Dijous passat vaig intentar parlar en castellà, però vaig fracassar. El noi amb qui intentava comunicar-me, un dependent d’un basar, no m’entenia quan jo li demanava ‘filferro’. “No te entiendo”. La cosa és que no em sortia la parauleta en castellà, perquè jo, que visc entre Banyoles i Borrassà, puc dir que tinc el privilegi de poder viure plenament en català. Tant, que a vegades se m’oblida el castellà.

Jo, que visc entre Banyoles i Borrassà, puc dir que tinc el privilegi de poder viure plenament en català. Tant, que a vegades se m’oblida el castellà

Sé que qui llegeixi aquest article i no tingui la sort de viure en un oasi lingüístic com el meu, aquesta afirmació li semblarà increïble o bé pensarà que soc una mentidera. És més, segurament qui no tingui aquesta sort, se sorprendrà quan llegeixi que el castellà al meu dia a dia és anecdòtic i pràcticament inexistent. Ho llegiu bé. Que sí, que a vegades per telèfon se m’escapa un “ai mira, que no quiero res, però gracias, tu!” als comercials que volen vendre’m històries, però ni així… Perquè com ja he escrit alguna altra vegada, intento mantenir-me en català sempre que sigui possible, oportú i que no impedeixi la comunicació ni sigui un acte de mala educació. Perdoneu tanta matisació, és perquè després ningú no pugui tergiversar les meves paraules i que quedi tot ben explicat i, a poder ser, que ningú no s’ofengui.

Com ja he escrit alguna altra vegada, intento mantenir-me en català sempre que sigui possible, oportú i que no impedeixi la comunicació ni sigui un acte de mala educació

Tornem al basar. El noi va anar a buscar el senyor de la caixa i li va dir amb un gest estrany que no m’entenia i que m’atengués ell, que a veure què coi volia. ‘Filferro’! F-I-L-F-E-R-R-O! Vaig provar de dir-ho més a poc a poc, mentre buscava el mòbil a la butxaca, però me l’havia deixat al cotxe (era una bona ocasió per utilitzar el traductor de Google). No em sortia. Així que vaig començar a descriure el ‘filferro’ i per què el volia: “És com… como un hilo, pero de hierro, de acero (¿?)”... “per lligar… per lligar i que quedi bien fuerte…” La cosa no anava gaire bé… I ho vaig deixar estar.

A vegades busco la parauleta exacta que vull dir en català i tampoc no em surt fins al cap d’una estona. I tampoc no passa res: en principi, no és greu

En teoria jo sé perfectament com es diu ‘filferro’ en castellà. Coses del directe, suposo… perquè en aquell moment no em va sortir. Això, quan passa, no sé si us hi heu trobat mai, però fa molta ràbia. De fet, a mi no només em passa amb el castellà. A vegades busco la parauleta exacta que vull dir en català i tampoc no em surt fins al cap d’una estona. I tampoc no passa res: en principi, no és greu.

Escric aquest article pensant que tinc tot el dret de demanar ‘filferro’ i que m’atenguin i m’entenguin en català

L’endemà vaig quedar amb el meu pare per dinar. Papa, saps què m’ha passat, avui? No em sortia ‘filferro’ en castellà i… Pam! El meu pare va dir la parauleta i encara em va fer més ràbia. I, dies després d’aquest dinar, escric aquest article pensant que tinc tot el dret de demanar ‘filferro’ i que m’atenguin i m’entenguin en català.

Si a vosaltres tampoc no us ha sortit ‘alambre’ a la primera o a mig article ho heu googlejat, us felicito!

Per cert! Si a vosaltres tampoc no us ha sortit ‘alambre’ a la primera o a mig article ho heu googlejat, us felicito!, això vol dir que, com jo, també viviu plenament en català sense demanar permís ni perdó i que el castellà us queda lluny… Molt lluny!