La història de l'escriptor i activista kenyà Ngugi wa Thiong'o és una lluita constant per la llengua, la seva, el kikuio. Precisament, per escriure en la seva llengua materna l'obra de teatre Vull casar-me quan jo vulgui i la novel·la Pètals de Sang, on criticava la Kènia postcolonial i la situació dels camperols, va ser empresonat l'any 1978. Però això, no el va parar i en la mateixa presó va escriure la seva següent novel·la en kikuio en trossos de paper higiènic. Després d'un any de presó, l'escriptor va patir l'exili. Aquesta història de lluita és el que ha reconegut el jurat per atorgar-li enguany el Premi Internacional Catalunya, al qual aquest 2020 s'hi van presentar 74 candidatures.
En una cerimònia que ha combinat les intervencions presencials i virtuals arran de la impossibilitat de viatjar per la pandèmia de coronaviurs, Ngugi s'ha mostrat emocionat per aquest premi. "Gràcies pel reconeixement d'una llengua africana", ha ressaltat l'escriptor de 82 anys.
En el seu discurs, realitzat a distància, ha tingut un especial record per a la seva mare. En aquest sentit, ha relatat que ella no va poder assistir a l'escola, però que no va dubtar en qué el seu fill sí que estudiés. Escriure en kikuyo, per Ngugi, és reconèixer a la dona que li va donar la vida i que li cantava les cançons de bressol en aquesta llengua. "Accepto aquest meravellós premi en nom teu", ha dit en referència a la seva progenitora.
Ngugi Wa Thiong'o durant la intervenció en el Premi Internacional de Catalunya / Govern
Combat contra els idiomes imperialistes
Però escriure en una llengua pròpia és més que un reclam lingüístic per Ngugi, sinó que també és lluitar contra la imposició de les "llengües imperialistes" que van colonitzar Àfrica. "Perquè poques llengües existeixin, altres han de deixar d'existir", ha matisat Ngugi. A més, ha criticat que es vulgui erigir els idiomes imperials com "les reines de les llengües" per sobre de la resta tal com va passar "a Catalunya amb l'Espanya de Franco o amb els indis nord-americans", una situació que també es dona en altres indrets del món com Nova Zelanda, Austràlia, l'Àsia o l'Àfrica.
Aquesta tesi és la que defensa en una de les seves principals obres, Descolonitzant la ment, en la qual reivindica que les llengües maternes són una arma per combatre el supremacisme de les cultures dominants. "Crec que les llengües, més enllà del nombre de parlants, s'han de relacionar no amb jerarquia, sinó amb la solidaritat i la xarxa", ha defensat el polifacètic escriptor.
En l'acte també hi ha intervingut el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha recordat que la persecució de la llibertat d'expressió està en l'ordre del dia en tot el món i Espanya n'és un exemple. "Aquí hi ha persones que s'han hagut d'exiliar per cantar una cançó", en una clara referència al cantant de rap Valtònyc.
Torra també li ha agraït l'amor de Ngugi per una llengua, la seva pròpia, així com per fer "tan bé la seva feina" tant el "d'escriptor" com el de "lluitador".
Una altra de les participants a la cerimònia ha estat Laura Huerga, de l'editorial Raig Verd, que ha publicat les obres de Ngugi en català. "L'Àfrica és un continent ple de cultures diverses i invisibilitzades i els camins ens portaven a diferents noms, però tots els camins també ens portaven a un nom Ngugi wa Thiong'o". A través de la seva lectura, Huerga ha confessat que ha après la importància de lluitar contra l'opressió tant individualment com col·lectivament i des d'un punt de vista antiracista i feminista. "La llengua ens porta a crear una diversitat cultural i històrica", ha manifestat.
Un altre dels seus escrits cèlebres és el conte la Revolució Vertical, que relata les parts d'un cos que no es posen d'acord les unes amb les altres i entren en competició entre elles. En aquest, segons Huerga, Ngugi "demostra que ningú és més important que l'altre, que cap part del cos és més important que l'altre". Una obra que coneix molt bé la pianista i compositora Clara Peya, ja que va fer-ne una interpretació musical. "Persones com ell (Ngugi) són un exemple i donen una visió de l'imaginari africà", ha considerat Peya.
El president Torra ha volgut concloure l'acte amb una cita textual de l'escriptor: "La lluita construeix la història, la lluita ens fa a nosaltres mateixos, amb la lluita trobarem la nostra història i la nostra llengua"