Fa curt o es passa de llarg però és difícil dir que el papa Francesc no es mou. Aquest divendres s'ha tornat a demostrar en la presentació de l'exhortació apostòlica Amoris Laetitia ("L'alegria de l'amor"), de vora 250 pàgines. El document recull les conclusions dels dos sínodes dedicats a la família, que tant d'enrenou van fer a propòsit, entre d'altres casos, del tracte als divorciats tornats a casar pel civil —si poden rebre els sagraments o fer catequesi, per exemple.

Tres són els punts on el Papa renova la pastoral excloent seguida fins ara:

  • La possibilitat general d'admetre'ls als sagraments "evitant l'escàndol". És un punt clau que no s'esmentava en el document final dels sínodes. És Bergoglio qui l'introdueix.
  • La possibilitat que s'apliquin pastorals diferenciades segons les circumstàncies.
  • Demana als bisbes que estudiïn de quines tasques de servei eclesial poden encarregar-se aquestes persones, que ara en són excloses.

La mateixa doctrina

El text "és molt matisat i molt prudent, però s'obre" a aquestes tres novetats, explica Luigi Accatoli, veterà vaticanista del diari italià Corriere della Sera. Abans d'abordar implícitament aquestes noves possibilitats, el Papa recorda al paràgraf 299 de qui es parla: "Els batejats que s'han divorciat i s'han tornat a casar civilment han de ser més integrats a la comunitat cristiana en les diverses formes possibles, evitant qualsevol ocasió d'escàndol".

Francesc no canvia la doctrina gens ni mica, sinó que lliga la seva aplicació a cada persona i circumstància. "Mai un Papa n'havia parlat en aquest to en un document d'aquest nivell", diu Accatoli.

De fet, a les primeres 200 pàgines de l'exhortació desenvolupa la doctrina catòlica de sempre sobre família i matrimoni. Ho fa amb el seu propi abordatge, més atent a la persona concreta ara i aquí que del principi doctrinal.

Ja d'entrada, al punt 3 de l'exhortació, el Papa explicita —gairebé és una queixa o un prec— que "no totes les discussions doctrinals, morals o pastorals han de ser resoltes amb intervencions magisterials". Més endavant, al paràgraf 300, insisteix: "No s'havia d'esperar del Sínode o d'aquesta Exhortació una nova normativa general de tipus canònica, aplicable a tots els casos". És el principi interpretatiu del document.

Naturalment, afegeix, "a l'Església és necessària una unitat de doctrina i de praxi", però "això no impedeix que subsisteixin diferents maneres d'interpretar alguns aspectes de la doctrina o algunes conseqüències que se'n deriven".

Així, cal que els bisbes estiguin atents "a les tradicions i als desafiaments locals, perquè les cultures són molt diferents entre si i tot principi general [...] necessita ser inculturat (adaptat a l'entorn) si vol ser observat i aplicat". El Papa exigeix més cura per a fer-se càrrec d'aquestes situacions cas per cas.

En aquest sentit, demana "un nou alè per a un responsable discerniment personal i pastoral dels casos particulars, que hauria de reconèixer que, si el grau de responsabilitat no és igual en tots els casos, les conseqüències o efectes d'una norma no necessàriament han de ser sempre les mateixes". En definitiva, el magisteri catòlic no pretén respondre-ho tot de manera única i definitiva per a tothom a tot arreu. 

Lleis i pecat

"Per això, un pastor no pot sentir-se satisfet només aplicant lleis morals als qui viuen en situacions irregulars, com si fossin roques que es llancen sobre la vida de les persones", explica al paràgraf 305. Segueix: "A causa dels condicionaments o factors atenuants, és possible que, enmig d'una situació objectiva de pecat —que no sigui subjectivament culpable o que no ho sigui de manera plena— es pugui viure en gràcia de Déu (sense pecat)".

És a dir, un batejat divorciat i tornat a casar pel civil no és igual a un altre en la mateixa situació i cadascun ha de tractar-se individualment si la seva situació li permet accedir als sagraments.

"Per creure que tot és blanc o negre de vegades tanquem el camí de la gràcia i del creixement, i descoratgem camins de santificació que fan goig a Déu. (...) La pastoral concreta dels ministres i de les comunitats no pot deixar d'incorporar aquesta realitat", rebla l'exhortació.

Respecte a les tasques eclesials d'aquestes persones, el Papa no diu de quins serveis es tracta però anomena els camps d'on fins ara n'eren exclosos: "Litúrgic, pastoral, educatiu i institucional". Es refereix a la catequesi, les classes de religió, els serveis socials dependents de parròquies o bisbats, confraries... En aquest punt fa un encàrrec als bisbes perquè ho estudiïn en cada diòcesi, de forma que no s'exclogui els Irregulars, ni s'escandalitzi altres catòlics o es degradi el criteri moral.

De fet, això es practica a molts llocs. El sentit d'aquest enfocament pastoral és evitar que es vegi a persones en situació irregular com a excomunicats, perquè no ho estan, cosa que sembla si se'ls exclou d'aquelles tasques.