Quan la poeta Alba Donati (Lucca, 1960) va explicar a Romano Montroni, l’emblemàtic director de les llibreries italianes Feltrinelli que volia obrir una llibreria al seu poble, l’editor s’hi va mostrar ben disposat. “Quants habitants té?”, li va preguntar. Quan Donati li va confessar que només eren 180, la va titllar de boja. Però malgrat aquestes i moltes altres paraules descoratjadores, aquesta autora italiana, que tenia també una llarga trajectòria al món editorial, no es va donar per vençuda. I pocs anys després, el desembre del 2019, aconseguia obrir la llibreria Sopra la penna en un carrer apartat del seu minúscul poble d’infantesa, Lucignana, complint així el que havia estat el seu somni des que era petita.
D’aquesta experiència n’ha sortit La llibreria del turó (El Balancí, Lumen), un dietari que barreja memòria narrativa i observació quotidiana i que cobreix mig any de la seva vida al capdavant del projecte. Donati hi explica els entrellats de la seva iniciativa i com la petita llibreria es va convertir en una espècie de fenomen que feia que habitants de tota Itàlia fessin centenars de quilòmetres per visitar-la. I també, és clar, les dificultats i obstacles que es va trobar durant el camí, com l’incendi que la va devastar quan feia tot just dos mesos que havia obert. El resultat és una declaració d’amor total als llibres i la literatura, que trasllada el lector a un univers lluminós i optimista. Però també una crònica del potencial de la solidaritat col·lectiva per desbordar les fronteres d’allò que es concep com a possible.
Una crònica del potencial de la solidaritat col·lectiva per desbordar les fronteres d’allò que es concep com a possible
Una història d’amor a les golfes
“Cada nena és infeliç a la seva manera i jo ho vaig ser molt”, explica l’autora només començar La llibreria del turó. Potser per això el seu reialme eren les golfes de la casa pairal on va créixer, indret en què feia de mestra i recitava poemes a un grup d’alumnes imaginaris. El seu amor pels llibres, doncs, va germinar en la infància i es va expandir durant tota la seva trajectòria com a editora i crítica literària en diverses editorials de Florència, com a poeta i també al capdavant de l’escola d’escriptura Fenysia. Però malgrat viure en aquesta ciutat italiana durant dècades, mai va oblidar la seva Lucignana natal, un petit poble de la província italiana de Lucca, al nord de la Toscana. “Sempre he tingut aquest somni: fer alguna cosa a Lucigniana”, explica. “Primer volia fer un festival literari. I després va néixer aquesta idea de la llibreria de manera casual”, afegeix.
Sempre he tingut aquest somni: fer alguna cosa a Lucigniana. Primer volia fer un festival literari. I després va néixer aquesta idea de la llibreria de manera casual
Donati no dubta a definir-se com a optimista, una qualitat que diu que ha estat clau per fer realitat el projecte. “En un moment determinat vaig entendre que era molt important fer realment allò que desitjava. Treballar al món editorial és molt bonic, però sempre estàs fent allò que et diu un altre”, afirma. I és així que va començar a dedicar tots els seus esforços per posar-la en marxa. Després d’un llarg procés de feina i alguns dubtes, la llibreria es va inaugurar el desembre del 2019, just abans que esclatés la pandèmia, amb una petita festa plena d’optimisme: “quan va arribar un autocar amb trenta dones que havien fet més de tres-cents quilòmetres per venir vaig pensar: què està passant?”, explica. L’èxit es començava a entreveure.
Una reconstrucció forçada
La felicitat inicial per l’assoliment, però, va durar poc. Dos mesos després que la Sopra la penna es posés en marxa, un incendi accidental va cremar-ne la meitat durant la nit i va destruir una gran quantitat dels llibres que hi havia, fins i tot posant en dubte el projecte. “Durant un dia va ser horrorós”, diu l’autora. “La meva cara abatuda sortia a la portada de tots els diaris de la província de Lucca”. I aquí és quan va intervenir la solidaritat col·lectiva, que el desastre de l’incendi va despertar tant dins del poble com molt més enllà de les seves fronteres. Les seves amigues van ser les primeres a oferir-se a ajudar-la. Després va seguir la gent del poble, estranys com la Tessa, una italiana que va arribar amb un cotxe ple de llibres i es va oferir a fer una donació de 10.000 euros. I finalment una campanya de crowdfunding per Internet, que va sumar el suport econòmic de gent de tot arreu. En conjunt, van ser “una sèrie de petits miracles”, com els defineix Donati, que van aconseguir que recuperar el projecte fos possible.
“Ha estat relativament fàcil perquè he tingut la sensació que tothom ens volia ajudar”, diu. Explica també que ha sentit sempre que al poble mai estava sola: “en un poema que tinc parlo de Lucignana com una casa”, evoca. “És com si fossin un passadís de casa meva, hi ha un diàleg ininterromput amb les persones”. I hi suma a tot plegat, la bellesa natural d’un paisatge com el de la Toscana, al qual la llibreria mira directament.
Primacia de les autores
La Sopra la penna funciona amb una curiositat: autors i autores solen estar separats i en seccions diferents de les seves prestatgeries. Donati afirma que homes i dones són molt diferents i que les dones han estat callades durant massa temps, mentre apunta també que l’èxit de la llibreria ha estat molt més destacable entre el públic femení. “El 85% dels visitants que tenim són dones”, explica sense cap mostra de sorpresa. També defensa que les dones estan menys lligades a la tradició i que, per tant, poden tenir més llibertat per a crear.
La Sopra la penna funciona amb una curiositat: autors i autores solen estar separats i en seccions diferents de les seves prestatgeries
Es tracta d’una visió que apareix al text amb pinzellades que mostren la seva admiració per a escriptores com Sylvia Plath, Virginia Woolf, Emily Dickinson o Elsa Morante. I que a vegades entronca amb observacions quotidianes plenes d’humor, que evoquen l’atmosfera quotidiana de Lucignana, un poble que, segons l’autora, també destaca per una tradició antifeixista que ha anat passant de generació en generació i amb la qual ella va entrar en contacte a través de la seva família. “Sempre ha estat un poble molt pobre, de persones que treballaven la terra, de senyors que vivien en ciutats més grans”, diu.
La llibreria segueix, doncs, amb les portes obertes més de tres anys després d’obrir les portes, acollint els visitants que se senten encuriosits per la capacitat dels llibres per triomfar fins i tot en els llocs remots. A Internet, acumula centenars de ressenyes, la majoria de les quals coincideixen destacar el mateix: Donati ha aconseguit crear un lloc que semblava impossible que pogués existir.