I el milió d'euros és per a Sonsoles Ónega. La periodista i presentadora de Y ahora Sonsoles, el magazín de tarda d'Antena 3, s'ha alçat aquest diumenge com a guanyadora del Premi Planeta 2023 en la seva 72a edició, i ho ha fet amb Las hijas de la criada, una novel·la centrada en les dones d'una família gallega. "És una novel·la d'amor, de recerca de la vida, però no es pensin que trobaran personatges fràgils, és una novel·la de dones valentes que van treballar al mar, i que ho segueixen fent sense cap reconeixement", ha explicat la guardonada. Es tracta de la 19a dona en aconseguir aquest reconeixement en més de set dècades. La segona posició —dotada amb 200.000 euros— ha quedat per a La sangre del padre, d'Alfonso Goizueta, de només 23 anys, amb un llibre sobre Alexandre el Gran.
La 72a edició del famós guardó literari ha estat la del gènere noir i els personatges femenins, sent dos temes recurrents en el més de miler d'originals presentats en un any que ha tornat a fer rècord històric de participació. D'aquesta manera, la vencedora agafa el relleu de Luz Gabás, que l'any passat va guanyar el principal reconeixement per la seva novel·la Lejos de Luisiana, i el semifinalista substitueix l'escriptora Cristina Campos i la seva Historias de mujeres casadas. El principal objectiu del premi, en boca del seu president José Creuheras, és "donar la màxima difusió al llibre i descobrir nous lectors", un breu resum recolzat en dades: més 45 milions de persones han llegit un Premi Planeta o finalista sumant totes les edicions anteriors del certamen.
El jurat, format per José Manuel Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, directora d'Editorial Planeta i secretària del jurat amb vot, va haver d'escollir entre les 10 obres finalistes. Aquesta edició del Premi Planeta va rebre 1.129 novel·les, el número més alt de tota la seva història. Concretament, es van presentar 461 obres més que el 2022, unes xifres que l'organització va atribuir a que "la reputació del premi denota l'interès que desperta el guardó en l'àmbit de les lletres a Espanya i Amèrica Llatina", i també al fet que es tracta de la primera vegada que no era obligatori lliurar els originals en paper, sinó que també podia fer-se en format digital.
Sonsoles Ónega: "És una novel·la de dones valentes que van treballar al mar, i que ho segueixen fent sense cap reconeixement"
De les novel·les que s'han presentat, 482 obres han arribat de l'estat espanyol i 309 ho han fet des d'Amèrica del Sud. La resta d'originals són dels Estats Units (96), Amèrica Central (33), la resta d'Europa (20) i l'Àfrica (1). A Catalunya la participació també ha estat alta: de Barcelona se n'han presentat 48, mentre que les altres 3 províncies —Lleida, Girona i Tarragona— han empatat amb 6 manuscrits presentats cadascuna. I la província que comprèn més obres participants ha estat Madrid, amb un total de 100 originals. Ja fa tres edicions que el Premi Planeta de Novel·la està dotat amb la barbaritat d'un milió d'euros per a l'obra guanyadora —abans de 2021 era de 601.000—i amb 200.000 euros per a l'obra finalista, el premi econòmic de més envergadura en un certamen literari.
El balanç anual confirma la bona salut dels llibres
"El lleure cultural està sortint més reforçat de la pandèmia", va explicar Jesús Badenes, director editorial del grup. Les xifres en territori espanyol són positives en quant a la literatura i els llibres, experimentant un creixement acumulat del 19% entre els anys 2020, 2021 i 2022. Per Badenes, "és una xifra molt important que situa als lectors espanyols al capdavant dels països europeus". De la mateixa manera, el mercat de llibres ha crescut en un 3%, i porta un creixement acumulat del 22%. Quant al preu del llibre, i tenint en compte l'impacte de la inflació de preus, un llibre s'ha encarit només 80 cèntims, l'equivalent al 5%.
Un dels reptes del sector literari i audiovisual és la irrupció de la Intel·ligència Artificial, una situació que també preocupa a Planeta, encara que els seus dirigents confien en el talent dels autors. "No ens escapem i és un problema per a tothom. No substituirà el talent, crec que la capacitat d'innovació no la poden tenir les màquines. L'espurna que té el talent és molt difícil que la tingui l'IA", va expressar Creuheras. No obstant això, el president va confessar que falten mesures per poder detectar l'ús de l'IA en la creació literària. "Avui els editors tampoc no tenim capacitat per saber si totes les obres estan escrites o no amb IA, així com les problemàtiques amb els drets d'autor que poden estar utilitzant aquestes maquinàries, per posar només un exemple. S'ha de legislar".