El món de les lletres catalanes acomiada l’escriptor i poeta Josep Piera, mort aquest diumenge a 78 anys. Nascut a Beniopa (la Safor) el maig de 1947, Piera ha estat una de les veus més singulars i reconeixibles de la literatura valenciana contemporània, amb una trajectòria marcada per una producció extensa i premiada. Fill Predilecte de Gandia, va iniciar la seva obra poètica en català a principis dels anys setanta i va convertir la literatura en l’eix central de la seva vida, amb una mirada profundament arrelada al territori que va habitar i que va esdevenir un dels grans referents simbòlics de la seva obra.

Graduat en Magisteri, Piera va iniciar la seva trajectòria literària amb la participació en el recull col·lectiu Carn fresca, que reunia joves poetes valencians, i ben aviat es va integrar en la denominada generació dels setanta. Va ser també un dels impulsors de la revista literària Cairell i va col·laborar habitualment en altres publicacions culturals i periodístiques. Al llarg de la seva carrera va treballar tant la poesia com la prosa, amb una obra reconeguda amb alguns dels principals premis de la literatura en català.

Piera també va recuperar i projectar figures clau de la tradició literària dels Països Catalans, com Ausiàs March i Teodor Llorente, a qui va dedicar estudis i va portar de nou al present a través de recitals, publicacions i projectes discogràfics. Paral·lelament, va desenvolupar una obra destacada en la narrativa autobiogràfica, fortament marcada pels seus viatges pel Mediterrani —amb estades a Grècia, Itàlia i el Marroc— i per l’arrelament al paisatge de la Drova, a Barx, on es va establir a partir de 1974. També va abordar la biografia de figures històriques com el mateix March o sant Francesc de Borja.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

La seva trajectòria va ser àmpliament reconeguda amb alguns dels principals guardons de les lletres catalanes, com el Premi Carles Riba o el Josep Pla. L’any 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i, ja el 2023, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural. En rebre aquest últim reconeixement, Piera es va mostrar especialment emocionat i va explicar que "quan em van donar la notícia que m’havien concedit el premi, la paraula que se’m va acudir va ser commosso", en italià, és a dir, profundament agraït.

El febrer de 2025, Piera va publicar la seva última obra, una reedició revisada d’Ací s’acaba tot amb un epíleg inèdit. Es tractava del seu primer llibre després de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, una obra amb la qual va reconnectar amb el seu viatge a Sicília. L’autor mateix va explicar que aquest procés de revisió i reescriptura li havia permès revisitar aquell recorregut vital i literari amb una mirada renovada, en un exercici creatiu que, segons deia, l’havia fet sentir rejovenit.