Itàlia està de dol per la mort d’Ornella Vanoni, diva de la cançó popular italiana, una de les intèrprets més grans i versàtils de la música d’aquest país, que destacava pel seu estil melòdic i la seva capacitat de reinventar-se artísticament al llarg de més de set dècades de carrera. Vanoni va morir divendres a 91 anys a casa seva a Milà, a causa d’una aturada cardíaca, segons van informar les autoritats italianes i la premsa local. Nascuda a Milà el 22 de setembre de 1934, La Vanoni va ser una de les cantants més prolífiques de l’escena italiana. Va assolir els seus majors èxits als anys 60 i 70 amb temes com La Musica è Finita, Eternità, L’Appuntamento o Una Ragione di Più. La mort d’Ornella Vanoni ha causat un gran impacte, donat que no només va ser una artista musical, sinó també una personalitat influent reconeguda per la seva elegància i les seves contribucions al teatre i a la televisió, i la seva obra roman com un referent de la música i la cultura italianes.
Tot i la seva avançada edat, la mort de Vanoni s’ha produït de manera inesperada, després d’un malestar sobtat, i les primeres informacions difoses descriuen un quadre sobtat mentre era a casa seva, compatible amb una aturada cardíaca, sense ingrés hospitalari previ. El Corriere della Sera va informar que l’artista va morir poc abans de les 23 hores. Després de conèixer-se la notícia es van produir nombroses reaccions a les xarxes socials, tant de fans com de líders polítics italians. La presidenta Giorgia Meloni ha expressat la seva “profunda consternació per la desaparició d’Ornella Vanoni, veu inconfusible de la nostra música, que ha marcat dècades de cultura italiana i ha acompanyat generacions amb peces atemporals. Itàlia perd una artista única, que ens deixa un patrimoni artístic irrepetible”. El ministre de Cultura italià, Alessandro Giuli, va expressar en un comunicat oficial que, “amb la seva mort, Itàlia perd una de les seves artistes més originals i refinades”, destacant la seva veu única i la seva capacitat interpretativa com a elements que van marcar pàgines importants en la història de la cançó, el teatre i l’espectacle italians. “Gràcies a la seva veu única i al seu talent interpretatiu sense igual, ha marcat la història de la cançó, el teatre i l’espectacle italians”, va afegir. El president de la cambra de Diputats, Lorenzo Fontana, va destacar que Vanoni “ha marcat la història de la música italiana, deixant un llegat artístic que romandrà per sempre gravat en el cor de tothom”.
La notícia també ha estat acollida amb molta tristesa i una admiració generalitzada als mitjans italians, que reconeixen el seu llegat artístic, que abasta més de set dècades amb una carrera plena d’èxits, col·laboracions musicals destacades amb artistes com George Benson, Herbie Hancock, Franco Califano o Gino Paoli, amb qui va mantenir una llarga complicitat, tant artística com amorosa i que va compondre per a ella alguns dels seus èxits més grans, com Senza fine.
Vanoni, reconeguda com la senyora de la cançó italiana per la seva elegància, expressivitat i contribucions duradores a la música i la cultura italianes, va gravar més d’una cinquantena de discos al llarg de la seva carrera, va vendre més de 50 milions de còpies i va fundar el seu propi segell discogràfic. A més, la seva mort ha estat considerada un moment simbòlic i emotiu per a la cultura del país, ressaltant la importància de la seva figura com una gran dama de la música italiana. Vanoni, que era reconeixible també pels seus cabells pèl-rojos i arrissats que la van catapultar com a icona d’estil, va mantenir un lligam molt estret amb el festival de Sanremo, en el que va participar en vuit ocasions, i el 1999 es va convertir en la primera cantant de la història d’aquest icònic festival de música a rebre un premi honorífic per tota la seva carrera.
Filla d’un industrial farmacèutic, va començar la seva formació artística el 1953 a l’Acadèmia d’Art Dramàtic del Piccolo Teatro de Milà sota la direcció de Giorgio Strehler, amb qui va mantenir una relació sentimental i professional. El seu debut com a actriu va ser a l’obra Sis personatges a la recerca d’autor de Pirandello, i aviat va començar a cantar en els entreactes amb gran èxit. El 1960 es va casar amb l’empresari Lucio Ardenzi i va tenir un fill, Cristiano, encara que es van separar el 1972. Vanoni va començar la seva carrera musical el 1961 gravant el seu primer disc, assolint popularitat amb el seu repertori de Canzoni della Mala, que reflectia la vida difícil de Milà. Va participar en diversos festivals, a més de les vuit edicions del Festival de Sanremo, i va guanyar el Festival de Nàpols amb Domenico Modugno.