Ja ha arribat a Barcelona l'exposició de la instal·lació Presos polítics a l'Espanya contemporània, l'obra de Santiago Sierra que va ser censurada a ARCO 2018 a causa de les pressions de l'IFEMA. Es podrà visitar al CCCB, de forma gratuïta, des d'avui fins el 17 de juny. Els organitzadors de l'exposició han agraït al propietari de l'obra, Tatxo Benet, la disposició per a mostrar-la a Lleida i a Barcelona.
Denúncia de la repressió
La instal·lació consta de 24 fotografies en blanc i negre de rostres pixelats que fan referència a 74 presos polítics de col·lectius i posicions molt diversos (algunes fotos fan referència a diversos presos en un mateix cas). Hi són els presos catalans, però també els joves d'Altsasu, alguns nacionalistes gallecs, els titellaires perseguits per enaltiment del terrorisme, membres del Sindicato Andaluz de Trabajadores, militants de l'esquerra abertzale, els integrants del grup llibertari Straight Edge Madrid... Sierra, en l'escrit de presentació de l'exposició, es refereix a les frases del ministre de Justícia Rafael Catalá, qui va gosar declarar que "en una democràcia no hi ha presos polítics" i que "a Espanya des de fa molts anys no hi ha presos polítics". Sierra va documentar l'existència de nombrosos presos polítics, alguns en aplicació abusiva de la llei antiterrorista, d'altres per l'aplicació de la llei mordassa i també va afegir als perseguits pel procés català. Sierra va voler "fer visible" l'existència de presos polítics a l'Estat espanyol. El seu text de presentació a l'exposició conclou: "Segurament no hi són tots els que hi ha, però a través d'aquesta selecció d'exemples molt clars volem deixar constància que existeixen i denunciar no només les lleis caduques i la seva aplicació esbiaixada, sinó sobretot l'alienació social que permet i justifica aquesta realitat i mira cap a una altra banda". Sens dubte, l'alienació és profunda, perquè la retirada de l'obra de la fira ARCO va generar ben poques reaccions al món de l'art.
L'exposició abans de ser retirada d'ARCO. Foto: Europa Press.
Què molesta de 'Presos polítics'?
En principi la mostra d'una sèrie de retrats de foto carnets pixelats, amb uns rostres que ni tan sols s'identifiquen, no haurien de generar grans polèmiques. De fet, és molt possible que si l'exposició no hagués inclòs als presos polítics catalans s'hagués exposat enmig de l'indiferència generalitzada del públic. La censura d'aquesta exposició diu molt més sobre la situació de la societat espanyola que el propi quadre. Que no s'exposés en una fira d'art de Madrid, i que s'hagi d'ensenyar a 600 km, a Catalunya, és simptomàtic. Probablement, acabi veient-la molta gent, però també és probable que l'acabin veient molts convençuts. Si la llibertat d'expressió és justament, poder dir allò que la gent no vol sentir i poder mostrar allò que la gent no vol veure, queda clar quin és l'estat de la llibertat d'expressió a l'Estat espanyol.
Tots amb els presos polítics
Han presidit la presentació Vicenç Villatoro, director del CCCB, Juanjo Puigcorbé, diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona, Jaume Asens, tercer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i Betona Comín, en representació dels familiars dels presos i els exiliats (l'artista no hi ha estat present). Villatorro ha defensat la presència de l'obra al CCCB, tot argumentant que la defensa de la llibertat d'expressió i la lluita contra la censura formen part dels objectius prioritaris del Centre, i ha argumentat que "no es pot ser neutral davant la violació de drets". Davant les exigències repetides d'alguns partits unionistes de fer neutral l'espai públic, Villatoro ha defensat que "no es pot buidar l'espai públic de discursos" i que, justament allò que cal és omplir-lo de tots els continguts per fomentar el debat, com ho fa aquesta exposició. Asens, per la seva banda, en un discurs molt dur, ha afirmat que per a la ciutat és un orgull rebre aquesta exposició. Ha reivindicat, "en aquests temps de barbàrie i d'injustícia", les lluites socials de Barcelona, començant per la defensa dels col·legis l'1-O, "una ferida dolorosa que encara ens cou". Ha assegurat que Presos polítics és una obra sobre "una gran injustícia que estem patint com a ciutat i com a país" i ha afirmat que l'empresonament dels líders polítics és "moralment injustificable". I ha recordat als qui intenten ignorar la repressió que a la fi els mecanismes repressius acaben arribant a tothom i que la injustícia contra una persona és una injustícia contra la humanitat sencera.
Suport des de la Diputació
Juanjo Puigcorbé, en nom de la Diputació ha celebrat la presència d'aquesta obra, que ha comparat amb La càrrega de Ramon Casas i amb els Afusellaments del 3 de maig de Goya. I ha volgut deixar clar que el problema de la repressió no és només el dels presos polítics catalans, sinó que la pèrdua de drets s'està agreujant a l'Estat espanyol (i ha mencionat específicament, el cas de Valtònyc).
Dia Orwell
El CCCB presenta aquesta sèrie d’imatges en el marc del Dia Orwell 2018, una jornada que es convoca anualment per discutir sobre les amenaces a la llibertat d’expressió, l’ús de la mentida, el control de la informació i la censura. Aquest any el Dia Orwell, que tindrà lloc entre el 5 i el 13 de juny, inclou diverses activitats: una conferència de Masha Gessen, rutes literàries per la Barcelona d'Orwell, projeccions i una lectura de textos d’Orwell.