La nit del 26 de setembre quedarà gravada com una de les més potents i emblemàtiques d’aquesta edició de la Mercè, d’aquelles que costen d'oblidar. La platja del Bogatell, plena de gom a gom i convertida en un escenari de festa multitudinària, ha acollit el concert Mediterràniament d'EstrellaDamm, de tres bèsties escèniques, tres de les veus més representatives del moment: Rigoberta Bandini, Mushka i Lia Kali. Amb estils completament diferents, les catalanes tenen un denominador comú: la força i la capacitat de connectar amb generacions diverses a través d’una proposta fresca, atrevida i descarada. Que les protagonistes siguin tres dones és significatiu, perquè en una festa major tradicionalment dominada per homes, que tres dones encapçalin un concert multitudinari demostra les ganes que hi ha de veure talent femení i jove dalt de l'escenari.
Mushka, el "pussy" que mana
Mushkaa ha estat l'encarregada d'obrir el concert, amb només 21 anys, la cantant de Vilassar de Mar ha demostrat per què està guanyant terreny amb força dins del panorama musical català, o com diria ella, per què és la pussy que mana. Des de la primera cançó, Irma Farelo s'ha entregat a un públic expectant, desitjós d'escoltar R&B i trap en català, però també els ritmes afro llatins i caribenys com la cúmbia, la salsa o la bachata del seu nou àlbum, Nova Bossa. Acompanyada del seu grup, ha iniciat l’actuació amb Zig Zag, El mambo i Xarnega. Amb un estil despreocupat, però magnètic, Mushkaa no ha necessitat grans artificis per connectar: ho ha fet des del primer vers, des de la seva autenticitat. El públic, extremadament jove, ballava, cridava i cantava de memòria, com si aquelles cançons fossin l’himne d’una generació que no vol fingir ni reprimir. Ja fa temps que Mushka no és una promesa, sinó una realitat consolidada d'una família que no para de brillar i de crear estrelles i artistes.
La de Vilassar ha seguit amb Sembla mentida, SexeSexy o Tas loko remix, que sonava amb potència, però també ha estat capaç de crear un ambient íntim i recitar les cançons com si es tractessin d'un dietari personal cantat en veu alta. No ha cantat sola, si bé el públic esperava que pugés l’Alba Farelo (Bad Gyal), Mushka ens ha regalat un duet amb Julieta, No m’estima +, amb Maria Jaume, No hi haurà manera i amb la Greta, la seva germana bessona, Barras warras. A les acaballes del concert, l'artista s'ha tret la camisa blanca per cantar Flow balotelli. Sota hi duia una samarreta blava amb unes lletres impreses: ‘Why always me’; i fins i tot s'ha intercanviat els papers amb el camarògraf, que ha acabat fent uns tocs amb la pilota en un escenari senzill, amb tan sols una xarxa penjada en forma de cor i algunes imatges de fons que amenitzaven la vetllada.
Mushka representa la nova fornada que canta sense filtres, Rigoberta Bandini simbolitza la veu d’una dona que ha sabut fer del pop una eina de discurs i Lia Kali és futur
La part menys esperada del concert -i trista pels seus seguidors- ha estat quan ha anunciat que quan acabi la gira del seu últim disc agafarà un temps de descans per tornar amb més força. No és la primera vegada que actua per les Festes de la Mercè, ja ho va fer l’any 2023 davant de 18.000 persones i qui sap si tornarà amb més ritmes nous l’any vinent o l’altre. La de Vilassar encara té molt talent per aflorar.
Rigoberta Bandini és espectacle, perfecció i bon gust
Després d'una pausa entre concert i concert, li ha tocat el torn a Rigoberta Bandini. La barcelonina ha sortit a escena amb el seu carisma desbordant i la seva teatralitat característica, i ha ofert un concert que oscil·lava entre l’eufòria i l'emotivitat. Paula Ribó ha tornat a actuar a Barcelona en plena gira pel seu nou disc Jesucrista Superestar, amb un repertori ple de hits. La catalana es mostrava agraïda, amb aquestes paraules i davant d’un públic tan multitudinari que es feia difícil intuir on acabava: “És molt especial per mi estar a la Mercè. La meva primera Mercè vaig venir a veure Melendi, espero estar a l'altura”.
Ha obert el concert amb Jajaja i ràpidament han arribat els hits més esperats: Kaimán, Pamela Anderson, Aprenderás, Soy mayor, Club Chavalas tristes i Simpática pero problemática. Visualment, l’espectacle de Rigoberta ha estat exuberant: llums, coreografies, vestuari, perruques, i una sensació constant de ser dins una performance emocional col·lectiva. Però lluny de la superficialitat, hi havia una intenció clara: fer de la música un espai on totes les emocions són benvingudes i celebrades. Cap al final del concert ha sonat In Spain We Call It Soledad, Perra, Centro de gravedad permanente i és clar, Ay mamá, corejada com una pregària pop a la maternitat, el cos i la llibertat. Entre cançó i cançó, Rigoberta s’ha dirigit al públic amb unes paraules contundents: “Gràcies de tot cor, vull aprofitar per explicar coses importants. Ara que som al costat del mar, recordo la Flotilla que va sortir i crec que totes estem d’acord que s’està cometent un genocidi la nostra exalcaldessa està en un dels vaixells de la Flotilla. Vull enviar-li tot el suport i que entre totes fem soroll perquè el govern faci alguna cosa, i parar aquesta barbàrie”. Un discurs que ha fet esclatar un aplaudiment unànime entre el públic on també hi havia l'actual alcalde de Barcelona, Jaume Collboni.
A mesura que la nit avançava, el mar reflectia els focus i les llums d’un escenari colorit, on no només hi havia la presència de la Rigoberta, sinó de 5 coristes. Entre elles Mireia Portas que no podia deixar passar l’ocasió de fer un bon xou, de l’actriu, cantant, cosina i fidel companya, Belén Barenys i quatre músics, incloent-hi la seva parella i showman, Esteban Navarro al teclat. La sorra es convertia en pista de ball improvisada, fins i tot per a un grup d’amigues que es retrobaven. La Maria, la Teresa, la Bibiana, la Paz i l’Imma, totes elles més grans de 70 anys, que han esdevingut les protagonistes de l’actuació Kaimán al Benidorm Fest d’enguany. “Ens va triar ella personalment en un càsting d'entre més de 90 dones”, explicaven eufòriques i orgulloses a la sortida del concert.
Rigoberta Bandini és talent, té bon gust, és multifacètica, té la capacitat de crear mil atmosferes en pocs metres quadrats. S'ha convertit en una icona del pop alternatiu. Amb lletres feministes i íntimes, reivindica la figura de la dona i també posa l'accent en la crítica social. Balla, canta, interpreta i versiona, i ho fa tot bé. Amb El Amor, una cançó de Massiel, t’arrenca el cor i te’l torna esquinçat en mil bocins, per al cap d’un instant, canviar completament de registre, baixar de l’escenari i llençar-se a un públic que se l’estima i segueix com si fos una religió, mentre tu encara et recuperes de la sacsejada emocional. A Paula Ribó no se li pot retreure res, perquè tot el que fa ho fa amb gràcia; però si ens posem perepunyetes, hagués estat bonic un Aviam què passa en català.
Lia Kali arrasa a les Festes de la Mercè amb música urbana
Finalment, ha estat el torn de la cantant i compositora barcelonina Lia Kali, nom artístic de Júlia Isern, que també ha tornat a Barcelona en un any en el qual ha publicat Kaelis, el seu segon àlbum que conté un total de disset cançons amb una producció de base urbana. La cantant ha ofert una actuació contundent basada en ritmes urbans i rap mesclats amb altres gèneres. Precisament aquest divendres Lia Kali ha publicat En la cuerda floja, el seu primer single després de la publicació de Kaelis.
La tria d’aquest triple cartell de la Mercè no és casualitat: és un gest cultural, feminista i generacional. Mushkaa representa la nova fornada que canta sense filtres, Rigoberta Bandini simbolitza la veu d’una dona que ha sabut fer del pop una eina de discurs i Lia Kali és futur.
La nit d’ahir no va ser només un concert. Va ser una declaració d’intencions. Una platja plena de dones cantant les seves veritats. Una Barcelona que, enmig de la festa, també escolta. I Paula, ho saps del cert, no només has estat a l'altura, sinó que has superat totes les expectatives, fins i tot les de Melendi.