Barcelona, 24 d’agost de 1936, fa 87 anys, Carretera de la Rabassada. Un escamot terrorista de la FAI (Federación Anarquista Ibérica), assassinava el periodista Josep Maria Planes i Martí, director del setmanari satíric El Be Negre” i col·laborador dels diaris El Mirador i La Publicitat. Planes havia investigat i denunciat els vasos comunicants entre la FAI, la Falange Española i el crim organitzat de Barcelona, en una obscura i sinistra trama que tenia l’objectiu d’exterminar els líders de l’independentisme català. La denúncia de l’assassinat de Miquel Badia Capell, ex Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat, a mans d’anarquistes i de falangistes; seria el detonant que provocaria la represàlia d’aquella màfia criminal. El cos de Planes apareixeria en una cuneta amb set bales allotjades al seu crani.
Qui era Josep Maria Planes?
Josep Maria Planes i Martí havia nascut l’any 1907 a Manresa. Els seus biògrafs relaten que als divuit anys (1925) es va traslladar a Barcelona per treballar en diverses redaccions. A la capital catalana la seva signatura apareixeria als rotatius L’Esport Català; La Nau dels Esports, Mirador, Papitu, L’Opinió; La Ciutat, La Rambla i La Publicitat. I dirigiria els setmanaris Imatges (1930) i El Be Negre (1931-1936). Però la gran aportació de Planes al periodisme català seria en el gènere de la investigació. Josep Maria Planes seria l’introductor i el pioner del periodisme d’investigació a Catalunya. Reveladorament, els diversos treballs d’investigació i denúncia que va publicar, com les sèries d’articles Nits de Barcelona (1931) o Gàngsters de Barcelona (1934) el posarien al punt de mira del crim organitzat.
Quin va ser el detonant de l’assassinat de Josep Maria Planes?
El 28 d’abril de 1936, un escamot terrorista assassinava Miquel Badia i Capell, membre fundador del partit independentista Estat Català (1922), de l’organització armada Bandera Negra (1925) i exsecretari i ex Comissari d’Ordre Públic de la Generalitat (1931-1934). Miquel Badia, anomenat popularment “el capità Collons” pel seu elevat grau de compromís en el compliment de la seva responsabilitat, va ser assassinat juntament amb el seu germà Josep al carrer Muntaner de Barcelona, molt a prop del seu domicili. Les primeres investigacions policials van conduir a la detenció de Justo Bueno Pérez, un pistoler anarquista que els testimonis van identificar com el xofer del vehicle que havien utilitzat els terroristes. Aquell crim va causar un gran impacte en la societat catalana de l’època, i Planes va decidir investigar a fons aquella trama.
Què va descobrir Josep Maria Planes?
L’assassinat de Miquel Badia va posar sobre la palestra allò que Planes ja havia denunciat amb anterioritat: la connexió entre els dirigents anarquistes catalans i el crim organitzat de Barcelona. Però aquesta relació, que de per si era extremadament perversa, tenia una arrel que la convertia en sinistra. Planes havia descobert que la trama anarcodelinqüencial, s’havia forjat paral·lelament al desembarcament de la FAI a Catalunya, coincidint amb la restauració de l’autogovern català (1931). En aquest punt és important destacar que la FAI va ser introduïda a Catalunya (1931) amb l’objectiu de devorar la CNT catalana; i distanciar, definitivament, l’obrerisme català del catalanisme polític. Planes va denunciar repetidament que en l’assassinat del “capità Collons” hi havia la marca del crim organitzat de Barcelona.
Què més va descobrir Josep Maria Planes?
Després de l’assassinat de Miquel Badia —i del seu germà Josep—; el jutge Emilià Vilalta i Vidal va assumir la instrucció del cas. El jutge Vilalta i el periodista Planes van esbrinar que, durant les setmanes anteriors al crim, s’havia produït un sospitós desplaçament de grupuscles feixistes molt violents procedents de Madrid, que s’havien mogut al voltant de la residència de Miquel Badia. El jutge Vilalta va ordenar la detenció de Juan Segura Nieto, un expolicia vinculat al moviment feixista “Peña Blanca” de Barcelona que tenia una extraordinària semblança física amb el pistoler anarquista Justo Bueno Pérez; i el va posar en una roda d'identificació. La sorpresa va saltar quan alguns testimonis van canviar la seva versió inicial i van assenyalar Segura Nieto com el xofer del vehicle que va facilitar la fugida als assassins dels germans Badia.
Els vasos comunicants FAI-Falange.
La detenció de Segura Nieto va posar en relleu l’existència d’uns sinistres vasos comunicants entre els dos extrems més radicals del paisatge ideològic espanyol; la FAI de Durruti i la Falange de Primo de Rivera, amb un objectiu comú: l’extermini físic dels líders de l’independentisme català. Però, malgrat les evidències que Planes destapava i divulgava; el jutge Vilalta no va poder encausar cap dels detinguts. El Tribunal Suprem (el mateix que havia acusat de rebel·lió i condemnat a trenta anys de reclusió el Govern de Catalunya pels Fets del Sis d’Octubre de 1934); apartava el jutge Vilalta, i el rellevava per jutge José Márquez Caballero, molt relacionat amb la ultradreta espanyolista i, posteriorment, nomenat magistrat del Tribunal Suprem del bàndol rebel (1938), que arxivaria la causa amb l’absolució de tots els encausats.
L’assassinat de Josep Maria Planes
Amb la derrota del cop d’estat militar del 19 de juliol de 1936, i el triomf del cop d’estat anarquista del 20 de juliol de 1936; els dirigents de la FAI van decidir silenciar per sempre Josep Maria Planes. El periodista i escriptor Jordi Finestres relata que Planes, conscient que la seva vida corria perill es va refugiar en indrets canviants, fins que va fer cap en un pis del carrer Muntaner, cantonada amb la plaça d’Adrià, propietat de Mercè Devesa, xicota del seu amic i també periodista i escriptor, Josep Maria de Sagarra. Probablement delatat, a les sis de la tarda del 24 d’agost de 1936, va ser localitzat, identificat i segrestat per una de les anomenades “Patrulles de Control” anarquistes; i conduït a la carretera de l’Rabassada, on va ser assassinat amb set trets al parietal esquerra disparats a boca de canó.
