Signes del temps, ahir es va saber que el mític local musical barceloní Milano Jazz Club tancarà les portes, després de gairebé 20 anys d'història, i en el seu lloc s'obrirà una franquícia d'una popular cadena de restaurants italians. La capital catalana perdrà, una vegada més, un d'aquells punts que li donaven personalitat, desapareixent amb ell part de la seva essència, per, de Pequín a Nova York, de Helsinki a Sidney, cedir el seu espai a un d'aquells establiments que pots trobar, igual, idèntic, a qualsevol altra ciutat del món. Ironies del destí: que un local anomenat Milano hagi de tancar per deixar pas a un impersonal restaurant italià.

Ironies del destí: que un local anomenat Milano hagi de tancar per deixar pas a un impersonal restaurant italià

Víctima d'un 'franquicidi'

Les reaccions en contra del tancament no han trigat a envair les xarxes, destacant especialment la iniciativa propulsada pel periodista Carlos Pérez Cruz, que ha començat a recollir signatures per evitar el tancament del Milano Jazz Club, situat al soterrani del número 35 de la Ronda Universitat de Barcelona, sota el Bracafé. Massa llaminer per no caure víctima de l'especulació immobiliària i la gentrificació que marca l'estil de vida del segle XXI. Tot i que encara no s'ha concretat la data exacta, el local, una de les sales amb millor programació jazzística en viu de la capital catalana, tancarà en unes setmanes, molt probablement a finals de setembre. 

Segons Carlos Pérez Cruz, periodista que va donar a conèixer la notícia ahir a través del seu podcast Club de Jazz Radio, malgrat que el local funciona, mor "víctima d'un franquicidi", ja que el propietari ha decidit llogar-lo a una cadena de restaurants italians, en la línia de tota aquella illa de cases al centre de Barcelona. “Sé que l’administració pública no és omnipotent, però espero que no es declari impotent ni còmplice de l’avenç de la desertificació cultural de Barcelona”, diu Pérez Cruz adreçant-se a l’Ajuntament de Barcelona.

El propietari ha decidit llogar-lo a una cadena de restaurants italians, en la línia de tota aquella illa de cases al centre de Barcelona

"El propietari del negoci, que fa vuit mesos que ens ho va dir, tenia la intenció de subarrendar-nos-ho i vam estar a punt, però al final no va ser possible i va preferir traspassar-ho", ha fet públic Guim Cifré, programador i director artístic del local. "Vam buscar socis (el saxofonista Liba Villavechia) i ja estava tot signat fins que va arribar una empresa negociant directament amb la propietat de l'immoble". Aquesta empresa va doblar el lloguer i el propietari de l'immoble va pressionar l'arrendador perquè ho traspassés a aquesta franquícia, segons diu Cifré. Tot i que sembla molt complicat revertir la situació, la campanya iniciada per Pérez Cruz, porta en menys de 24 hores gairebé 3.000 signatures demanant que s'eviti la clausura del local que va obrir el 2007. Us podeu sumar a la iniciativa 'Salvem el Milano!' des d'aquí.