Dia negre per la literatura catalana, i és que Josep Vallverdú, escriptor i referent en la literatura infantil i juvenil de casa nostra, ha mort als 103 anys. Filòleg de formació, traductor, poeta, dramaturg i assagista, el lleidatà va ser un dels narradors catalans més rellevants del segle XX i es va consolidar com un dels grans noms de la narrativa destinada als joves, amb més de 200 obres publicades en tota la seva trajectòria. També va ser reconegut amb múltiples premis, com el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2000), el Premi Trajectòria (2002) o la Medalla d'Or de la Generalitat (2019), atorgada a les persones que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.
Josep Vallverdú i Aixalà va néixer a Lleida el 9 de juliol de 1923, tot i que l'entrada de les tropes franquistes van fer que la família marxés de la seva ciutat natal i passessin per diversos municipis fins a arrelar-se a Barcelona. El 1947 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, en l'especialitat en Filologia clàssica, a la Universitat de Barcelona, uns estudis que ja sempre formarien part del seu ADN. La seva primera incursió en el món de les lletres va ser formant part de la primera redacció de la revista Àncora, i poc després va guanyar el seu primer premi al concurs estatal de novel·la juvenil d'aventures amb el llibre Las cinco vidas del "Nereo", quan tenia 31 anys. El seu primer llibre en català va arribar el 1960 sota el títol El venedor de peixos, editat per Arimany a la primera col·lecció juvenil que es va fer a Catalunya, mentre també col·laborava amb Cavall Fort i cimentava el seu llegat com a traductor, traduint al català obres d'autors com Jack London, Jean Piaget, Edgar Allan Poe, Oscar Wilde o Gianni Rodari.
Entre les seves obres més destacades s'hi troben Trampa sota les aigües (premi Joaquim Ruyra el 1963), Rovelló —que TV3 va adaptar en format de sèrie d'animació de 26 episodis l'any 2000—, En Roc drapaire (premi Folch i Torres del 1971) o molts dels títols juvenils que va publicar amb l'editorial La Galera, com L'home dels gats o Bernat i els bandolers. De fet, durant els anys 70 publicava gairebé un llibre per any, una de les produccions més prolífiques de la literatura infantil i juvenil de les lletres catalanes. També va ser doble finalista del premi Josep Pla amb Proses de Ponent (1970) i Indíbil i la boira (1983), i va ser coautor de la sèrie de volums de llibres gràfics Catalunya visió, l'any 1974, al costat del fotògraf Ton Sirera. "Mai no sortíem separats sinó plegats. Jo prenia notes incansablement, ell tirava instantànies sabent que no les utilitzaria pas totes, naturalment. A l'hora de la confecció del capítol o de la plana, ens trobàvem amb dificultats per eliminar material", explicava.
Josep Vallverdú: "Soc escriptor per vocació; l'escriptor no defalleix i sap que almenys una part de la seva obra sobreviurà"
També activista cultural i defensor acèrrim de la llengua, Vallverdú va jubilar-se l'any 1988, quan tenia 65 anys, tot i que encara va publicar alguns altres títols, com Vagó de tercera (1995), una autobiografia on recordava les seves vivències durant la postguerra. Reconegut també amb la Crítica Serra d'Or de literatura infantil i juvenil (1980), la Llista d'Honor del Premi CCEI (1981), el Premi Nacional del Ministeri de Cultura (1982), el Premi de la Generalitat a la millor obra juvenil de l'any (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1989), l'any 1983 es va crear a Lleida el premi d'assaig que porta el seu nom i el 1991 va ingressar com a membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
El 2023 la Generalitat de Catalunya va celebrar l'Any Josep Vallverdú, per celebrar els 100 anys del seu naixement. Llavors va dir: "Soc escriptor per vocació. Moltes persones no estan segures de tenir una vocació definida, la de l’escriptor, però, és de les que ho poden afirmar, perquè malgrat moltes dificultats, errades pròpies i obstacles o silencis que li salten al camí, l’escriptor no defalleix i sap que almenys una part de la seva obra sobreviurà". I va afegir: "Convé que distingim entre dues menes d’escriptors: d’una banda, els que s’ocupen tan sols de la seva tasca creadora, sense altre objectiu; i, de l’altra, els que, paral·lelament a la creació, estan amatents a les sol·licituds de la societat en el transcórrer dels dies i, si convé, si són cridats a donar testimoni de la seva humanitat, de la seva civilitat més enllà de la literatura, el donen. A mi em plauria entrar en aquesta segona categoria”.
Tot i que la seva trajectòria literària va estar marcada per ser un autor referent per a infants i joves —al costat de Joaquim Carbó, Sebastià Sorribas i Emili Teixidor, també autors de narrativa infantil o juvenil, eren denominats un "pòquer d'asos" de la seva especialitat— l'última part de la seva vida la va dedicar al que ell anomenava "llibres personals", és a dir, dietaris, relats de viatges, reculls de premsa i assajos sobre la seva pròpia obra. El seu últim llibre publicat, tanmateix, va sortir l'any 2022: El vuitè nan, una novel·la a partir de 7 anys que passa en un bosc fantàstic i que ja és l'última oportunitat d'endinsar-se en el món literari de Vallverdú. Serà que la il·lusió de ser nen no s'acaba de perdre ni passats els 100 anys. El 2024, arran de la celebració del seu 102è aniversari, Vallverdú va entregar l'editorial La Galera el manuscrit El retorn del Rovelló, el gosset que va ser protagonista de dibuixos animats i li va fer guanyar el Premi Folch i Torres l'any 1968.