Més Llibres, un nou projecte editorial dirigit per Ricard Vela, que combina traduccions amb novetats en català i fins i tot amb la recuperació de vells títols que valen la pena, ha reeditat les Narracions extraordinàries, de Joan Santamaria, que es van publicar en diferents volums entre 1915 i 1921. Tornen així, a estar disponibles per al lector català uns contes que van tenir un gran èxit de públic, en constituir una literatura genuïnament popular, amb dosis de misteri, de por, d'erotisme, d'humor...
En l'estela de la novel·la gòtica
Santamaria s'inspira en la novel·la gòtica. Sens dubte, aquest escriptor havia llegit autors com Guy de Maupassant, Horace Walpole, Jan Potocki... Els seus relats estan plens de fantasmes, apareguts, morts venjatius, ambients tenebrosos, incògnites per descobrir , personatges misteriosos... Però la clau dels relats de Santamaria no és la por. En realitat, tot i que en algun dels contes, com "L'organista", allò que és prioritari és crear un ambient terrorífic, en la majoria dels seus contes allò que és realment important és reflectir l'extraordinari. Fins i tot es permet, de vegades, trencar amb l'ambient funest amb algunes mostres d'humor. De fet, en alguns contes com "Com va caure la Marta Clarissa", Santamaria s'acosta molt al surrealisme, i fins i tot sembla precedir la genialitat d'un Pere Calders o l'originalitat d'un Joan Perucho.
Un jutge peculiar
Joan Santamaria i Monné (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) va començar estudis de Medicina, però aviat els va deixar per estudiar per a advocat. Va treure's el títol aviat, però va trigar en exercir com a tal. De 1904 a 1914 va viatjar pel món amb un parent seu, al que li feia de secretari. També va trigar a escriure. No va començar a publicar fins passats els 30 anys, quan va treure el primer llibret de Narracions extraordinàries. En aquella època també va tenir molt d'èxit amb l'obra en diversos volums Memòries del doctor Vergós (un conjunt eclèctic de narracions més que una novel·la) i amb una sèrie de reportatges sobre indrets de Catalunya: Visions de Catalunya. El 1932 va ser nomenat jutge municipal de Barcelona. L'esclat de l'aixecament militar de 1936 va estroncar la seva carrera literària. Durant la guerra va afiliar-se a la UGT, i el 1938 va ser nomenat magistrat de l'Audiència. El 1939 va ser represaliat i va passar per alguns problemes econòmics. Mai no tornaria a escriure com abans.
Les altres pèrdues de la guerra
El que més sobta, en llegir a Joan Santamaria, és que aquest va construir una autèntica literatura popular en català, destinada, bàsicament, a distreure el gran públic. Es tracta d'una literatura oberta al món, tant pels seus temes d'inspiració com per la ubicació de les seves trames. Santamaria adapta un llenguatge planer i una estructura ben simple, destinats a fer-se entendre per tothom, i busca referents impactants i populars per captar al públic (fins i tot recorre a un cert erotisme "apte per a tots els públics"). Els personatges tenen una psicologia molt planera, i això facilita que el lector empatitzi amb ells. Santamaria potser no utilitza el català més ric ni les figures literàries més sofisticades. Potser no és l'escriptor més original de l'època. Però va fer una literatura popular en català que va tenir molt d'èxit, i que va desaparèixer del tot amb la guerra. Als anys 1980 algunes editorials i alguns escriptors van lluitar per normalitzar la literatura catalana creant, també, una literatura de masses. Això ja ho havia fet Joan Santamaria 50 anys abans, però aquest bagatge es va perdre amb la repressió de postguerra.
Retorn a Santamaria
El 2002 la Universitat de Lleida ja va publicar una tria de les Narracions i retrats de Joan Santamaria. Però aquella publicació universitària tindria un curt recorregut, com la majoria d'aquestes edicions. Amb la nova edició de Més Llibres es posa a l'abast del públic català un autor terriblement popular. I a desgrat que la seva obra ja té noranta anys, les Narracions extraordinàries de Joan Santamaria es conserven força fresques i tenen, encara, la capacitat d'entretenir el lector, l'elevat concepte amb que van ser creades en el seu moment.