S'ha mort l'actor i director de cinema Robert Redford, tenia 89 anys. La mort ha estat aquesta matinada, mentre dormia, a casa seva a les muntanyes de Provo, a l'estat rural de Utah. Així ho ha comunicat el seu equip de relacions públiques, que no ha especificat més detalls de les causes.
L'actor que va donar el cop
Va arribar un dia en què el seu pare li va preguntar que quan es buscaria una feina de veritat. Eren els primers anys de Robert Redford en el món de la interpretació, quan l'actor nascut el 18 d'agost de 1936 a Santa Monica, Califòrnia, tot just encadenava les seves primeres feines al teatre i la televisió. Dies de precarietat que no deixaven intuir que amb el temps es convertiria no només en una de les més grans figures de Hollywood, sinó en tota una icona de la cultura popular del segle XX. Un referent amb un llegat que acabaria traspassant la pantalla gran. Una estrella que avui s'ha apagat.
Redford era una de les cares més conegudes del Hollywood dels anys 60 i 70, polifacètic protagonista de pel·lícules recordades com el western Dos homes i un destí, El cop (1973),Tots els homes del president (1976) o Memòries d'Àfrica (1986)
Redford era una de les cares més conegudes del Hollywood dels anys 60 i 70, polifacètic protagonista de pel·lícules recordades com el western Dos homes i un destí (1969), la premiada heist movie El cop (1973), el thriller periodístic Tots els homes del president (1976) o l'entranyable Memòries d'Àfrica (1986). Tanmateix, el reconeixement de l'Acadèmia li va arribar darrere de les càmeres: com a director va guanyar l'Òscar el 1980 per Gent corrent. Però és que la figura de Robert Redford per al cinema va més enllà de la faceta coneguda per tots, donat que va ser un gran impulsor del festival de Sundance i del cinema independent. També destaca de Redford la seva faceta com a activista ecologista. Ja retirat de l'actuació, les seves darreres pel·lícules destacades van ser The Old Man & The Gun (2018) i el seu rol com a dolent a Captain America: The Winter Soldier.
De la bohèmia a l'estrellat
Nascut en una família de classe mitjana de la vall de San Fernando, a Los Angeles —era fill d'un comptable d'origen irlandès—, quan la seva mare va morir jove d'un càncer, Robert Redford va deixar els estudis i se'n va anar per Europa com a artista itinerant. No seria fins a uns anys després, en conèixer la seva primera dona, Lola van Wagenen, que el jove Redford va deixar la vida bohèmia i la beguda a la qual l'havia abocat la mort prematura de la seva mare, i se'n va anar a estudiar art a Nova York. Allà va entrar en contacte amb el món de l'actuació, per al qual la seva presència per tots coneguda li va obrir portes. Va començar a Broadway i amb petits papers de televisió a finals de la dècada dels cinquanta. "Busca't una feina de veritat", recordàvem que li va dir el seu pare. Afortunadament, no ho va fer. Ja vivint a la seva casa rural de Utah, amb dos fills i el trist traspàs d'un primer fill essent un nadó, l'èxit d'algunes obres el van portar al cinema a mitjan dècada dels seixanta.
La seva consagració com a actor protagonista va arribar el 1969 amb el western Dos homes i un destí, juntament amb qui es convertiria en el seu company i amic Paul Newman
Redford va sortir en papers secundaris a La caça de l'home amb Marlon Brando i ja com a protagonista a Descalços pel parc amb Jane Fonda. Però la seva consagració com a actor protagonista va arribar el 1969 amb el western Dos homes i un destí, juntament amb qui es convertiria en el seu company i amic Paul Newman. Amb ell també protagonitzaria la heist movie El cop (1973), guanyadora de l'Oscar a millor pel·lícula i primera nominació a l'Oscar a millor actor de Redford —mai el va guanyar com a actor, sinó més endavant com a director. D'aquella època, a principis dels anys setanta, també són films com Tal com érem, amb Barbra Streisand, o l'adaptació d'El gran Gatsby, amb Mia Farrow. Tanmateix, el seu següent gran èxit va ser el thriller periodístic Tots els homes del president, pel·lícula del 1976 en la qual ell i Dustin Hoffman interpreten els periodistes que van destapar l'escàndol del Watergate que va fer caure el president Richard Nixon.
Enamorats a la cinquena presa
Els clàssics i els èxits van seguir acumulant-se durant els anys posteriors. La dècada dels vuitanta de Robert Redford va estar marcada per la pel·lícula de 1985 Memòries d'Àfrica, dirigida per Sydney Pollack, cineasta amb qui ja havia treballat en diversos films anteriorment: This Property Is Condemned (1966), Jeremiah Johnson (1972), la ja anteriorment citada Tal com érem (1973), Els tres dies del Còndor (1975), The Electric Horsemen (1979)... Va ser el gran títol d'aquell curs, guanyant un total de set Oscars. Cap d'ells, però, per a Redford. Tampoc va endur-se l'estatueta a la millor actriu la seva companya de repartiment, una Meryl Streep, però, que recordaria l'experiència de rodar amb Redford com un dels millors moments de la seva carrera. "Vèiem molta gent follant al cinema, però no una escena amb aquell amor i aquella delicadesa. No volia que s’acabés!", rememorava anys més tard la intèrpret a la seva arribada a l'edició del 2024 de Festival de Canes, explicant com havia estat rodar aquella escena mítica de Memòries d’Àfrica en què Robert Redford li renta els cabells. "A la cinquena presa ja estava tan enamorada...".
La dècada dels vuitanta de Robert Redford va estar marcada per la pel·lícula de 1985 Memòries d'Àfrica
Sempre inquiet, sempre actiu, la filmografia de Redford va seguir creixent en els anys posteriors amb films com Havana (1990), Sneakers (1992), Íntim i personal (1996), L'home que xiuxiuejava als cavalls (1998) i Spy Game (2001), on compartia pantalla amb el que molts, per la seva enorme semblança física, han apuntat com el seu principal deixeble: Brad Pitt. Tot i que cada vegada gaudint més del seu retir a Utah, joiós exili on va posar en marxa el festival de Sundance, esdeveniment dedicat al cinema independent i d'autor que ha estat plataforma d'enlairament d'alguns dels creadors més interessants i suggerents del setè art les últimes dècades; amb el tombar del segle, Redford afegiria una desena més de títols al seu currículum com a intèrpret, destacant cintes com L'ombra d'un segrest, Una vida per endavant, La teranyina de la Carlota, All Is Lost (per la qual va ser nominat al Globus d'Or al millor actor dramàtic), La veritat o The Old Man and the Gun, llargmetratge del 2018 i última aparició a la pantalla gran de Redford.
Un director d'Oscar
Hi ha coses incomprensibles, que no tenen explicació. Una d'elles és que Robert Redford no guanyés cap Oscar a millor actor. Sí que ho va fer com a director. I no va haver d'esperar gaire per endur-se l'estatueta a casa. Va ser amb la seva primera pel·lícula com a realitzador: Gent corrent, film amb un repartiment que incloïa intèrprets de la dimensió de Donald Sutherland, Mary Tyler Moore o Timothy Hutton (Oscar al millor actor secundari), basat en la novel·la homònima escrita per Judith Guest (1976) que tracta de la desintegració d'una família de classe mitjana-alta arran de la mort accidental del fill gran. Àmpliament aclamada, l'òpera prima com a realitzador de Redford també va aconseguir els Oscars la millor pel·lícula, millor guió adaptat i millor actor secundari (Timothy Hutton).
Hi ha coses incomprensibles, que no tenen explicació. Una d'elles és que Robert Redford no guanyés cap Oscar a millor actor. Sí que ho va fer com a director
Tot i que ja no va sumar cap Oscar més com a director, a la filmografia com a realitzador de Robert Redford llueixen títols ja considerats clàssics com El riu de la vida, llargmetratge que catapultaria la carrera de Brad Pitt, i la meravellosa Quiz Show, pel·lícula inspirada en un dels majors escàndols que es van viure a la televisió nord-americana durant el segle XX, protagonitzada per uns John Turturro, Rob Morrow i Ralph Fiennes impartint una classe magistral d'interpretació. Magnífiques també són pel·lícules posteriors com L'home que xiuxiuejava als cavalls, Lleons per xais, La conspiració i Pacte de silenci, el seu últim treball com a cineasta. Avui, el cel brilla una mica menys. S'ha apagat una de les seves grans estrelles.