El Palau de la Música saludava dempeus el poeta, narrador i traductor Josep Piera (Beniopa, 1947), només començar l’acte, mentre ell entrava pel passadís central de l’interior de l’edifici. L’entrega del que ja és el 55è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes ha estat, des del principi al final, un homenatge sentit a l’obra i la trajectòria del poeta de la Safor que, als seus 76 anys, rep un dels reconeixements més especials de la literatura catalana.

L’esdeveniment ha barrejat el teatre, la poesia i la música de Jordi Savall, per explicar i explorar amb didactisme l’univers del narrador valencià, marcat per la seva força poètica i els paisatges mediterranis. I també per reivindicar l’obra d’un artista que va transformar en un paisatge mític les muntanyes de la Drova, amb una veu poètica inconfusible i una longevitat literària que ha mantingut durant cinc dècades.

El rapsode de la Drova

"Quan em van donar la notícia que m’havien concedit el premi la paraula que se’m va acudir va ser commosso" (en italià, profundament agraït), ha començat dient Piera al públic. El poeta s’ha desfet en agraïments en un discurs ple d’humor en què ha reivindicat tant el poder de les paraules com els seus escenaris literaris predilectes. Entre aquests, és clar, la Drova, una petita vall de la comarca de la Safor valenciana en què ha viscut durant dècades i que s’ha convertit en un indret central en la seva producció literària. Piera s’hi va establir el 1974 i hi ha habitat fins al present, convertint un paisatge desconegut, en un indret cèlebre literàriament. "Aquesta vella vall és teva i meva", "no la toqueu si no és per a estimar-la", ha recitat.

Piera es va donar a conèixer com a poeta en la dècada dels setanta, erigint-se de seguida en un dels membres més destacats d’aquella generació literària. Tot i que va començar cultivant la poesia, la seva producció també ha inclòs, amb els anys, la novel·la, la narrativa i la literatura de viatges. Va rebre el premi Ausiàs March pel seu poemari de debut, Natanael, i des de llavors ha sumat també el Josep Pla de narrativa, el Carles Riba de poesia o el Josep Vallverdú d’assaig, entre molts altres.

El poeta també ha destacat durant tota la seva trajectòria per la seva defensa de la llengua i la cultura catalana al País Valencià, no només des del camp de la creació literària, sinó també en els vessants social i educatiu. Ho ha posat en relleu el president d’Òmnium, Xavier Antich, que ha afirmat, en el seu parlament, que "la seva escriptura és política perquè va del jo al nosaltres" i que "ha enriquit la llengua que compartim i ens l’ha tornat més viva i més rica". Antich també ha volgut fer explícit que aquest era un acte "de reconeixement a la llengua i a la nació completa" i ha recordat que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes no només premia la qualitat literària sinó la capacitat d’inspirar un horitzó compartit i "somnis col·lectius".

Passió mediterrània

"Concebo l’escriptura com la crònica personal d’un temps: l’expressió escrita d’un món específic, d’una comunitat determinada", escrivia Piera. I tot i que la seva obra és la millor prova de la veracitat de les paraules, n’hi ha d’altres. N'és un exemple la cançó La Mestra del grup de Gandia Zoo. La professora de la qual parla la lletra és en realitat Marifé Arroyo, parella de Piera, represaliada pel seu compromís amb una escola progressista, democràtica i, sobretot, en valencià durant els anys setanta del segle passat.

El mateix Piera també va treballar, durant la dècada dels setanta, en el món de la pedagogia col·laborant en la introducció de la llengua materna en l’ensenyament. Va escriure en diverses revistes literàries, va ser un dels artífexs de la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i va ser vicepresident del PEN català durant quasi una dècada.

I dels paisatges valencians, als de tota la Mediterrània. La literatura de viatges també és una altra de les potes importants de la seva obra, explorant escenaris sobretot d’Itàlia, el Marroc i Grècia, amb una “passió mediterrània”, com ha afirmat Xavier Antich, que va més enllà de l’estricta geografia.

Piera ha dut a terme una important tasca de traducció de l’obra poetes àrabigo-valencians, com Ibn Khafaja, i ha incorporat la poesia àrab tant medieval com moderna en la seva pròpia producció. Precisament aquesta ha destacat el també poeta Manuel Forcano, encarregat de fer la glosa a l’autor premiat. Forcano ha afirmat que Piera "ha exercit un mestratge indiscutible sobre diverses generacions" i ha defensat la importància d’entendre la seva escriptura com "un immens acte d’amor". 

L’estret contacte amb les referències literàries i culturals és un recordatori, ha dit Forcano, "que no som només nosaltres, sinó també els altres". I en el cas de Piera, no només és ell, el poeta que ha recitat acompanyat per Jordi Savall davant d’un Palau de la Música ple a vessar, sinó tot allò que forma part d’una petita i anònima vall enmig de la Safor valenciana. La Drova, una "Grècia sense temples", a la qual dedica el poder de la seva paraula.