Lluny dels estetes que robaven art gairebé com una pulsió o pel valor artístic, incalculable, dels seus objectius, ara, assegura l'Europol, el perfil dels lladres que es dediquen a saquejar museus per tot Europa ha canviat, i també els objectes que roben. Un informe d'aquesta agència de seguretat europea posa en alerta tots els països d'aquest canvi i dels mètodes que fan servir, cada cop més violents, per emportar-se peces d'or i plata, joies amb pedres precioses i, fins i tot, objectes culturals xinesos antics, especialment porcellanes i peces de les dinasties Ming i Qing. Ja s'han registrat robatoris a l'Estat i Catalunya revisa la seguretat dels museus públics i privats per reforçar-ne els mecanismes de prevenció per evitar aquests tipus d'assalts.
Els robatoris ja no són encàrrecs de grans adinerats que volen gaudir ells sols d'obres d'art i que paguen milions d'euros als malfactors —inspiració de sèries de Netflix—; ara els lladres, segons aquest informe d'Europol, només busquen aconseguir grans sumes de diners en poc temps, menystenint el valor històric de les peces furtades, i canviant-les, després de fondre l'or o la plata, per efectiu. Lladres que no formen part del mercat negre de l'art: el seu objectiu és un altre. I molts cops venen de negocis delictius diferents, però han vist l'oportunitat de fer l'agost amb aquestes obres d'art com abans el feien amb altres objectes. L'hipercapitalització, també, del robatori d'art. Dels robatoris amb estil, que en permeten fins i tot literatura i mística, amb lladres famosos i coneguts, envoltats de misteri, a robatoris molt violents perpetrats per multireincidents desarrelats a sou que no saben ni el que roben. Fins i tot en això s'ha perdut l'art.
Robatoris més violents i amb objectius molt concrets
Aquest canvi de perfil també ha modificat la manera d’actuar. Europol alerta que els robatoris en museus, tradicionalment associats a delinqüents especialitzats que intentaven actuar amb discreció i evitar ser detectats, són ara cada cop més directes i violents. Els assaltants fan servir maces, destrals, potes de cabra i fins i tot explosius per obrir-se pas fins a les peces que busquen. En alguns casos també s’han fet servir armes de foc per intimidar els vigilants o els visitants i s’han registrat agressions directes contra els treballadors dels museus.
No es tracta, però, de saquejos improvisats. Les investigacions analitzades per Europol apunten que els delinqüents saben què van a buscar abans d’entrar. Estudien els museus, identifiquen les peces, reconeixen els accessos i preparen l’assalt. La mateixa agència europea assenyala que els casos detectats relacionats amb aquests nous objectius presenten indicis de reconeixement previ i planificació deliberada.
És també una de les advertències que fa Protecturi, l’associació dedicada a la protecció del patrimoni històric. Els darrers assalts evidencien, segons aquesta organització, l’actuació de bandes organitzades que tenen molt clar que l’objectiu és l’or. Els lladres estudien els edificis, els accessos i els sistemes de protecció buscant punts febles i esperen el moment més favorable per actuar, sobretot de nit, quan la protecció dels museus depèn molt més dels sistemes electrònics que de la presència física de vigilants.
Els Mossos revisen la seguretat dels museus catalans
Aquest nou escenari ja ha fet moure fitxa també a Catalunya. Segons ha pogut saber ElNacional.cat, els Mossos d’Esquadra s’han posat en contacte amb diversos museus del país i han començat a fer auditories de seguretat. Agents de la policia catalana han visitat equipaments museístics per comprovar sobre el terreny quines mesures de protecció tenen, detectar possibles vulnerabilitats i plantejar millores als responsables dels centres.
Alguns directors de museus han confirmat a aquest mitjà aquestes inspeccions. La preocupació no és menor. Fonts coneixedores de la seguretat d’aquests equipaments expliquen que, malgrat custodiar peces d’un valor econòmic i patrimonial incalculable, molts museus catalans no disposen de sistemes de seguretat de primer nivell. Una de les dades que exemplifiquen aquesta realitat és que no arriben a una desena els museus de Catalunya que disposen habitualment de personal de seguretat armat per fer front a aquests assalts, com els que alerta Europol.
La situació obliga ara a repensar sistemes que fins fa poc podien considerar-se suficients. Alarmes, càmeres o vitrines reforçades poden no ser prou efectives davant de grups disposats a fer esclatar una porta o entrar amb maces i destrals sabent exactament quants minuts tenen abans que arribin les patrulles. Protecturi defensa, en aquest sentit, un model que combini tecnologia, vigilància presencial, detecció anticipada d’amenaces i coordinació entre la seguretat privada i les forces policials. Experts consultats per ElNacional.cat també asseguren que inversió en intel·ligència artificial per anàlisi de riscos pot ser clau per protegir, amb més èxit, els museus del país.
Tres robatoris en quatre mesos a l'Estat espanyol
L’alerta no és només teòrica. El degoteig de robatoris a museus és constant i també s’ha deixat notar durant els darrers mesos a l'Estat espanyol. Amb l'assalt recent al Museu de Villena, al País Valencià, ja són tres episodis en quatre mesos, després dels casos registrats a Badajoz i Albacete. L’augment d’aquests robatoris ha obligat també el Ministeri de Cultura a reaccionar. Després del segon assalt, el del Museu d’Albacete a finals de juliol, la Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles Arts va traslladar formalment la seva preocupació a la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Nacional. Els investigadors van demanar informació sobre tots els museus estatals i autonòmics que conserven, tant exposats com als seus magatzems, un nombre significatiu de peces d’or, plata, altres metalls preciosos o pedres precioses.
El Ministeri va facilitar immediatament les dades dels centres que gestiona directament i va reforçar-ne la seguretat. L’11 d’agost va fer extensiva la petició a totes les comunitats autònomes i, davant la falta de resposta d’algunes, la va reiterar el dia 24. Divendres passat, 28 d’agost, Cultura va reunir els responsables de museus de les comunitats autònomes per abordar precisament els nous riscos i l’informe publicat per Europol. Està prevista una nova reunió amb representants autonòmics i de la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Nacional. A Catalunya també hi ha antecedents de robatoris de peces especialment valuoses, tot i que episodis comparables als que ara preocupen Europol han estat molt menys habituals durant els darrers anys. Entre els antecedents hi ha el robatori, fa anys, d’una peça procedent de Sixena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Or que es pot fondre i pedres que es poden separar
El motiu pel qual ara els lladres miren cap a aquestes peces és, segons Europol, especialment pràctic. L’or i la plata poden fondre’s, eliminant qualsevol element que permeti relacionar el metall amb l’obra original, i les pedres precioses poden ser extretes de les joies i venudes per separat. Això permet convertir en diners una peça robada sense necessitat de trobar un comprador disposat a adquirir una obra mundialment coneguda i impossible d’exhibir públicament. A més del robatori, clar, les peces s'esfumen, amb la impossibilitat de poder ser recuperades, perdent també el valor històric. Tot i que el volum és diferent, els experts consultats per ElNacional.cat també posen en alerta els robatoris que es poden produir en art parroquial i els tresors, sobretot de plata, que poden guardar en espais, disseminats i sense cap mena de seguretat. Els saquejos en aquests espais, d'obres d'art, ja està a l'ordre del dia, però el robatori d'orfebreria de plata i de peces d'or, per fondre-ho directament, pot generar una gran pèrdua, i no només econòmica.
Passa una cosa diferent, però igualment lucrativa, amb les antiguitats xineses. Europol ha detectat un interès especial per porcellanes dels segles XII i XIII, gerros de la dinastia Ming i objectes de bronze esmaltat de les dinasties Ming i Qing. En aquest cas, la demanda del mercat internacional facilita que les peces acabin trobant comprador.
Del lladre d’art al delinqüent a sou
I és aquí on Europol detecta el segon gran canvi. El lladre tradicional de patrimoni cultural formava part habitualment d’una xarxa estable, jerarquitzada i especialitzada en art i antiguitats. Intentava no fer soroll, coneixia el sector i necessitava contactes per col·locar posteriorment les obres robades. El nou perfil és molt diferent.
Alguns dels arrestats en investigacions recents venen d’altres àmbits de la delinqüència i no tenen una especialització prèvia en art. Encara més: Europol ha detectat indicis que alguns executors poden arribar a ser reclutats puntualment a través de xarxes socials i canals de missatgeria instantània, sense relació prèvia entre ells. Només els uneix que són lladres, amb antecedents. Com els que s'agrupen per assaltar un camió carregat de mòbils d'alta gamma a l'AP-7. L’agència planteja fins i tot que pugui existir una mena de crime-as-a-service: delinqüents contractats només per executar l'assat, mentre altres persones decideixen l’objectiu i organitzen la sortida de les peces. És el pas del traficant especialitzat, discret i coneixedor del món de l’art, al lladre desarrelat, multireincident, disposat a utilitzar la violència i atret per una equació que els investigadors consideren especialment perillosa: peces de molt valor, possibilitat de transformar-les ràpidament en diners i uns museus que, en alguns casos, ofereixen menys resistència que una joieria o altres objectius habituals del crim organitzat.