Luis Landero s'ha endut el Premi Nacional de les Lletres espanyoles. La distinció, que atorga el Ministeri de Cultura i que està dotada amb 40.000 euros, li ha arribat després de publicar 16 llibres —11 novel·les, entre ells— que l'han enlairat com un dels grans noms de la literatura espanyola, veu indiscutible de la nova narrativa espanyola nascuda als anys 80 i 90. El jurat ha distingit l'autor extremeny “per ser un extraordinari narrador, creador de nombroses ficcions amb personatges i atmosferes de gran expressivitat i excel·lent escriptura recuperant la tradició cervantina amb domini de l'humor i la ironia i incorporant amb brillantor el paper de la imaginació”.

Landero (Alburquerque, Badajoz, 1948) es va fer conegut després de publicar, Juegos de la edad tardía, la seva primera novel·la publicada el 1989, que es va emportar el Premi Nacional de Narrativa i el Premi de la Crítica, "va ser una fita literaria i, en certa manera, històric”, segons han assenyalat els mateixos membres del jurat. Retratista de la condició humana i artesà de la memòria per radiografiar la societat contemporània, el jurat també ha dit de l'ara guanyador que és “un extraordinari narrador, creador de nombroses ficcions amb personatges i atmosferes de gran expressivitat i excel·lent escriptura”. Altres volums imperdibles de la seva obra literària són El mágico aprendiz (1999), Hey, Júpiter (2007) o Lluvia fina (2019), guanyador del Premi de la Crítica de Madrid 2020 i considerat per a molts el millor llibre d'aquell any.

luis landero efe
L'escriptor s'ha endut una dotació de 40.000 euros. / EFE

“Luis Landero pertany a la primera generació de la democràcia espanyola i ha tingut un paper fonamental en la renovació de la nostra literatura. La seva primera novel·la va ser una fita literària i, en certa manera, històrica. Ha mantingut, amb el mateix afany, el pols i l'originalitat que ja van treure el cap als seus començaments literaris i que l'ha portat a conservar entre els seus lectors una enorme capacitat de sorpresa”, han afegit els portaveus del jurat. En aquesta edició del premi, els seus membres han estat Inés Fernández-Ordóñez, en representació de la Reial Acadèmia Espanyola; Rosario Álvarez, per la Reial Acadèmia Gallega; Sagrari Alemany, per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca; Àngela Vilallonga, per l'Institut d'Estudis Catalans; Rosa Maria Agost, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Montserrat Iglesias, a proposta de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); Manuel Rico, per l'Associació Col·legial d'Escriptors d'Espanya (ACE); Francisco José Díaz de Castro, per l'Associació Espanyola de Crítics Literaris; Carmen Rodríguez, per la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (FAPE); Juan Manuel Goig, a proposta del Centre d´Estudis de Gènere de la UNED; Marta Sánchez i Nieves Fernández pel Ministeri de Cultura i Esport; i l'escriptor José María Merino, premiat el 2021 amb aquest mateix guardó.

L'autor, l'última novel·la del qual —Una història ridícula— ha sortit publicada aquest mateix any 2022, sempre ha compaginat la seva carrera com a novel·lista amb el seu treball com a professor a Madrid, una carrera que continua sumant premis per incrementar el seu palmarès personal. El Premi Nacional de les Lletres va néixer el 1984 i el seu primer guanyador va ser el català Josep Vicenç Foix. A la primera dècada, van rebre aquesta distinció José Hierro (1990), Francisco Ayala (1988) o Carmen Martín Gaite (1994), i en edicions més recents han estat reconeguts personalitats com Rosa Montero (2017), Francisca Aguirre (2018), Bernardo Atxaga (2019) o Luis Mateo Díez (2020).