El Mundo té nou director aquest dimecres, el quart en quatre anys. David Jiménez (Barcelona, 1971, a la foto), que ho era des del 30 d'abril de l'any passat, ha estat acomiadat aquest dimarts, un dia desprès que les assemblees de treballadors acceptessin l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) pel qual s'acomiaden 160 persones a les diverses capçaleres d'Unidad Editorial (Unedisa), la filial del grup italià Rizzoli Corriere della Sera (RCS).

David Jiménez s'ha acomiadat amb aquest tuit escarit:

El relleva el vicedirector d'opinió, Pedro García Cuartango (Miranda de Ebro, 1955), que treballa al diari des del 1992. Han precedit Cuartango el mateix Jiménez, Pedro J. Ramírez, el fundador, que va dirigir-lo més de 24 anys (1989-2014), i Casimiro García-Abadillo, que el rellevà els 16 mesos següents i el van acomiadat inesperadament l'any passat.

La redacció del diari es troba "escapçada, destruida i sense timó", ha explicat a El Nacional un dels caps. Un altre, en el mateix to depressiu, assegura: "Fa temps que hem deixat de competir".

Més relleus

La destitució de Jiménez se l'ha fet a sobre Carlos Alsina al seu programa matinal de ràdio aquest dimecres, davant d'un nerviós Jiménez, que encara no havia dit res a la redacció:

Dimarts ja havia deixat el diari Agustín Pery (Cadis, 1971), vicedirector adjunt d'informació, una de les quatre àrees de comandament de la redacció amb Opinió, Suplements i Digital. En una carta a la redacció, deixa clar que, amb Jiménez com a director i l'empresa promovent un altre ERO, no podia seguir. "He decidit anar-me'n perquè un ha de saber quan és més problema que no pas solució". Jiménez i Pery no anaven bé des de feia mesos.

A Pery el relleva Rafael Moyano, un altre veterà del diari que fins ara feia de director de Comunicació del grup. Tant Moyano com Cuartango són nomenaments temporals, segons ha comunicat el President d'Unedisa, Antonio Fernández Galiano, a la redacció aquest dimecres al matí. Fernández també ha anunciat que el futur director haurà de ser una figura de consens, acceptat per la redacció i amb prou pes i autoritat. 

Hores abans, Santiago Segurola (Barakaldo, 1957), director adjunt de Marca, l'esportiu del mateix grup editorial, anunciava el seu acomiadament en un esdeveniment  professional. "Entre periodistes, us explicaré una notícia: m'han acomiadat del diari Marca", va dir, sense aclarir si la seva marxa és part de l'ERO o l'han motivada altres causes.

Els acomiadats

Dels 160 acomiadaments, n'hi ha 31 que poden salvar-se si Unedisa aconsegueix vendre Radio Marca (destinada al tancament i liquidació dels seus 19 treballadors), el diari El Mundo de Baleares i la revista La Aventura de la Historia. L'empresa assegura que és a punt de tancar la venda d'aquestes tres propietats.

Els altres 129 podran acollir-se a partir d'aquest dijous a un pla de prejubilacions o a un de baixes incentivades. L'empresa podrà vetar fins a un 15% dels inscrits. Es pagaran 37 dies per any treballat més 5.000 euros amb un màxim de 24 mensualitats.

Els acomiadaments es repartiran entre les capçaleres. El Mundo acomiadarà 39 persones a Madrid, 9 a Sevilla, 4 a Màlaga (edició que tanca), 7 a Balears (si no es ven), 5 a Bilbao (l'edició País Basc passa a corresponsalia), 1 a Alacant i 1 a València. Barcelona, que inicialment havia d'acomiadar dues persones, no ho farà. L'àrea corporativa n'acomiada a 28, Logiservicios (distribució) a 2 i Ediservicios (suplements) 4. El diari Expansión 7 a Madrid i 2 a les delegacions; Marca 10 a Madrid i 2 a les delegacions. Radio Marca (si no es ven) 19 i les revistes 19. Entre les revistes se salva La Actualidad Económica, que es volia tancar però romandrà encara amb 4 dels seus 8 periodistes.

És l'aperitiu

Aquest terratrèmol només és l'aperitiu del que vindrà quan comenci a executar-se l'ERO. Unedisa, collada per la matriu italiana, ha de retallar 15 milions d'euros abans de 2018. L'ERO original demanava 224 acomiadaments entre les redaccions i el corporatiu de les capçaleres d'Unedisa. És el quart ERO en quatre anys.

Quan s'acabi d'aplicar, el grup que el 2008 tenia una plantilla de 2.391 persones l'haurà rebaixat a 1.265, una reducció del 53%. A més, des que Unedisa va entrar en el cicle de retallades, el 2012, els salaris s'han rebaixat una mitjana acumulada del 30%.

La partida italiana

La situació no és fàcil de remuntar. Unedisa va tancar 2015 amb pèrdues de 9,2 milions d'euros i un deute acumulat de 200 milions. Aquest deute pressiona sobre la matriu italiana RCS, que ja té els seus propis problemes, entre d'altres un accionariat per recompondre (del qual marxa Fiat) i un deute de 477 milions.

El futur d'Unedisa es juga, doncs, a Milà, a la seu de RCS, que ara té sobre la taula dues ofertes de compra. Una, que no agrada al consell d'administració, és d'Urbano Cairo, antic home de Silvio Berlusconi que ha construït el seu propi imperi de televisió i revistes. L'altra, més ben vista, és la d'Investindustrial, el grup d'Andrea Bonomi (propietari, entre altres, de Port Aventura) que aplega també Mediobanca i altres actuals socis de RCS.

Sigui qui sigui el grup que guanyi el capítol, el tractament de la filial espanyola serà molt dur i no es descarta la seva venda, com a grup o trossejat, perquè Marca i Expansión, sols, no tenen mals resultats.

La crisi del paper

Aquesta crisi no és exclusiva d'Unedisa, encara que sigui el grup que més la pateix. Per tenir una idea ràpida del drama, només cal comparar els 1.100 milions d'euros que va pagar el 2007 pel Grup Recoletos (Marca, Expansión, Telva) i el valor actual d'aquests actius, que és d'uns 250 milions. Si hi ha una definició de deteriorament, aquest és un bon exemple.

El Mundo, vaixell insígnia de la casa, no ajudarà gaire a resoldre-ho (no ho farà cap diari imprès). Fa un any i mig venia 100.000 exemplars diaris de mitjana que ara són 78.000, segons l'auditora oficial OJD. La seva versió digital, líder mundial més de 15 anys entre els webs d'informació general en castellà, ha vist com elpais.com li passava al davant, segons l'auditora oficial ComScore.

New Day sortida
MÈDIA CIRCUS Tanca el diari que havia de salvar la premsa Antoni Maria Piqué
Sevilla Barça Final Copa Rey 2
MÈDIA CIRCUS Com amagar mig estadi en una final de Copa Antoni Maria Piqué