El País Valencià plora la mort de Miquel Navarro, una de les figures destacades de l'art contemporani i guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques, que ha mort a 81 anys. La notícia l'ha comunicada l'Ajuntament de Mislata (Horta Sud), el municipi on l'artista va néixer i residia, que ha lamentat la pèrdua d'un dels seus principals referents culturals. Navarro, reconegut internacionalment per una trajectòria que va portar la seva obra més enllà de les fronteres valencianes, va mantenir sempre un vincle estret amb la seva ciutat natal, on va contribuir a impulsar la casa-taller que porta el seu nom i on perdurarà part del seu llegat artístic. El consistori ha destacat que la seva obra i el seu compromís amb la cultura deixen "una empremta inesborrable a la cultura valenciana", i ha expressat el condol als familiars, amics i persones que van compartir la vida i la trajectòria de l'escultor.
Nascut a Mislata el 1945, Navarro va desenvolupar una trajectòria artística que va abraçar l'escultura, la pintura i el gravat, tot i que va ser en la primera disciplina on va trobar el seu principal llenguatge creatiu. Després de formar-se a l'Escola de Belles Arts de Sant Carles de València i iniciar-se en la pintura, a partir del 1972 va orientar gairebé tota la seva producció cap a l'escultura. L'entorn urbà es va convertir en el gran eix de la seva obra, amb composicions que exploraven la relació entre l'arquitectura, els volums i l'espai. Des dels anys setanta va crear les seves característiques "ciutats", instal·lacions formades per nombroses peces de petites dimensions que, disposades en conjunt, evocaven paisatges urbans i transformaven l'espai en una metàfora de la ciutat. Amb el pas dels anys, Navarro també va traslladar aquest univers creatiu a l'espai públic mitjançant escultures monumentals.
La projecció internacional de Navarro va fer un salt important el 1980, quan va participar en l'exposició Images from Spain del Museu Guggenheim de Nova York. Durant aquella dècada, l'artista va començar a treballar a una escala més gran i va portar les seves creacions més enllà de les sales d'exposicions, amb peces monumentals destinades a ocupar espais públics. Una de les més conegudes és l'escultura instal·lada a València el 1984, popularment batejada com La pantera rosa. Cinc anys després, el 1989, va presentar Minerva paranoica, una imponent figura de ferro colat, al Palau de Cristall de Madrid. La seva obra també va deixar empremta en altres ciutats amb intervencions com Fraternitat, a Barcelona; Boca de luna, a Brussel·les; Torre del sonido, a la Universitat Carlos III de Madrid, o El parotet, a València.
Guardons
La trajectòria de Navarro va estar acompanyada de nombrosos premis i distincions que van consolidar el seu prestigi dins del panorama artístic. El 1986 va rebre el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i, un any després, el Premi Alfons Roig, als quals es van afegir el Premi CEOE de les Arts el 1990 i el Premi Nacional de l'Associació de Crítics d'Art, concedit a ARCO el 1995. També va ser distingit amb el Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana i va accedir a una de les principals institucions acadèmiques de l'art espanyol, la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.