Beth Orton reapareix amb el seu disc més electrònic
A Beth Orton li agrada prendre’s el seu temps per tancar-se a l’estudi i donar forma a un nou disc. Sis són els anys que van transcórrer entre Comfort of Strangers (2006) i Surgaring Season (2012), i quatre els que han passat entre aquest i el seu nou llarg, Kidsticks (2016). Vaja, que la cantautora anglesa té aquella virtut que just quan comencem a oblidar-nos d’ella, reapareix i ens torna a enlluernar.
Tot i que seguia desprenent aquella recerca constant d’un confort emocional que mai no acabava de trobar; aproximant-se a fórmules creatives més convencionals, musicalment Surgaring Season (2012) significava una ruptura amb aquella conjunció de folk i electrònica amb què Orton havia modelat la seva discografia. Kidsticks, contràriament, és la seva aposta més radical pels sons enllaunats.
Produït per Andrew Hung de Fuck Buttons i David Wrench, col·laborador habitual de gent com Hot Chip, Caribou o FKA twigs; Beth Orton ha deixat arraconada la seva guitarra acústica per, recordant en alguns instants a noms com Talking Heads, Daft Punk o Kraftwerk, entregar-se a beats, loops i ritmes sintetitzats. És una nova Beath Orton, però amb la mateixa facilitat de sempre per escriure melodies rutilants.
Beth Orton. Kidsticks. Anti. Indie folk / electrònica.