Una nit de teràpia col·lectiva a Cornellà amb Robbie Williams

“M’heu trobat a faltar, Barcelona?”, ha bramat Robbie Williams a les 32.000 persones que s’han acostat a l’RCDE Stadium de Cornellà per escoltar-lo en l’únic concert del seu BRITPOP Tour 2025 a Espanya. “Aquesta nit és la meva carta d’amor a l’entreteniment. L’entreteniment ho és tot. Aquest és el lloc on explorar una nova realitat”, ha confessat Williams. A l’escenari, dues pantalles gegants han mostrat la portada del seu nou disc, Britpop: un retrat de l’il·lustre cantant amb una dent menys i tacat per un raig de pintura, com si fos una protesta contra ell mateix. L’escenografia ha estat decorada amb desenes de versos extrets de les seves cançons, tant les més recents com els seus grans èxits, i també de les seves vulnerabilitats més profundes. Tot plegat, una posada en escena que sintetitza les bondats i el tarannà de canalla d’un artista inclassificable.

“El meu somni és convertir-me en el millor showman del món. Si Michael Jackson es deia ‘el rei del pop’, jo em dic ‘el rei de l’entreteniment’!”, ha exclamat Williams. L’espectacle ha començat amb una sèrie de missatges generats per intel·ligència artificial. Figures com John Lennon o Elvis Presley, qui ha aparegut rescatat d’entre els morts per expressar que “m’hauria agradat continuar viu per veure Robbie Williams en directe”. Només possible amb intel·ligència artificial, eina que el mateix discurs ha criticat i ha reivindicat que l’essència humana no morirà mai, s’ha referit als nous formats que transformaran les formes tradicionals d'entreteniment, inclosos aquest mateix concert. Tot seguit, ha deixat pas a un Robbie envoltat de músics i ballarines, que ha trencat el silenci amb Rocket, una de les més recents cançons que forma part del seu nou treball disponible aquesta tardor. L’àlbum Britpop és un homenatge a l’escena musical britànica dels anys noranta i suposa un retorn a la sonoritat que va marcar els inicis de la carrera de Robbie Williams després de la seva sortida de Take That. Just després, tot un clàssic. Let Me Entertain You ha sonat com un himne, corejat amb bogeria per un públic entregat. Robbie ha jugat amb l’audiència, i no se’n penedeix. "Tot això només existeix per vosaltres. Sense vosaltres, aquest show estaria reduït només un paio amb problemes mentals saltant per l’escenari”, ha reconegut, tot afegint, però que li “encanta ser famós!".

Let Me Entertain You ha sonat com un himne, corejat amb bogeria per un públic entregat. Robbie ha jugat amb l’audiència, i no se’n penedeix. "Tot això només existeix per vosaltres. Sense vosaltres, aquest show estaria reduït només un paio amb problemes mentals saltant per l’escenari”

El magnetisme amb què Robbie Williams ha dominat l’escenari continua sent el mateix que el va impulsar, amb fanfarroneria inclosa, a convertir-se en una autèntica icona de les dècades de 1990 i 2000. Davant de milers de persones, el Williams que tothom coneix ha mantingut intacta la seva ironia, així com la vulnerabilitat que sempre ha mostrat sense cap mena de vergonya. La seva presència, energia i manera d’actuar han tingut molt de cabaret, un estil que ha definit la seva trajectòria vital, envoltada de pompa i circumstància, tal com ell mateix va recordar a l’inici del documental Better Man, dirigit per Michael Gracey i estrenat a principis d’any.

Barcelona com a cor

El públic ha viscut la nit amb intensitat emocional. L’Ahren, vingut d’Alemanya, ha admès entre somriures que l’actuació de Robbie ha estat una excusa perfecta per visitar Barcelona. També hi eren en Joel, un jove de vint-i-tres anys, i la seva mare, la Maite. Per ella, era el seu seixantè aniversari; per ell, la primera vegada que veia Robbie en directe. “L’escoltava molt quan en Joel era petit, a inicis dels 2000, i d’alguna manera ell té molt d’en Robbie: és fanfarró, despreocupat i amable”, ha explicat. Mare i fill han compartit el moment en una nit que ha estat “molt més que un simple concert”.

“Robbie representa la modernitat i el trencament de motlles. Ha sabut enviar un missatge d’amor a la societat i defugir de l’odi”, ha reconegut l’Arnau, un amant del cantant que confessa que veure'l en escena és una oportunitat per recordar-lo per sempre. Porta una samarreta de l’anterior concert, celebrat l’any 2023 al Palau Sant Jordi. “És sincer i vulnerable, nosaltres ho som també. És potser el millor ambaixador d’aquesta veritat. I del Regne Unit”, ha conclòs.

Williams ho reconeix, el públic li ha robat protagonisme, com l'Edgar, un assistent, que ha cantat Come Undone durant un cara a cara amb l’artista. Entre llàgrimes, el noi ha dit que era la seva cançó preferida. Robbie li ha lliurat el micròfon. “El show és teu, te l’has fet teu”, ha somrigut. “Sou la millor audiència fins ara. Us ho diria si fóssiu una merda!”, ha afegit.

Els amics de Williams

Una hora abans que comencés l'espectacle de Robbie Williams, el vocalista de The Lottery Winners, Thom Rylance, reconeixia entre nervis i entusiasme que era el seu primer concert a Barcelona. “Un de petit hem volgut escollir”, ha ironitzat Rylance, qui, juntament amb Katie Lloyd al baix, Robert Lally a la guitarra i Joe Singleton a la bateria han estat els teloners d’en Williams. L’exmembre de Take That ha reiterat la seva fascinació per la raresa i la diferència, potser per això els va escollir per amenitzar el preshow. Autoproclamats “la reialesa de la neurodivergència”, The Lottery Winners han tocat alguns dels seus èxits, com UFO, una dedicatòria als companys de classe del vocalista, els quals li feien el buit per tenir TDAH. “Em van arribar a expulsar de dues escoles”, ha confessat. UFO va ser, de fet, la cançó que va convèncer a Williams de convertir-los en teloners de la seva gira.

A mitja actuació del cantant britànic, just després de Rock DJ, que ha desfermat l'alegria dels assistents, i Supreme, Rylance ha tornat a escena per interpretar amb Williams un dels seus exits, Better Man, l’últim senzill del seu album Sing When You're Winning de finals del 2001. A l’escenari central Williams ha explicat que, en veure que Coldplay actuar a Barcelona amb un escenari C, ell també en va voler un. Fins i tot, Williams va reclamar les polseres lluminoses pels assistents, però el seu mànager li va detallar el cost. “Que s’encenguin els mòbils, i prou!”, ha ironitzat. I així ha estat. Centenars de llums enceses han acompanyat Relight my fire, també present en la pel·lícula autobiogràfica, un clàssic de Take That cantant originalment per Dan Hartman. “L’hauries d’haver cantat tu, recupera-la”, ha clamat Rylance. Tanmateix, ha estat el públic qui ha rescatat la cançó, corejant-la a tot pulmó.

Amb Millennium, l’escenari s’ha tenyit de daurat mentre ell aprofitava per fer un canvi de vestuari. Després, ha arribat la seva versió de (Theme From) New York, New York, de Frank Sinatra. “Soc el noi del centre de la sala que canta i balla, encara que no em sàpiga la lletra”, s’ha referit Williams. Fins i tot, el cantant s’ha atrevit amb Sweet Child O’ Mine, de Guns N’ Roses. “Acabo de clavar l’audició per entrar a Guns N’ Roses. Si voleu fer fora algú, ja sabeu on soc”, ha bromejat amb cinisme, en una referència al seu passat a Take That.

Un cant en família

Williams ha confessat que la seva vida va començar realment quan va conèixer la seva dona. Ara té quatre fills: Teddy, Charlie, Coco i Beau. “Estava perdut, amb èxit però buit. Ells no han salvat l’estrella del pop, han salvat la persona. La meva família no ho ha canviat tot. Ho son tot”, ha sentenciat. Love my life ha estat el seu agraïment, dedicant-los-hi, amb el cor en la mà.

Fins i tot els tècnics, realitzadors i càmeres han somrigut davant l’energia de Robbie, qui té un magnetisme gairebé màgic, una habilitat poc comuna per fer riure i emocionar a parts iguals. No amaga la seva fragilitat, ni el seu passat fosc, i potser és això el que el fa tan especial. O potser aquell qui va ser. En una reconstrucció amb IA, recupera el seu jo adolescent, entusiasmat en formar part d'una boyband. La conversa imaginada connecta present i passat per demostrar el camí recorregut. Bé, també ha estat excusa pels retrets. "Ets el motiu pel qual encara vaig a teràpia", ha acusat Williams, al seu jo juvenil.

Teràpia o entreteniment, Robbie Williams ha demostrat que és un supervivent de l’èxit i el públic, una colla amants dels aldarulls disposats a acompanyar-lo. Un tàndem sense fissures

També ha recordat la seva àvia, que tenia demència i va morir, així com la seva mare, també malalta, qui ja no recorda qui és el seu fill, i el seu pare, amb Parkinson. “Solia pujar a l’escenari amb mi, però ara ja no pot ni aixecar-se del llit”, ha lamentat. Per aquest motiu, com sol dir la seva dona, “no podem garantir el demà, només l’ara”. Un ara, però, amb consigna, ha de ser entretingut. “Encara ens queda una llarga carretera junts”, ha afegit.

Com a gran final, Feel i Angels han tancat el concert amb força. El dandi pop ha tornat a assumir el seu paper de mico de fira tal com ell mateix es defineix, sempre disposat a pujar a l’escenari per entretenir les masses. Teràpia o entreteniment, Robbie Williams ha demostrat que és un supervivent de l’èxit i el públic, una colla amants dels aldarulls disposats a acompanyar-lo. Un tàndem sense fissures. "Fa anys vaig fer una pregunta. Aquesta nit la torno a fer: us fareu grans amb mi?”, ha preguntat Williams a la seva segona família. L’audiència ha respost tot just després, embogida. Llarga vida al rei de l'espectacle.