I si amb una mica d'alcohol al cos la vida fos millor? Aquesta és la tesi sobre la qual s'estructura Otra ronda, la flamant guanyadora de l'Oscar a millor pel·lícula estrangera en l'edició celebrada enguany. El film narra la història de quatre professors d'institut en hores baixes i que decideixen fer un experiment: posar a prova l'estudi del psicòleg Finn Skårderud segons el qual els éssers humans naixem amb un dèficit d'alcohol a la sang. Per dur-lo a terme, els quatre protagonistes decideixen beure alcohol durant la jornada laboral i de forma controlada per tal de mantenir un nivell òptim d'alcohol en el cos: 0'5 grams per litre en sang.
De la pel·lícula de Thomas Vinterberg s'ha dit que és un cant a la vida, una relectura de les convencions socials i un crit d'alerta a la manca de moderació amb l'alcohol, però més enllà de tot això, una de les curiositats més sorprenents del film és que del centenar de cerveses, vins, whiskys, ginebres, vodkes, conyacs i tota mena de beuratges que consumeixen els protagonistes al llarg de la cinta, un dels dos únics productes que s'esmenta amb nom i cognom és català: un cava, concretament el Reserva de la Família de Juvé & Camps.
L'escena d'Otra ronda en la qual se serveix un cava Juvé & Camps.
Qui esperi trobar en el film un clam a favor de l'alcohol, val més que sàpiga que hi trobarà una defensa de l'alegria. O, més ben dit, de la desinhibició que provoca un puntet d'alcohol al cos. Tanmateix, també hi trobarà una crítica descarnada dels efectes nocius de la droga legal més consumida del planeta, sobretot si no se'n sap fer un ús responsable. La història dels quatre amics comença com un experiment amb to de divertimento i conclou amb mal sabor de boca, ja que si el film ens deixa clara una cosa és que l'alcohol és agradable quan qui el controles ets tu, però esdevé un problema amb conseqüències tràgiques quan qui et controla és ell. Precisament és en aquest concepte, el de responsabilitat, on radica també l'existència d'una de les grans meravelles del nostre país com és el cava: una joia és per antonomàsia un tresor del qual se'n gaudeix amb moderació, al capdavall.
Mentre que al sopar inicial del film els quatre amics demanen beure "bombolles" i el cambrer els recomana un xampany amb el qual seran capaços fins i tot d'olorar les vinyes de França, en el dinar final, quan demanen de nou un vi amb bombolles, el cap de sala del restaurant es permet aconsellar-los i, tot d'una, entra a la cuina i demana servir "Juvé Camps", dit així i sense aportar més informació que aquesta. És una llàstima, doncs, que en aquesta segona ocasió el guió decidís no explicar que aquell "Juvé Camps" és un cava que també permet transportar-se a unes vinyes, però en aquest cas del Penedès, concretament a tres zones diferents com són Espiells, Can Massana i La Cuscona, ja que Reserva de la Família és un Gran Reserva Brut Nature amb un cupatge de Macabeu, Xarel·lo i Parellada provinent de tres propietats diferents de la família.
Una ampolla de Reserva de la Família de Juve & Camps. (@juveycamps)
Hauria estat bonic que el guió inclogués que té un color daurat pàl·lid, o que algun dels protagonistes hagués elogiat les finíssimes bombolles que creixen dins la copa per acabar coronant-se en forma de roser. Hauria estat genial, en definitiva, que se sentís algun comentari analitzant la intensitat i l'elegància de la fruita madura ressonant dins el paladar, suposo. Però res d'això no es comenta a Otra ronda, evidentment, potser perquè el vi escumós també té una relació particular amb el silenci: 36 mesos de criança dins la cava d'un celler són moltes hores de silenci, de repòs i d'envelliment en les quals, sense dir res, dins una ampolla s'està gestant tot allò que algun dia aquella ampolla ens dirà. Per això Otra ronda ha guanyat l'Oscar, segurament: perquè l'alcohol, suggestiu i trampós a parts iguals, sempre ens diu alguna cosa.