Per a anomenar les finques tenim la partícula so (antigament escrita ço). Com explica Pep Coll (El parlar del Pallars, 2004), al Pallars i a la faixa nord de la Noguera (ran del Pallars Jussà), moltes parades de terra es diuen so de (generalment encara escrit ço), per exemple Hi han vaques pasturant en so de Pasqual. També diuen so meu 'la meva possessió'. Unit amb l'article, sorgeix sol, com en Sol Pere Olives i Sol Porta (dues possessions de Vilanova de Meià, Noguera).

Amb l'article personal (en Pere, na Margalida), a Mallorca i Menorca és omnipresent: Son Colom, Son Picard, Son Gual (finques propietat d'un home) i So na Moiana, So na Moixa, So na Pau (finques propietat d'una dona). Per l'Empordà també es troba: Son Molas (masia de Begur, Baix Empordà), Son Ric (nucli del mateix municipi). Quan s'ha construït un equipament en una finca que es deia així, l'equipament ha heretat el nom: l'aeroport de Son Sant Joan, l'hospital So n'Espases, l'estadi de Son Moix, el barri de So n'Armadans... (tots de Palma). Alhora, com fa veure Gabriel Bibiloni, modernament s'han creat noms de lloc nous amb son sense esmentar cap possible propietari: Son Vitamina (Alaior, Menorca), Son Fam i Fred (Santa Maria del Camí, Mallorca), Son Mai Arribes (Manacor, Mallorca).

Altres recursos pareguts

A la meitat sud del País Valencià les possessions es diuen amb el (l'article): el de Maria, el de Soler (la casa o la finca de Maria o Soler). En terres valencianes també pot dir-se amb lo (sense de): lo Morant, lo Romero. Justament a Mequinença (Baix Cinca) diuen lo de per a referir-se a finques i cases: lo de Pepet, lo de Mangela, lo de Pauet. Cosme Aguiló també reporta alguna finca de les Balears dita així, com lo des Sabaters. En algun indret poden trobar-se ambdues formes (lo i so), com a Cadaqués (Alt Empordà). Pep Vila (Paraulari de Cadaqués, 2020) explica que empren lo de per a finques (Trobaren bolets sota lo d'en Trèmols); i segons Ernesta Sala (El parlar de Cadaqués, 1983) històricament han dit so en cases: so la Maria, so la Pepa (ca la Maria o Pepa), son Poldo, son Blanes (can Poldo o Blanes), sol secretari (cal secretari).

Àngela Buj-Alfara reporta que a Alcanar (Montsià) s'usa això per a indicar la casa d'algú: Vaig a això la Provi; Ves a això ma tia. Reduït a xo, a la Catalunya Nord també s'utilitza (ho explica Pere Verdaguer al Diccionari del rossellonès, 2002): Xo en Juli (can Juli), Vaig a xo l'apotecari (ca l'apotecari). En aquesta zona, unit amb l'article personal també apareix en noms de possessions: Xon Valls (Cortsaví, Vallespir), Xon Roca (Tressera, Rosselló), Xon Pere (Llançà, Alt Empordà, al nord del cap de Creus). A vegades, el mot això s'ha fossilitzat i deformat. Segons Ramon Amigó, hi han diverses possessions o partides d'Almoster, la Selva del Camp i Castellvell (Baix Camp tots tres, al nord de Reus, contigus) dites muntanya dels Aixenaleus l'Aixemorera i l'Aixembruc (originalment, això n'Aleu, això Morera i això en Bruc). També hi havia una finca originalment dita això na Blanca que als segles XVII i XVIII s'anomenava l'Eixola Blanca o... la Xona Blanca (!).