Oleguer Presas té fama d'haver estat un dels esportistes catalans que més s'ha mullat en política, sempre en la línia de l'esquerra independentista (fins i tot va figurar a les llistes electorals de la CUP, en les posicions honorífiques de cua). Ara, deixa clara la seva idea dels vincles entre esport i política en el pròleg al llibre La història de John Carlos, de John Carlos i Dave Zirin (Sembra Llibres), on un dels atletes negres que va aixecar de forma desafiant el puny a les Olimpíades de 1968, mentre sonava l'himne nord-americà, explica la seva vida en primera persona.

L'esport és societat

Oleguer mostra el seu rebuig cap als qui apunten que cal desvincular l'esport de la societat. I denuncia que avui en dia l'esport abans que res és negoci (on el màrqueting passa per sobre del rendiment), pero també política, i s'ha utilitzat per donar suport als poders establerts, potenciant el nacionalisme d'Estat o blanquejant règims dictatorials o corruptes. Oleguer recorda l'escàndol del suport del Comitè Olímpic Internacional al govern mexicà després de la matança de la plaça de les Tres Cultures de Tlatelolco, a Mèxic, però també la vergonya del Mundial d'Argentina del 1978, a la repressiva Argentina de Videla.

El món de l'esport és dominat per homes blancs, heterosexuals, de classe alta i de dretes (o d'extrema dreta)

També a Catalunya

Oleguer no oblida, tampoc, els Jocs Olímpics de Barcelona, que va suposar el tret de sortida de l'especulació immobiliària a gran escala, però també de la criminalització de l'independentisme. L'ex jugador del Barça recorda que el món de l'esport, arreu, és dominat per homes blancs, heterosexuals, de classe alta i de dretes (o d'extrema dreta). Des d'Avery Brundage, el gran enemic de John Carlos als Jocs Olímpics del 1968, fins a Javier Tebas, passant per Juan Antonio Samaranch. Un món en què, a més a més, la corrupció ha estat i està a l'ordre del dia, com s'ha anat veient en diferents judicis. Però on està molt mal vist denunciar-la. No es vol incomodar als totpoderosos jerarques de l'esport, estrets aliats als poders fàctics.

Tota la política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres

Reivindicació de Joan Fuster

"Tota la política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres", recorda Oleguer Presas tot citant a Joan Fuster.  I reivindica que l'esport ha d'estar plenament compromés amb la societat. I posa de manifest que John Carlos, Tommie Smith i Peter Norman, al podi de Mèxic, el 1968, no només lluitaven contra la discriminació racial, sinó a favor dels drets humans. I, per això, a favor dels "anhels de totes aquelles persones que lluiten per construir una societat millor des de tots els àmbits. També des de l'esport".