Si algú de Manresa, Barcelona o Girona dona una cosa a algú, diu té (o ti), forma imperativa del verb tindre (per exemple, Té això, porta-ho al magatzem; o bé: Té, queda-t'ho tu). Però en balear, tortosí i valencià solen dir jes o jas, com en Jes aquest regal; o, adreçant-se a un xiquet, Jas el gelat i calla (és l'exemple del diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua); o Jas, porta aquesta carta a Correus (és l'exemple dels diccionaris d'Enciclopèdia Catalana i de l'Institut d'Estudis Catalans).

D'on surt, això? És una forma imperativa del verb haver. En català antic, haver era sinònim de tindre. De fet, hi han idiomes on diuen un sol verb per a ambdós significats (francès avoir i anglès have per al que en català es diu haver/tindre). En la Crònica de Pere Marsili (segle XIV) llegim, parlant d'Eivissa: No ha aquesta yla, fora los murs del casteyl, habitacions comunes ne viles, mes solament habitacions departides e luny de pageses, so es alqueries. Avui diríem No té aquesta illa... Originalment, l'illa d'Eivissa sols tenia una localitat (Vila, dita també Eivissa); la resta eren alqueries (els pobles actuals de l'illa, tots amb noms de sants, daten del segle XVIII, quan el primer bisbe independent va manar edificar habitatges a l'entorn de les esglésies escampades pel territori, i d'aquí que s'anomenin amb noms de sants). Un altre exemple antic l'ofereix el frare mallorquí Anselm Turmeda al poema satíric "Elogi dels diners" (Llibre dels bons amonestaments, 1398), on fa un joc de paraules entre Joan i jo ha'n, que avui diríem jo en tinc (recordeu que hoc significava 'sí'): [Diners] a qui diu «no» fan-li dir «hoc». Vejats miracle! Diners, doncs, vulles aplegar. Si els pots haver no els lleixs anar; si molts n'hauràs poràs tornar papa de Roma. Si vols haver bé e no dan[,] per advocat té «Sent Jo-ha'n».

Com que aqueixos dos verbs eren sinònims, en algun context poden intercanviar-se Una mare pot preguntar a son fill Ja has fet els deures? o Ja tens els deures fets? (en portuguès ambdues frases es diuen solament amb el verb ter). Igualment, Aquell se les va tenir amb el seu veí (va discutir-s'hi) o Ves amb compte amb qui te les tens! també poden dir-se Aquell se les va haver amb el seu veí i Ves amb compte amb qui te les heus! En la faula de la rabosa que volia agafar un raïm elevat i no hi arribava, al final deia que eren verdes, i això ha generat un refrany: Quan no les pot haver, diu que són verdes. En les comarques centromeridionals valencianes, haure significa 'agafar quelcom situat amunt'.

Variants curioses

Entre valencians sentireu la variant nyas: prové de n'hi ha. A Mallorca tal volta sentireu ès! (sense j inicial). Valencians i tortosins també diuen ias (els diccionaris, però, només recullen jas). Normalment, tot això es diu en singular (tu) però tortosins i alacantins han generat formes de plural (vosaltres), per exemple Jagueu això! En fi, jagueu aquest mot com a mostra de la vivesa del català...