És una llàstima la poca imaginació i traça dels diaris que tenen en portada el traspàs de Tina Turner, morta de càncer a casa seva, a Suïssa. Només l’ABC no ho publica en primera pàgina i poc n’hi falta als seus col·legues del Trio de la Benzina, El Mundo i La Razón, que reserven espais tan escarransits a títols tan altiloqüents que la notícia sembla algú vestit amb roba tres talles més petita. Si algú era “simplement la millor” o “la reina del rock” i l’acomiades en un racó de portada, o no t’hi has matat gaire o no et creus res del que dius —o les dues coses alhora. Els altres diaris també fan servir per titular un d’aquests dos conceptes, tan tòpics, especialment el primer, una traducció de Simply the Best, nom de la primera recopilació de grans èxits d’ella, del 1991. Tina Turner, supervivent de mil maltractaments i dolors físics i morals de tota mena per ser dona i artista —començant pel seu primer marit, Ike Turner i acabant per la mort prematura del seu fill Ronnie— era un emblema del coratge i una professional estratosfèrica. Es mereixia un títol amb deu minuts més de cervell. Gairebé no l’encerta ni Libération, el diari de referència pel que fa a acomiadar personalitats que moren.
“Aquest és un senyal important i una novetat mundial! Seguim!”, ha piulat amb entusiasme el ministre de Transports de França, Clément Beaune, aquest dimecres. “París prohibeix els vols curts si hi ha alternativa en tren”, diu l’Ara en portada, encara amb més entusiasme. El diari titula molt per sobre de les possibilitats de la realitat, amb una sinècdoque, diguem-ne abusiva. El ministre francès també fa massa festa per tan poc sant. La mesura és pionera, sí, però, en realitat, només afectarà alguns vols entre París-Orly i les ciutats de Nantes, Bordeus i Lió. És una llàstima, atès que el transport causa un 30% de les emissions de diòxid de carboni.
L'abast del decret és extremadament limitat també perquè no afecta els vols de connexió i perquè estableix altres condicions restrictives als seus efectes. Ara seria un embolic detallar-les, però amb un cas queda clar la mena de malabarismes legals que deixen l'afer en molt soroll per no res: l’aeroport de París-Roissy no compta perquè l’estació de tren de referència que marca la llei no és una de París, sinó la de l'aeroport. Bordeus és a 2h20’ de l’estació de París, però a més de 2h30’ de la de Roissy. És a dir, que aquí no ha passat res si les línies aèries traslladen els vols d’Orly a Roissy. Encara és pitjor si ho compares amb la proposta legislativa original, que defensava la supressió de tots els vols si hi havia alternatives en tren de menys de quatre hores —quatre i no dues i mitja— amb l’objectiu de reduir les emissions de CO₂ en un 33%.
Certament, és una de les notícies del dia. Es troba a faltar a les altres portades. És un precedent remarcable i encoratjador en una Europa tan refractària i lenta a enginyar i aplicar mesures decidides per encarar la crisi climàtica. Més venint de França. A Estat espanyol, els efectes d’aquest decret si s’aplica a la mobilitat des de Barcelona, serien nuls, però. Per desactivar-lo només caldria que les quatre operadores d’alta velocitat augmentessin en un minut la durada dels 19 trajectes que aquest dijous enllacen Barcelona i Madrid i triguen 2 hores i 30 minuts. Entre Barcelona i València tampoc no passaria res, perquè ni un de sol dels viatges en tren triga menys de 2h30’. Això. Hi ha més passió i ganes que notícia, encara que també és feina dels diaris cridar l’atenció sobre iniciatives precursores, capdavanteres i benemèrites com aquesta, que molts voldrien per al seu país.
