La Nit de Santa Llúcia, la gran festa de les lletres catalanes, en què es falla el premi Sant Jordi i altres guardons literaris, ha tornat a celebrar-se en un ambient reivindicatiu i dins de l'anormalitat. El president d'Òmnium Cultural, l'entitat que la convoca, Jordi Cuixart, per segon any, ha tornat a estar absent de l'encontre, ja que es troba pres per rebel·lió i sedició. Un seient buit a la sala deixava clara una situació injusta; i l'escenari ha estat presidit per una pancarta de Cuixart amb la cita: "Mai no podran empresonar les paraules". La trobada literària, que enguany s'ha celebrat a la Fira de Sabadell, s'ha vist tenyida per la reivindicació. A la jornada hi han estat presents el president de la Generalitat, Quim Torra, la consellera de Cultura, Laura Borràs, el vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, i l'alcalde de Sabadell, Maties Serracant.

Llibertat

Marcel Mauri, abans de començar l'acte, ha volgut deixar clar que no es pot suspendre un acte així per la situació política, ja que considera que "contra la repressió, cal més llibres i més cultura". També l'alcalde Serracant ha afirmat que en aquests "moments difícils" allò que cal és "més llibres, més cultura i més democràcia". L'obertura de l'acte ha estat dedicada per Marcel Mauri a Jordi Cuixart, tancat a la presó de Lledoners, i als altres presos. Uns grans aplaudiments han celebrat la dedicatòria, que ha estat seguida per la lectura d'una carta de Cuixart des de Lledoners, on reivindicava el paper de festes com la Nit de Santa Llúcia: "La literatura també és una eina per a enderrocar règims totalitaris", explicava abans de destacar que el seu anhel era "sortir amb dignitat de la presó".

Tatxo Benet: "Amb constància obtindrem tot allò que desitgem".

Els que no han vist la cerimònia sencera

La presentadora ha fet múltiples referències i als presos i exiliats, entre ells, òbviament, a la sabadellenca Carme Forcadell. "Ens jutgen a tots", ha afirmat. Els presos han vist una part de l'acte des de la presó, però no han pogut veure'l sencer, perquè la part que s'emet per internet no és accessible des dels centres penitenciaris. Víctor García Tur, que ha obtingut el Mercè Rodoreda de Contes i Narracions amb El país dels cecs, en agrair el premi, ha volgut animar a Cuixart i a "l'entorn Cuixart" en aquests moments difícils. Jaume Roures i Tatxo Benet, de Mediapro, han sigut guardonats amb el Premi Muriel Casals de Comunicació per la seva implicació en projectes periodístics en defensa de les llibertats i per l'organització del centre de premsa del referèndum de l'1-O. Roures ha afirmat que cal intel·ligència en aquests moments difícils, i que Òmnium ha de ser un punt de referència en aquest àmbit. Benet ha afirmat que n'està segur que amb constància obtindrem tot el que desitgem.

Jordi Cabré: "Els presoners som nosaltres i hem de sortir d'Espanya immediatament"

Jordi Cabré/Òmnium Cultural

Tots presoners

Joan Cabré i Trias ha estat el guanyador del premi Sant Jordi de Novel·la amb Digues un desig, que enguany estava dotat amb 60.000 euros, íntegres per a l'autor. També ell ha volgut fer referència als presos polítics, i en recordar a tots aquells que són a la presó i a l'exili, ha volgut afirmar que: "Els presoners som nosaltres i hem de sortir d'Espanya immediatament". Cabré ha volgut fer un paral·lelisme entre les seves circumstàncies personals i les del país: ha afirmat que com ell va ser finalista el 2014 i a la fi ha guanyat el premi Sant Jordi, així els catalans, que van estar a tocar de la independència el 2017, a la fi ho aconseguiran.

Els presos i exiliats molt presents

Núria Franquet ha guanyat el Premi Josep M. Folch i Torres de novel·les per a nois i noies amb La Liang dins del quadre, la seva primera obra. Franquet ha volgut dedicar el premi a aquells que no podran disfrutar el Nadal en família "perquè la injustícia no ho permet". Maite Carranza, que s'ha endut  el Premi de Narrativa Juvenil Joaquim Ruyra amb L'alè del drac, en canvi, ha volgut dedicar el seu premi als escriptors solitaris que encara no han tingut èxit. El periodista de la televisió pública de Finlàndia, Pertti Pesonen, autor del documental La venjança espanyola (Espajalainen kosto), ha estat el guanyador del Premi Internacional J.B. Cendrós, per la seva internacionalització del cas català. Pesonen ha volgut deixar clar que ell, que va ser a Catalunya l'octubre passat i que coneix països amb una tremenda violència, sap que no va haver-hi violència al referèndum, i ha desitjat que ben aviat Jordi Cuixart pugui tornar a passar el Nadal amb la família. Carles Riba, guanyador del 60è premi Carles Riba de Poesia amb Sons bruts, ha volgut dedicar el premi a Jordi Cuixart, "ostatge segrestat pel govern espanyol" i a tots els presos polítics i exiliats, catalans i d'arreu del món. També ha volgut reivindicar la poesia de la llibertat, de la desobediència i de la revolta i ha fet una crida a mantenir-nos ferms en la defensa de la llengua.

Música i poesia amb premis

Hi ha hagut intervencions musicals de l'Associació d'Amics de l'Òpera de Sabadell, que han interpretat un fragment del Nabucco de Verdi, i també actuacions de música urbana. En l'acte també han recitat poemes Roc Cassagran, Pere Quart, Manuel Foraster, Gemma Ruiz i Enric Casassas. Al tancament de la gala Marcel Mauri ha iniciat el seu parlament recordant Muriel Casals i tot deixant clar que qui hauria de fer el discurs és Jordi Cuixart i que no hauria d'haver-hi presos ni exiliats, i que es podria "parlar només de literatura". Però Mauri ha afirmat que a aquest país "la cultura és tan forta" que "la repressió acabarà essent derrotada". El vicepresident d'Òmnium ha volgut fer, també, una crida a mobilitzacions pacífiques el proper divendres. I ha acabat tot reivindicant la cultura com a "millor eina contra la repressió, perquè com diu Jordi Cuixart, mai no podran empresonar les idees". Un dels darrers parlaments ha anat a càrrec de l'alcalde de Sabadell, qui abans de felicitar als guanyadors ha destacat l'absència de Carme Forcadell i els presos i exiliats i ha fet una crida a la llibertat. Quim Torra ha afirmat que "Catalunya no té un problema de convivència, sí de democràcia i de justícia" i ha posat l'accent en el "poder transformador de la cultura". El president del Parlament, Roger Torrent, ha defensat persistir i fer-ho "amb intel·ligència i des del pacifisme més escrupolós", cosa que ha de servir per defensar la cultura i la llibertat de Catalunya, dos conceptes, ha prosseguit, irrenunciables i inseparables.