Barcelona va vibrar ahir a la nit amb la primera parada de la gira europea de Myke Towers. El Palau Sant Jordi es va omplir d’energia, ritme i molt de perreo, en un concert que va deixar el públic literalment fos —i no només per la calor de finals de maig.
Michael Anthony Torres, conegut artísticament com a Myke Towers i sobrenomenat La Pantera o Young Kingz, és una de les grans figures del trap i el reggaeton actuals. Nascut i criat a Puerto Rico, l’epicentre d’aquests gèneres, va començar a fer música des de ben jove, però no va ser fins al 2013 que va començar a publicar els seus primers temes de manera independent. El seu gran salt es va produir entre 2016 i 2018, coincidint amb l’etapa daurada de la música urbana llatina. Amb l’àlbum Easy Money Baby (2020), que inclou temes com Tú, Si Se Da, La Playa, Girl o Diosa, va consolidar-se com a referent internacional. Després de diversos treballs més i èxits com Lala, La Falda, Adivino o Jóvenes Millonarios, Myke ha decidit portar aquests “temacles” a Europa, amb una gira de 18 dates —15 d’elles a la península, dues a Barcelona. La primera, la d'ahir a la nit.
Un concert en directe no és una pel·lícula
Myke Towers va trepitjar ahir a la nit per primera vegada l'escenari del Palau Sant Jordi (la segona cita és aquest vespre) amb un espectacle potent i meticulosament dissenyat. L’inici del concert va ser pur impacte visual: el cantant porto-riqueny va emergir de sota l’escenari a lloms d’una gegantina pantera negra, fidel al seu sobrenom. La pirotècnia, els jocs de llums i els canons de fum van marcar els punts àlgids de la posada en escena, reforçant el ritme trepidant dels seus hits. El repertori es va centrar, principalment, en la seva faceta més reggaetonera, però també hi va haver espai per a les seves arrels més trap. Al llarg de la nit, va interactuar amb els fans, convidant-ne alguns a pujar a l’escenari per cantar, gravar vídeos i signar samarretes, en una demostració d’estima cap al seu públic.
El concert va tenir moments en què semblava que sonava la playlist perfecta de l’estiu: tema rere tema, hit rere hit
El concert va tenir moments en què semblava que sonava la playlist perfecta de l’estiu: tema rere tema, hit rere hit, amb una acústica que feia sentir com si fóssim dins del seu propi estudi. Tot i això, hi va haver un punt negatiu: gran part del públic va passar-se el concert amb el mòbil a la mà, enregistrant gairebé cada moment. Només es veia una reacció col·lectiva quan Towers desplegava el seu costat més sensual. Aquesta actitud resta espontaneïtat i deshumanitza l’experiència, fent-la més freda. Un concert en directe es viu, es balla, es crida —no es grava com si fos una pel·lícula. A tots aquells que encara teniu entrada per la segona nit a Barcelona: prepareu-vos per gaudir d’un autèntic espectacle. I sobretot, deixeu el mòbil de banda, deixeu-vos portar pel ritme, crideu, salteu, feu el tonto. Aquesta és la màgia de la música en directe.