El periodista Josep Maria Cadena i Catalán ha mort aquest dimarts amb 90 anys, segons ha avançat el diari El Punt Avui, citant fonts de l'entorn familiar. Cadena havia estat vinculat històricament a aquest rotatiu. De fet, en va ser un dels impulsors. Com a periodista, Cadena va exercir assumint diversitat de facetes: de cronista de la vida barcelonina, de crític d'art, d'historiador de la premsa i de defensor de la llibertat periodística, recorda l'agència ACN. Nascut en plena guerra civil, el 1958 es va titular a l'Escuela Oficial de Periodismo de Madrid i va iniciar la seva trajectòria treballant a Diario de Barcelona i a l'agència informativa EFE. A la publicació barcelonina hi va escriure seccions que reivindicaven figures de la premsa satírica catalana i dels seus dibuixants durant els anys del franquisme.
També durant la dictadura, Cadena es va comprometre amb la democratització del periodisme. El 1966 va ser un dels fundadors del Grup Democràtic de Periodistes, agrupació clandestina que s'oposava al control franquista de l'Associació de la Premsa de Barcelona. Pel que fa a l'etapa al diari Avui, en va ser el subdirector sota la direcció de Josep Faulí. Posteriorment, passaria per Hoja del Lunes i per El Periódico de Catalunya, on va exercir de crític d'art i responsable cultural durant 25 anys. La seva trajectòria com a periodista inclou una setantena de llibres sobre artistes, caricaturistes, escultors i història cultural catalana. La seva tasca va rebre homenatges i reconeixements: va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi, el 1995, o el Premi Nacional de Cultura, el 2015.
Especialitzat en el dibuix humorístic a Catalunya, va col·laborar als llibres d'Editorial Taber (1969-1979) sobre dibuixos de Juan Gris, Nonell, Apa, Humbert i altres al setmanari Papitu, i va redactar accepcions per a la Gran Enciclopèdia Catalana. Es va iniciar a les monografies sobre artistes catalans contemporanis amb una dedicada al pintor Richard Serra (1973), i entre els autors que ha tractat figuren Daniel Argimon, Josep i Ramon Moscardó, Ignasi Mundó, Simó Busom, Lola Pons, Manuel Casals, Maria Antònia Soler, Antoni Vives Fierro i molts. Ha publicat més de setanta títols sobre temes d'art, biografies de pintors, escultors i dibuixants i treballs de divulgació històrica.
Ha estat membre del Consell de la Informació de Catalunya, fundació que vetlla per la correcta aplicació del codi deontològic dels periodistes de Catalunya, president de la Fundació Xavier Nogués i de la Fundació Gin, i ha format part dels patronats de les fundacions Rafael Benet, Salvador Alibau i Joan Capella.