Als còmics d'herois i fades va trobar Eloísa Martínez Santos la seva primera crida a la lectura i, des d'aleshores, ha llegit novel·la, assaig, poesia, història i quant n'ha caigut a les seves mans. Va començar a interessar-li l'escriptura de la mà de la seva primera mestra, la senyora Vicenta, i els seus diaris exercicis de redacció. L'autora assegura que necessita escriure tant com respirar: crear històries i viure-les a través dels seus personatges l'ajuda a conèixer els sentiments aliens i també els propis, i escriure alegra la seva vida tant com abraçar els nets, viatjar o ballar flamenc. Després de publicar relats i un conte infantil, ara, Martínez Santos debuta amb Mujeres de hojalata, la seva primera novel·la, convertint en realitat la seva màxima aspiració personal.
És aquesta una història de dones i valentia, un retrat generacional que solca una època determinada de la història d'Espanya. La protagonista, Carmen, que torna a Espanya des de Boston per fer-se càrrec de l'herència de la seva tia Alicia, a partir d'unes cartes anirà descobrint totes les mujeres de hojalata de la seva família que ella sempre ha considerat perdedores, sense ambició i sense caràcter. Dones que, segons la seva opinió, exercien de víctimes i l'existència de les quals es resumia en resignació i plor. Instal·lada en aquesta casa en la qual va viure durant la seva infantesa i que ara vol vendre, la transformació de Carmen comença en descobrir que el seu passat familiar amaga morts, fracassos i gelosia, però també amors prohibits i altres de meravellosos, i fins i tot actes de valentia per part de les seves avantpassades.
Portada de la primera novel·la d'Eloísa Martínez Santos. / Avant histórica
Una carrera prematura
La vocació de l'autora per escriure va començar molt aviat. Amb tan sols nou anys, Eloísa Martínez Santos va estrenar la seva primera obra al col·legi per festejar l'aniversari de la mare superiora. Després van arribar els relats i els premis entre els quals destaca l'aconseguit en el certamen Max Aub de relat curt, en Ciutat de Bilbao, modalitat relat eròtic, i el més entranyable, un segon premi a la seva narració Mi hijo en Silla (València). Anys després va veure publicat un conte infantil Güika, mi amiga invisible. En publicar el 2007 No valgo para vender, va aconseguir el reconeixement a la seva tasca comercial i de preparadora de vendes amb milers d'exemplars venuts. Sense acabar Filologia Hispànica, va iniciar la seva etapa empresarial, i malgrat les seves múltiples ocupacions laborals, va saber compaginar-la amb la seva vocació d'escriptora fins a aconseguir, una vegada jubilada, publicar la seva primera novel·la, Mujeres de hojalata, la seva meta desitjada.