A l'article anterior vèiem com les paraules pic i fort designaven el moment de més intensitat d'un fet (igual que ple). Avui reportarem l'adjectiu bo, que, nominalitzat també indica el mateix. Són habituals les expressions al bo de l'estiu i al bo de l'hivern (per exemple, A qui se li acut sortir al carrer amb banyador al bo de l'hivern!?). Els diccionaris porten exemples com al bo de la funció (és a dir, durant un moment intens d'una funció teatral); Anar-se'n al bo de la reunió; Quan es va retirar estava al bo de la seua carrera; fins i tot Estava al bo de fer dissabte quan vas venir tu, on apareix una expressió popular que s'ha dit molt tradicionalment, fer dissabte, per a dir 'fer endreça i/o neteja'.

També en tenim mostres literàries. A les Obres completes d'Emili Vilanova (1906) llegim: Y al bo de la conversa sentian trucar a la porta. Un altre exemple del poeta Jordi Llavina, extret del seu llibre Ermita (2017): Penso en la neu al juliol —com al bo de gener pensava en l'aigua verda de les basses on vaig aprendre a capbussar-me [...]. L'escriptor Joan Pons i Massaveu ho feia servir a manta. A L'auca de la Pepa (1893) surt això: Al bo de sa jovenesa, al tombá'ls quinz'anys. Del mateix autor tenim l'obra Trascant per les serres (Quadros de la Segarra) (1892), on aquesta construcció surt molt. Descrivint una baralla entre un noi i una noia per un bocí de pa, indica que al bo de la batuça (ho escriu així) un home va separar-los. També parla d'una fada que apareix al bo de les gebrades. Narrant un dia assolellat després d'una pluja fina (el pèl de gat), explica com apareixen uns núvols que espatllen el dia: A primera ora [sic] havia caigut un 'pel de gat' fi, fi com una rosada, com que tot just mullà la terra; sortí el sol aprés, roig i xafogós, asserenant-se a la xica estona, fins qu'envers a mitj die [sic], i al bo de l'enxovament, quatre fofos gambairots, empesos pel llevant, s'escamparen pel ras, malejant la tarde. També descriu com un home ha de posar una càrrega voluminosa en un carro i, ajudat per un altre home, tenen aquest diàleg: No cularà pas lo sac? —Collem-lo més? —Sí, sí, tibeu... Sols hi mancaria que s'ens esllabicés lo fato al bo de la pluja! Un darrer exemple: parlant d'un aplec, indica que les noies de la rodalia volien anar a una masia on estava previst que hi anessin xicots, i que, sabedores qu'els caramellaires pujarien a câl Coll-curt, s'hi arriscaren al bo de l'apat. Com es pot veure, aquest ús del mot bo (com pic, fort i ple) és força útil, i per això els escriptors l'usen tant.

L'expressió, acrescuda amb del millor

En el Diccionari català-valencià-balear també se'ns explica que és possible dir al bo del millor; du aquest exemple del Maestrat: Quan estàvem al bo del millor de la menjada. Bo, eh?