com Biel Duran, Xavi Sáenz, Betsy Túrnez, Vicky Peña, Jean Cruz, David Vert, Carla Quílez, Anna Alarcón, i adolescents debutants, com Aína Martínez i Ot Serra Bas. Tots ells componen una aparent harmoniosa comunitat, que serveix a Dolera per tractar molts temes candents: l'adolescència, les xarxes socials, l'accés a la pornografia, l'ús compulsiu del mòbil, el consentiment sexual, el feminisme o la falta de comunicació a la família amb uns adults de vegades més perduts que els menors. "Sí, ha estat el meu projecte més ambiciós, sobretot narrativament. Pels temes que tracta, perquè és una sèrie coral, perquè hi ha molts nuclis familiars. És un tema delicat perquè treballava amb nens i nenes. Un repte apassionant", explica Dolera en una entrevista en què subratlla que la sèrie vol mostrar una "via lluminosa" davant d'aquest dilema. "Sempre que tractem aquests temes, tot es torna sensacionalista, fosc, bons i dolents. I en realitat, la vida és complexa. Per a mi, era important no deixar-ho tot en el tabú i el succés fosc", reflexiona.
Per a la directora i actriu, no hi ha dubte: "les xarxes socials estan dissenyades per crear addicció. Són una font d'ansietat", i per això, defensa reduir les hores d'exposició dels menors, a més d'alertar sobre l'ús de la intel·ligència artificial davant del pensament propi, en aquest delicat moment de desenvolupament. Aquest punt connecta amb un altre problema que tracta la sèrie: la falta de comunicació dins les famílies, en un món caòtic en què no disposem de temps. "El sistema capitalista ens ofega", sosté. Activa defensora dels drets de les dones, Dolera, a més de ser la realitzadora de la producció, es reserva el paper d'una mare, periodista i feminista, que s'enfronta a una realitat que la commociona. "És feminista, però és mare, però també és dona, també ha estat nena, també té les seves pròpies ferides". Admet, doncs, que "era molt llaminer, potser, que la feminista fos la que té la resolució a tot", però la seva proposta és diferent. Les dones, com els homes feministes, "no són robots i no són una ideologia, són persones. Aquí hi ha la clau de tot, que la vida està plena de grisos", conclou.