Aquest any commemorem un doble aniversari del músic Juli Garreta. L’home que va elevar la sardana al nivell de la música simfònica europea, fet que li va valdre la comparació amb Richard Strauss, va néixer fa 150 anys i va morir en fa 100. Durant tot el 2025, la seva ciutat natal, Sant Feliu de Guíxols, li ret diversos homenatges, i, aprofitant l’avinentesa, coneixem una mica l’obra del pintor Àlex Pallí (1972). Visitem l'exposició que Pallí té al vestíbul de l’Espai Carmen Thyssen, al monestir del poble d’ambdós creadors. El pintor Àlex Pallí rep la visita de Laura Calçada
Pallí ha configurat una dansa cromàtica composta d’11 peces que donen la benvinguda prèvia a l’exposició "SONS. Analogies musicals a la pintura" de la col·lecció Carmen Thyssen amb obres de Josep Amat, Santiago Rusiñol, Joaquim Vayreda. També hi ha una secció dedicada a Garreta, visitable fins al 12 d’octubre. Totes són bones raons per aturar-se a Sant Feliu de Guíxols després del bullici d’agost.
Els meus quadres aspiren a obrir una mirada activa
Pallí té raó. Les seves obres fan de bon mirar, encara que hi pugui haver qui entri al monestir i només vegi quatre taques. “Els meus quadres aspiren a obrir una mirada activa” i en un món de mirades passives val la pena prendre’s l’estona per entrar-hi.
L'art plastificat d'Àlex Pallí
Fa anys que Àlex Pallí utilitza un polímer per realitzar els seus quadres. És un material que li agrada perquè li permet pintar a l’aire. “Com que està per damunt, puc elevar literalment la pintura de la tela i generar tot aquest joc d’espai”, m’explica mentre passegem pel vestíbul del monestir de la ciutat empordanesa. De moment continua amb el plàstic perquè li agrada la relació que es genera entre les diferents capes. “En un quadre també hi pots anar fent capes, però aquí com que hi estan sobreposades, en trauries una i a sota hi hauria un altre quadre que podria existir de manera autònoma, i així successivament. Cada superposició genera una nova realitat i si les anessis traient faries arqueologia i trobaries altres peces. Cada capa és interessant per si mateixa.”
No hi ha forma, només vibracions
Quan li pregunto d’on veuen aquestes obres, Pallí anomena Shitao (1642–1707), el pintor i pensador xinès de la dinastia Qing. “Va escriure un tractat [traduït al català amb el títol: Apunts sobre pintura del monjo Carabassa Amarga] en el que explicava que amb una sola pinzellada s’han de poder expressar totes les potències i forces de l’univers. I a través de vincular aquestes pinzellades hem d’aconseguir expressar tots els éssers”. Ell intenta donar forma a aquesta teoria que el va apassionar.
I de quina manera s’expressa tot l’univers en una pinzellada? “A través de la vibració. No busco la forma. Busco la vibració a través del color. La vibració ho conté tot.” Ha titulat alguns dels quadres com l’Ordre únic de totes les possibilitats, i tots ells s'assemblen al conjunt de Mandelbrot, que són estructures fractals a partir d'una fórmula matemàtica. Es tracta d’una llei molt simple (un ordre únic) que, repetida, genera una quantitat pràcticament infinita de formes i possibilitats. Un gest senzill que mai no es repeteix igual.
Totes les pinzellades de Pallí tenen molta vida sense cap forma concreta. En alguns quadres hi trobem petites perforacions que ens hem d’atansar bé per veure, perforacions fetes amb agulles que fan que les diferents masses de color es relacionin. Li pregunto per les obres que ha titulat Soul Blister i m’explica que literalment vol dir això, un blister que guarda l’ànima. “Què guarda, l’ànima? L'observació, la contemplació, aquell meravellar-se per les coses que mira, aquell transitar per allò que no coneix o que no veu. És una petita metàfora de l’existència del món. Tal com ho va dir el traductor Sion Serra: el deure d’observar i la noblesa de desconèixer”.
Arrugant l'espai, invoco el temps
En algunes obres, Pallí pessiga el plàstic. “Arrugant l’espai, invoco al temps”, diu. Algunes s’aguanten amb reblons i en d’altres el plàstic ha estat cosit i també t’hi has d’acostar molt per veure l’acabat. Crec que m’agrada més cosit, no es veu el secret, i sembla que ell avui es decanta pels reblons encara que siguin més visibles, o potser per això mateix.
Garreta també començava amb una frase melòdica inicial des de la qual desplegava tota la música, el seu motiu únic era l’espurna que engendrava la multiplicitat
Mirant atentament un quadre de Pallí podem caure en la pareidolia. M’explica que la pareidolia és allò que ens passa quan, per exemple, veiem una cara somrient a la tapa d’una claveguera; però no és la seva intenció, i tampoc són imatges prou sòlides perquè puguem seguir veient-les gaire estona. S’ha de recordar que la proposta d’Àlex Pallí no és la de la composició sinó la de la condició: deixar existir totes les formes possibles alhora. Llavors m’adono que cada obra de les que veig a la mostra pot ser una bona meditació. El yīhuà o pinzellada única no és només una acció física o pictòrica, sinó un acte d’harmonització. “Busco un estat en què el repte, i encara més avui, immersos en el món de la virtualitat, sigui mirar d’entendre el vincle entre l’acte de pintar i el sentit o l’esdevenir de la nostra existència”. M’ha agradat molt aquesta estona amb el pintor. Amb seguretat, quan un artista explica la seva obra, sigui abstracta o no, aquesta agafa tota una altra volada que acaba de fer-t’hi entrar, especialment amb la interpel·lació, com la de Pallí, que t’obliga a la reflexió constant. Tal com va deixar escrit Shitao: “L’establiment del mètode de la pinzellada única crea un mètode a partir del no mètode i un mètode que els cobreix tots. Tornant al músic, Garreta també començava amb una frase melòdica inicial des de la qual desplegava tota la música, el seu motiu únic era l’espurna que engendrava la multiplicitat.
Igor Stravinsky, després d’escoltar la sardana 'Juny' de Juli Garreta a l’Ateneu Barcelonès l’any 1924: 'Més Garreta!'
Així doncs, tal com va exclamar un altre gran artista, Igor Stravinsky, després d’escoltar la sardana “Juny” de Juli Garreta a l’Ateneu Barcelonès l’any 1924: “Més Garreta!” i afegeixo: més mirades actives davant les expressions artístiques fora les pantalles!