El PEN Català , el conegut club d'escriptors vinculat al PEN Club Internacional, va ser la tercera associació del PEN que es va crear, a nivell mundial. Ara ja va dirigint-se cap al segle. Per celebrar els 95 anys, el PEN ha preparat diverses activitats. La primera tindrà lloc aquest divendres al CCCB, a les 19h30, amb presència del president del Parlament, Roger Torrent, i de destacats membres de l'associació. L'acte comptarà amb una representació teatralitzada creada i dirigida pel director del TNC, Xavier Albertí, en què hi participaran els actors Manel Barceló, Toni Guillemat, Lluïsa Mallol, Carme Calloll i Carme Sansa. I el dijous dia 15 es col·locarà una placa commemorativa a la seu de l’Ateneu Barcelonès, per la vinculació del PEN Català amb l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació. Així mateix, el PEN publicarà un llibre sobre els seus 95 anys d'història, i sobre el paper d'aquesta entitat en la diplomàcia cultural, escrit per Joan Safont.
Un referent
El 19 d’abril de 1922 Josep M. López Picó i Josep Millàs-Raurell, amb Josep M. Batista i Roca i el jove Joan Crexells, van fer el sopar fundacional del PEN Català. Només feia dos mesos que el PEN Club Internacional havia enviat des de Londres, una lletra de convit a totes les literatures del món perquè els escriptors s’afegissin a aquest espai de solidaritat i de trobada entre cultures. El nom responia a les sigles de PoetsEssayistsNovelists i de seguida va representar, per als escriptors catalans, un pont per fer visible la literatura i la cultura catalana al món. Un any després, el PEN Català (aleshores Centre Català del PEN Club Internacional) ja reunia una vintena dels escriptors més importants de la nostra literatura (Carles Riba, Clementina Arderiu, Pompeu Fabra –que en fou el primer president-, J.M. de Sagarra, J. Puig i Ferrater, entre molts d’altres) .
Sobreviure entre dictadures
El PEN Català va ser una eina clau per defensar la llibertat d'expressió i la llengua catalana en temps de la dictadura de Primo de Rivera. Però també va ser, des dels seus orígens, un organisme defensor de totes les llibertats i del diàleg entre cultures. El 1933 el PEN Català va sumar-se, al Congrés de Dubrovnik, a una de les primeres condemnes internacionals al règim nazi. El maig de 1935, el XIII Congrés del PEN Club Internacional va celebrar-se a Barcelona i es va aprofitar l'esdeveniment per donar a conèixer la cultura catalana al món. El PEN Club, per la seva banda, va col·laborar amb molts escriptors catalans, tant durant la guerra, com en el període d'exili. Amb la derrota republicana el PEN Català va haver de treballar des de la Gran Bretanya, conduït per Josep M. Batista i Roca i Josep Carner. Va tenir un paper decisiu en aconseguir que el PEN Club Internacional condemnés la dictadura de Franco. A l'interior va tornar a començar a funcionar el 1965, i el 1973 es reconstituiria definitivament. El 1992 el Palau de la Música acolliria el segon Congrés Internacional dels PEN a Barcelona.
Per la llengua i la llibertat
En els darrers anys el PEN Català ha menat una lluita tenaç per la defensa dels drets lingüístics dels grups minoritzats, tot involucrant-se en iniciatives com la Declaració Universal dels Drets Lingüístics del 1996 o la Declaració del Quebec del 2015. Per altra banda, s'ha mobilitzat en la defensa de la llibertat d'expressió i de creació, amb iniciatives com el Programa Escriptor Acollit, que ha permés a nombrosos escriptors perseguits passar temporades a Barcelona, o la defensa del dibuixant de còmics Ramon Esono, empresonat a la Guinea Equatorial. En les darreres setmanes, el PEN s'ha pronunciat en contra la condemna als rapers Pedro Hasel i Valtonyc. Per la seva trajectòria, el PEN Català va merèixer la Creu de Sant Jordi.