Aquest 2021 fa 20 anys que es va estrenar Mulholland Drive, una de les millors pel·lícules (originalment ideada com una sèrie) de David Lynch, autor amb una filmografia plena de referències sublims. Un aniversari que els cinèfils estan podent celebrar amb la seva reestrena a les sales.
El punt d'entrada d'extraterrestres
Diu el filòsof francès Jean Baudrillard al seu llibre America que Mulholland Drive és "el punt d'entrada dels extraterrestres". És una metàfora per referir-se a aquesta cerretera com la porta d'entrada a Los Angeles, aquella jungla a la qual es referien Guns N'Roses en el seu tema 'Welcome to the Jungle', de totes les criatures singulars i estranyes que arribaven a la ciutat.
William Mulholland va néixer a Belfast l'11 de setembre de 1855. Només tenia 15 anys quan va emigrar a Estats Units. Primer es va establir a Nova York. Buscant fortuna, com tants d'altres va acabar marxant cap a l'oest. Allà va treballar com a miner a Arizona per finalitzar el seu particular pelegrinatge a Los Angeles.
Enginyer autodidacta, va entrar a formar part del Departament d'Aigua i Energia de Los Angeles, agència de la qual va acabar sent el seu director. El seu gran projecte va ser l'aqüeducte de Los Angeles, una megaestructura encara ara fonamental per al bon funcionament de l'urbs californiana. La Mulholland Drive li deu el seu nom.
Mulholland Drive torna a les sales de cinema per celebrar el seu 20 aniversari
En caiguda lliure
Via de dos carrils que recorren les muntanyes de Santa Monica i Hollywood Hills, amb impressionants vistes a Los Angeles i la Vall de San Fernando, la Mulholland Drive és un dels punts més representatius de la ciutat a l'amagar l'icònic cartell del Hollywood Sign. Un símbol de la cultura pop que ha inspirat a tota mena d'artistes. Tom Petty parlava d'ella a 'Free Fallin'', el mateix que R.E.M a 'Electrolite' o Panic! At the Disco a 'L.A. Devotee'.
Mulholand Drive també és on David Lynch va ubicar el punt de partida de la seva pel·lícula homònima, un thriller psicològic a l'estil opressiu i simbolista del particularíssim cineasta nord-americà. Una joia del setè art en una filmografia curulla de títols incunables.
La clau blava
Una dona de cabell fosc, paper interpretat magistralment per Laura Harring, és l'única supervivent d'un accident de cotxe a Mulholland Drive. Ferida i en estat de xoc, baixa caminant a Los Angeles on es cola en un apartament propietat d'una aspirant a actriu de nom Betty Elms (Naomi Watts).
Quan la Betty arriba a casa es troba a la dona, que té amnèsia i assumeix el nom de Rita, després de veure a l'apartament un pòster de la pel·lícula Gilda, protagonitzada per Rita Hayworth. Per ajudar a la dona a recordar la seva identitat, Betty busca a la bossa de Rita, on troba una clau blava (un d'aquells objectes plens de simbolisme tan habituals a les obres de Lynch) y 125.000 dòlars en efectiu.
Cartell original de la pel·lícula de David Lynch Mulholland Drive
Una pel·lícula en sèrie
David Lynch es va avançar a l'edat d'or de les sèries de televisió amb Twin Peaks, producció sublim que, originalment, la primera i la segona temporada, es van estrenar l'any 1990 (la tercera no va arribar fins al 2017). Des d'aleshores no havia tornat a explorar en el format.
Mulholland Drive va ser el seu intent per tornar a la pantalla petita. Una idea que va vendre a la ABC després d'escriure l'esbós d'un guió del seu capítol pilot. Quan mesos després el cineasta els va entregar aquell primer episodi que havia començat a rodar el febrer de 1999, els directius del canal van quedar totalment descol·locats. No van entendre res. No els va agradar gens. Van cancel·lar el projecte.
La nit que ho va canviar tot
"Una nit, em vaig asseure, van sorgir les idees i va ser una experiència molt bonica. Tot es va veure des d'un angle diferent... Ara, mirant cap enrere, veig que (la pel·lícula) sempre va voler ser així. Simplement va prendre aquest estrany començament perquè fos el que és". Així descrivia David Lynch el moment epifànic en què el guió pel capítol pilot es va transformar en la narració per a la pel·lícula.
Lynch va conservar bona part del metratge original per a la televisió, afegint noves escenes rodades a partir de l'ampliació del guió després d'aquella nit reveladora. El resultat és un oníric exercici de cinema neo-noir. Una pel·lícula que és com un gran somni (o un gran malson) a què és inútil buscar-li sentit. Si ho intenteu, us perdreu. No el té. Mulholland Drive és un repte pels sentits, una suma d'emocions, des de les més lluminoses a les més fosques, interpel·lant directament l'espectador.
Mulholland Drive és un dels millors exercicis cinematogràfics de David Lynch i una de les millors pel·lícules de la primera dècada del nou mil·lenni. Una obra de visionat imprescindible per a tots els amants del cinema que ara, coincidint amb el 20 aniversari de la seva estrena, podeu tornar a veure en pantalla gran en la seva reestrena en sales.