Des de fa 25 anys, els estudis arqueològics sobre els antics pobladors de la ciutat s'han anat multiplicant. Les accions arqueològiques a la Sagrera, al carrer Reina Amàlia, al mercat de Santa Caterina, a la plaça Vila de Madrid i a la caserna de Sant Pau del Camp han permès multiplicar els coneixements que teníem sobre el Neolític a la nostra ciutat. El Museu d'Història de Barcelona mostra, ara, Primers pagesos BCN. La gran innovació fa 7.500 anys. Es tracta d'una mostra on es pretenen sistematitzar els coneixements acumulats sobre el període de sorgiment de l'agricultura.

Una exposició - resum

Primers pagesos recopila un total de 500 peces, en un 95% procedents de diferents jaciments de la mateixa Barcelona. Agrupa materials molt diversos: ceràmiques, restes humanes, restes de fogueres, ossos d'animals, ornaments, metalls... S'intenta combinar materials que serveixin per explicar el passat de la ciutat, amb materials de gran qualitat que atreguin l'atenció del visitant. El resultat és molt convincent.

Vas amb decoració incisa i impresa

La revolució agrària

El primer testimoni que es coneix de la presència d'agricultors i ramaders a Barcelona és de fa uns 7.500 anys. A les excavacions de la plaça Vila de Madrid s'hi va trobar una sepultura d'una dona adulta pertanyent a un grup que tenia cultura ceràmica (una tècnica que va arribar des d'Orient Mitjà). A través de procediments policials, els arqueòlegs han reconstruït el rostre d'aquesta barcelonina. Però no és l'única resta humana trobada: en total s'han trobat restes de més de 330 cossos.

Reconstrucció del rostre de la primera barcelonina

Baixets i joves

Els individus del Neolític difícilment superaven els 160 centímetres. Tenien una altíssima mortalitat infantil: es troben molts esquelets de nens i només excepcionalment es localitzen individus de més de 40 anys. Amb l'ajut de tècniques mèdiques s'han analitzat les patologies que havien patit. Destaca la presència de problemes dentals, i especialment de càries (que no seria, doncs, només una malaltia estesa amb la modernitat i l'increment del consum de sucre). També es troben molts casos d'anèmies i de tumors. Però sabem que tenien tècniques terapèutiques relativament avançades: s'han documentat diversos casos de perforacions al cervell (trepanacions), que podrien tenir també un significat màgic. A l'exposició es pot contemplar algun cas de cervell trepanat.

Impacte ecològic

Els arqueòlegs han pogut constatar que el paisatge de la nostra regió, fa 7.500 anys, era molt més humit que actualment, i també que tenia una vegetació molt més rica. Els arqueòlegs han analitzat els pòl·lens de les excavacions, els carbons trobats a les llars i els ossos dels animals trobats. Gràcies a això han deduït que l'acció humana va ser determinant per al canvi de l'ecosistema. La desforestació provocada per la recerca de nous espais per plantar i la presència d'animals domèstics van deteriorar el medi ambient original del Pla de Barcelona.

Ramaders i agricultors

Els arqueòlegs han documentat, al Neolític, el conreu d'ordi, blat, espelta, pèsols, veces i faves (i més tard, mill). Es practicava una agricultura de tala i crema. Se sap que conreaven aquests productes en camps prop dels assentaments, ja que la densitat de població era molt baixa. Des de molt aviat es detecta també la pràctica de la ramaderia: ovelles, cabres, porcs i bovins. Aquests animals es menjaven, però també se n'aprofitaven els ossos i les fibres. Però se sap que els barcelonins neolítics complementaven la seva activitat com caçadors i pescadors, i l'exposició ens mostra alguns exemples de fletxes i de pesos per a xarxes de pesca.

Crani d'un bòvid domèstic

Els habitatges

A l'exposició no es poden mostrar gaires restes dels habitatges neolítics. La majoria eren cabanes i no van deixar restes notables. Els arqueòlegs normalment només troben restes dels forats per posar els pals de la cabana, així com forns i fogars. En canvi hi ha molta més documentació sobre els materials que tenien als seus habitatges, i l'exposició ens presenta instruments lítics de l'època (ganivets, destrals, molins...), i reconstrueix les peces de fusta en què s'encaixaven. També es mostren molts objectes realitzats amb ossos i amb petxines.

Ganivet de sílex per descarnar

Ceràmica i joies

A l'exposició hi ha una mostra selecta de diferents tipus de ceràmica del Neolític del Pla de Barcelona. És una tria que busca no saturar al visitant però ensenyar-li una mostra d'estils i models. Algunes d'aquestes peces són de gran qualitat... També s'hi exhibeixen algunes peces curioses d'orfebreria, que ens fa pensar en els individus del Neolític, no només com cultivadors, sinó també com a gent amb un sentit estètic i amb una rica cultura. I aquest és, justament, un dels aspectes més difícils de deduir amb les restes materials que ens regala l'arqueologia.

Collaret neolític

Enterraments

Una de les mostres més impressionants de la cultura neolítica són els enterraments. A Barcelona s'hi han trobat diverses necròpolis, que fan pensar en algun tipus de ritual mortuori especial. A la Sagrera hi ha un hipogeu amb 200 individus enterrats; podrien haver mort d'alguna epidèmia, doncs van ser enterrats en un breu període de temps. Però es troben enterraments de tipus molt diferents: individuals, col·lectius, amb el cadàver en posicions diverses... Els aixovars trobats són molt diversos i ens ajuda a comprendre l'estructura social d'aquella societat.

Expectació

Primers pagesos BCN és, sens dubte, una exposició molt esperada al sector. Dijous, dia de la inauguració, el Museu d'Història de Barcelona era ple a rebentar. Tot el món arqueològic català hi era representat: professors, investigadors, treballadors de museus, afeccionats... Era ple de gent que havia participat en les excavacions realitzades als darrers lustres al Pla de Barcelona. Alguns dels assistents van haver d'escoltar la presentació des del carrer, perquè no hi havia espai al pati. La cua posterior per veure l'exposició va posar en relleu l'expectació que despertava. I la satisfacció dels arqueòlegs a la sortida no deixava lloc a dubtes: aquesta és una exposició que cal visitar. I no només convencerà als arqueòlegs: la qualitat de les peces i l'excel·lent muntatge resultarà atractiu per a qualsevol persona interessada per la història. L'exposició restarà oberta fins al 13 de novembre. Hi ha temps.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat