Mercedes Valimaña Lechuga és un nom que possiblement no li vindrà al cap si està llegint aquest obituari. Potser li sonarà més el de Merche la Macaria, o potser tampoc. Però segur que si ja té una certa edat i llegeix que era la veu de sèries com L'Abella Maia, Barri Sèsam, Érase una vez el hombre i Fraggle Rock, d’anuncis tant famosos com Las muñecas de Famosa o de personatges tan coneguts els que surten a La Ventafocs, Pocahontas 2 (la senyora Jenkings) o La dama i el vagabund (Rubí), i Tarzán (Kala) i d’haver interpretat al costat de Phil Collins la cançó En el meu cor estaràs de la banda sonora d’aquesta pel·lícula, comprendrà la dimensió de l’artista que va morir aquest dijous a la seva localitat natal del Puerto de Santa Maria. La Macaria va deixar aquest món a 89 anys, pocs dies abans de complir els 90 -ho hauria fet el pròxim 29 de gener- i uns dies després d’haver estat ingressada en l’hospital local, al que va acudir en sentir-se indisposada, després de lluitar contra tres càncers durant 25 anys. 

Però Merche La Macaria va ser moltes coses més que una veu de rostre desconegut per moltes persones, que segurament arran de la seva mort, descobriran que va formar part del Trío La, La, La, al costat de María Jesús Aguirre i María Dolores Arenas, que van fer els cors a Masiel en el triomf d’Espanya en el festival d’Eurovisió de l’any 1968. De fet, La Macaria és la persona que més cops va anar a Eurovisió amb la delegació espanyola, perquè també va ser corista de Julio Iglesias (1970), Karina (1971), Sergio y Estíbaliz (1975) i José Vélez (1978). També se la recordarà per acompanyar Cecilia en el Festival de l'OTI, i altres artistes com el Duo Dinámico, Nino Bravo, Luis Aguilé o José Luis Perales en les seves gravacions i gires, i per ser la veu d’una generació, que va estar omnipresent en la música espanyola. També va gravar anuncis per a marques com Coca-Cola, Heno de Pravia, Soberano, Martini i va gravar un senzill en solitari el 1973, Romance de María Pueblo-Verano Indio, produït per Waldo de los Ríos. Però a més de ser una veu de doblatge, de jingles, de bandes sonores i de suport a grans interprets, Merche La Macaria també va ser una cantant lírica, habitual en concerts de zarzuela i opera, que va ser guardonada amb el Premi Nacional de l’AIE per tota una vida dedicada a l’art.

Mercedes Valimaña va ser una nena de la guerra, nascuda el 29 de gener de 1936 en la localitat gaditana de El Puerto de Santa Maria. Segona de set germans d’una família vinculada a la cultura local, el sobrenom de La Macaria si ve perquè el seu pare, Antonio Valimaña, regentava el Cinema Macario. El seu talent musical va aflorar quan era molt jove. Va estudiar piano i solfeig a l’Acadèmia de Belles Arts de Santa Cecília de Cadis, va completar els estudis a Sevilla i, ja a Madrid des del 1962, va obtenir la Carrera Superior de Cant al Conservatori amb Premi Fi de Carrera i Matrícula d’Honor sota el mestratge de professors com Lola Rodríguez de Aragón. Mare d’un fill i àvia de quatre nets, Merche La Macaria serà acomiadada en un funeral a la capella de la Mare de Déu dels Miracles d’El Puerto, on és recordada perquè cada 8 de setembre cantava l’Ave Maria, dedicat a la patrona de la ciutat. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!